L'Art Rupestre a Catalunya | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

L'Art Rupestre a Catalunya

Les primeres narracions de la prehistòria europea


L’ésser humà sempre ha necessitat expressar les seves inquietuds i pensaments. Quan l’escriptura no existia, l’expressió plàstica va ser el recurs idoni per transmetre aquestes idees. El conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica està format per 757 jaciments amb pintures, i va ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. Es tracta del conjunt de jaciments d’art rupestre més gran d’Europa. A Catalunya hi trobem els abrics d’ermites de la Serra de la Pietat (Ulldecona), Roca dels Moros (el Cogul) i la Cova dels Vilasos o dels Vilars (Os de Balaguer), entre d'altres.

Els humans que van habitar les muntanyes litorals i interiors d’Aragó, Catalunya, València, Castella-La Manxa, Múrcia i Andalusia van escollir abrics i coves poc profundes per pintar i gravar símbols i escenes de la seva vida quotidiana. Tanmateix, els murs decorats també plantegen molts interrogants sobre les seves creences, organització i altres aspectes que difícilment arribarem a conèixer.

Les pintures de l’arc mediterrani es van executar a les darreries del paleolític, fins a l’edat del bronze o del ferro. Les escenes representades són les primeres narracions de la prehistòria europea, expressen idees que fins aleshores eren inexistents: l’home mostra la seva relació amb l’entorn, els vincles amb la natura, les creences i, alhora, manifesta el seu domini i intervenció en el medi on viu.

Van utilitzar diferents tècniques i colors creant diversos estils que es classifiquen en naturalista, esquemàtic i macroesquemàtic. Aquests dos últims es van imposar en la fase final i es decantaven per una estilització cada vegada més accentuada de les expressions i pel creixent protagonisme de signes i símbols. El color més utilitzat és el vermell, en totes les seves variades tonalitats.

L'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani la Península Ibèrica celebra enguany 20 anys com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

#