Els resultats i les novetats més rellevants del
Projecte Quadriennal de Recerca Arqueològica (2014-2017) del jaciment neolític de
La Draga (Banyoles) -dut a terme científics del
MAC, la
UAB, el
CSIC i el
Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles-, han permès millorar el coneixement del jaciment i posicionar-lo internacionalment com
l’únic jaciment arqueològic lacustre de la península Ibèrica i un dels més antics i importants de la
Mediterrània occidental.
Les intervencions arqueològiques han permès documentar l’espai on es desenvolupaven diverses activitats de caràcter
domèstic, artesanal i també relacionades amb
pràctiques rituals. Entre les troballes més excepcionals destaca la documentació d’
un taller on es confeccionaven nombrosos
objectes d’ornament com denes i penjolls fets de valves de mol·luscos provinents de la costa i una fossa amb diversos
cranis d’animals amb banyes que té un clar sentit
ritual. També s’han descobert els
fonaments de diversos habitatges de fa 7300 anys. S’han recuperat més de
150 pilars, alguns d’ells extraordinàriament conservats, que mostren un treball
extremadament acurat.
La importància d’aquest poblat prehistòric rau en què va ser un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al
Nord-est de la península Ibèrica, ara fa uns 7300 anys. El tret més singular del jaciment és la conservació d’
elements elaborats en fusta i d’altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tan antigues i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les
primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.
Una mostra de les troballes realitzades fins ara i dels resultats del seu estudi podrà ser visitada en l’
exposició que està produint el Museu d’Arqueologia de Catalunya i que s’obrirà al públic el
28 de setembre.
