tancar

Informa't, inspira't

Si vols visitar escenaris únics i gaudir de les activitats i novetats que ofereixen els principals equipaments patrimonials de Catalunya; si t'agrada conèixer el teu país i reviure la història amb els cinc sentits, dóna't d'alta al butlletí Informa't. Inspira't, en el què t'informarem periòdicament de les millors propostes del patrimoni cultural de Catalunya. Trobaràs moltes idees per inspirar-te!

+subscriure'm
Sardana Música i identitat en la dansa catalana més popular
T

Com a fenomen popular i social, la festa sardanista destaca per la seva capacitat de captar públic i dansaires. Només cal un entarimat en una plaça i una dotzena de cadires per als músics de la cobla.

En la popular dansa catalana, caracteritzada per la rotllana que formen els dansaires agafats de les mans, la música i la melodia tenen tanta importància com la coreografia, i han assolit un valor simfònic propi.

La majoria de teories coincideixen en què la sardana té el seu origen en danses gregues o preromanes, i en què el ball actual és la interpretació del contrapàs, una dansa litúrgica del segle XIX.

El gran responsable de la seva modernització i popularització va ser el músic Pep Ventura, que durant el segle XIX va modificar l’estructura de la sardana i va introduir la tenora al conjunt instrumental. El seu caràcter identitari cal atribuir-lo al líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, que a principis del segle XX va convertir la sardana en “dansa nacional de Catalunya”.

Actualment s’organitzen fins a 5.000 activitats sardanistes arreu del país entre aplecs, ballades, audicions, concerts, concursos de composició i concursos de colles.