Els gravats medievals del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua s’incorporen al registre de BCIN | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Actualitat



1. Identificació i documentació d'un dels panells amb gravats a la zona de Santa Bàrbara del Solà de Saurí. Concretament la roca R-55, amb escena de cavallers enfrontats, soldats armats i un castell. Foto: GAAM. Data: 26/09/2019.

2. Imatge de detall i calc d'un cavaller de la roca R-21, a la zona de Santa Bàrbara del Solà de Saurí. Foto: Dibuix: Sabina Lapedra. GAAM. Data: 23/09/2019

3. Imatge de detall i calc d'una inscripció baix medieval a la roca R-61, a la part baixa del Solà de Saurí. Foto: GAAM. Dibuix: Sabina Lapedra. Data: 23/09/2019

Els gravats medievals del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua s’incorporen al registre de BCIN

La recerca ha permès documentar 372 roques amb petroglifs que contenen 3940 gravats, la majoria datats entre els segles XIV i XV 05.05.2021
El Departament de Cultura, a través del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural, acaba d’incorporar al registre de Béns Culturals d’Interès Nacional de Catalunya el conjunt de gravats del jaciment pirinenc del Solà del Saurí, a la Vall d’Àssua (Pallars Sobirà) per la seva rellevància i característiques.
 
Paral·lelament, es portarà a terme la tramitació d’un entorn de protecció, per tal de protegir també l’entorn natural que envolta aquesta zona arqueològica, i garantir la correcta contemplació d’aquests, així com evitar la instal·lació de possibles infraestructures que  alterin l’espai.

LA DESCOBERTA

Els gravats van ser descoberts l’any 2018 per un grup de veïnes i veïns de la vall, que van informar de la troballa de diversos gravats a l’aire lliure a la zona coneguda com el Solà de Saurí, a la vall d’Àssua (Sort, Pallars Sobirà). Arran d’aquest descobriment que van posar en coneixement al Departament de Cultura, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va impulsar una primera campanya de prospecció i documentació l’any 2019, la qual va dur a terme  el Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC, amb la participació i direcció dels arqueòlegs Ermengol Gassiot, Òscar Augé i Thomas Huet, i amb la col·laboració activa de les veïnes i veïns que van fer la descoberta.

 ELS RESULTATS

Els resultats d’aquella primera campanya ja van permetre documentar més de 2000 gravats, però va ser necessari realitzar una segona intervenció l’any 2020 per a poder documentar tot el conjunt, amb un total de 3940 gravats sobre roca disposats al llarg de quatre quilòmetres del vessant del Solà de Saurí, entre 1.200 i 2.000 metres d’altitud. Els primers estudis permeten apuntar a una cronologia entre el segle XIV i XV.  Tot plegat, tant les seves dimensions com la diversitat, fa que els gravats del Solà de Saurí siguin un conjunt excepcional i inèdit a la serralada pirinenca.
 
Els motius representats són diversos: imatges antropomorfes, zoomorfes, tècniques, vegetals, geomètriques i cristianes, així com inscripcions. Si bé s’hi han pogut distingir gravats recents, la majoria formen un conjunt coherent i aparentment de la mateixa època. En aquest conjunt destaquen les representacions de soldats, a dalt de cavall i a peu, i d’armes. També són freqüents les representacions de cacera i de músics cortesans tocant amb cornamuses de tipus occità. Armes, vestimentes i instruments musicals permeten situar aquest conjunt a la baixa edat mitjana. A banda, s’han documentat a la mateixa zona alguns gravats “naviformes” que cronològicament poden ser més antics.

LA TRIBUNA D'ARQUEOLOGIA 

La presentació pública d’aquest estudi es va realitzar el passat 21 d’abril en el marc del cicle de conferències Tribuna d’Arqueologia que organitza anualment el Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Amb el títol “Paisatges de conflicte i poder. Gravats medievals de Solà de Saurí”, els membres del grup de recerca van explicar les característiques del jaciment, la seva història, la troballa dels gravats i l’estudi iconogràfic de les seves representacions.

La nostra Comunitat

#patrimonigencat