tancar

Si vols visitar escenaris únics i gaudir de les activitats i novetats que ofereixen els principals equipaments patrimonials de Catalunya; si t'agrada conèixer el teu país i reviure la història amb els cinc sentits, dona't d'alta al butlletí Informa't. Inspira't, en el què t'informarem periòdicament de les millors propostes del patrimoni cultural de Catalunya.

Trobaràs moltes idees per inspirar-te!

+subscriure'm
Joan Maragall El poeta de la “paraula viva”
T
Joan Maragall (1860-1911) representa l’entrada de la literatura catalana a la modernitat. Va heretar la retòrica de la Renaixença i, poc a poc, la va despullar de floritures. La simplicitat i l’espontaneïtat del llenguatge van marcar la seva obra sobretot poètica, tot i que també és important la seva producció en prosa, els articles periodístics i les traduccions, principalment d’autors alemanys com Goethe, Nietzsche i Novalis.

Als 14 anys va començar d’aprenent a la indústria familiar. Després d’una forta discussió amb el seu pare, el 1879 va deixar la fàbrica per ingressar a la facultat de dret. Es rebel·lava així contra una burgesia que considerava mediocre, conservadora i poc refinada. Tot i així, la seva condició d’hereu burgès li va permetre dedicar-se a una vida bohèmia i relaxada. Al 1886, una crisi econòmica familiar va capgirar el seu món i el va impulsar a encarrilar professionalment i personalment la seva vida. Així, al 1890 entrava a treballar al Diario de Barcelona i un any després es casava amb Clara Noble.

A partir del 1892 Maragall va esdevenir el símbol dels nous aires de modernitat que circulaven per Barcelona i el guia de la seva burgesia, que va intentar agitar en diverses ocasions. La seva poesia va passar per diverses etapes, però sempre influïda per dos corrents: el vitalisme, d’arrel nietzschiana, i el decadentisme. Alhora va reforçar aquell lirisme directe i primari, expressiu i sincer, amb què cantava el paisatge, els costums i les festes, els mites i herois de Catalunya, i l'amor a la dona i als amics. Poesies (1895) va ser el seu primer llibre, on es troba el popular poema La vaca cega.

Va contribuir a la recuperació del catalanisme a través de gèneres populars (el segon llibre Visions i Cants (1900) ho mostra clarament) i també a través dels seus incisius articles periodístics. Alhora va fer un exercici de dinamitzar la llengua. Poc a poc va rebutjar les possibilitats estètiques del modernisme i va reflexionar sobre la pròpia experiència creadora a través de la simplificació dels temes, de la mètrica, dels recursos lingüístics i de la retòrica. És el que es coneix com la “teoria” de la paraula viva (esbossada el 1903 a l'Elogi de la paraula i elaborada el 1909 a l'Elogi de la poesia). Els poemes d’Enllà (1906) en van ser el millor exemple.

L’última etapa de Maragall és la més íntima i serena. A Seqüències (1911) es van tancar cicles temàtics com el del comte Arnau i es va encetar un, el del "Cant espiritual", on expressava la seva reflexió sobre l’home i la religió. Nausica és la seva obra pòstuma. La seva obra manuscrita es conserva a l’Arxiu Joan Maragall.