Museu al carrer: rere les petges de la societat industrial | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries del patrimoni

Museu al carrer: rere les petges de la societat industrial

El MNACTEC impulsa un projecte participatiu en què la ciutadania documenta els vestigis del llegat industrial d’arreu de Catalunya

Els carrers i els paisatges com a museu

Els carrers, els paisatges i els llocs de confluència social del país són una gran sala d’exposicions del nostre patrimoni més immediat i contemporani, lligat a la societat industrial en contínua transformació científica i tecnològica.
 
Saber mirar cadascun dels detalls que hi ha als nostres carrers i paisatges, a poc a poc, amb voluntat de saber i de descobrir, és una forma de coneixement i de riquesa cultural a l’abast del conjunt de la societat.

Un projecte col·laboratiu en construcció permanent

Museu al carrer és un projecte del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) per inventariar, georeferenciar i posar en valor el patrimoni de la societat industrial que es conserva als pobles i ciutats de Catalunya. A través del projecte, el MNACTEC fa un salt endavant i situa les sales d’exposicions al carrer.

Es tracta d’un projecte col·laboratiu, que es construeix de forma progressiva gràcies a les aportacions de la ciutadania, que són els ulls del projecte als paisatges i les poblacions del país.

Un patrimoni valuós amb risc de desaparèixer

La iniciativa vol aplegar fotografies i informació dels elements identificatius de la societat industrial (s. XIX - 1980) que es troben als carrers i els paisatges de Catalunya. Encara que conserven un important valor testimonial d’una època, molts d’aquests elements no estan documentats, valorats ni protegits, i alguns corren risc de desaparèixer.

Museu al carrer se centra en cinc paisatges: el transport i les comunicacions; la publicitat i la informació; el comerç; el lleure, i les ciències aplicades.

Es volen recopilar elements com ara antigues carreteres, benzineres i estacions de trens, rètols publicitaris i de senyalització, comerços tradicionals, elements de patrimoni ferroviari o plaques de senyalització de riuades.

El paisatge del transport i les comunicacions

Des del segle XIX, el traçat i les tecnologies de les carreteres i dels ferrocarrils han anat lligats a l’evolució industrial i social de l’època. Aquests nous sistemes de transport i comunicacions de mercaderies i de persones van configurar un paisatge singular. Amb la modernització dels sistemes de transport i comunicació a finals del segle XX, aquest paisatge és present encara, però en desús i en vies de desaparició.

El paisatge del transport i les comunicacions de Museu al carrer recull elements com antics traçats de carreteres, els rètols de senyalització, les fites, les caselles de peons caminers o antics elements ferroviaris.

El paisatge de la publicitat i la informació

La producció industrial va comportar el desenvolupament de la publicitat i de la marca de cada empresa. Encara perviuen als nostres carrers nombrosos elements de les primeres campanyes publicitàries i antics elements identificatius i de comunicació empresarial.
 
Museu al carrer, dins del paisatge de la publicitat i la informació, aplega elements com anuncis publicitaris ceràmics, plaques corporatives, sistemes d’identificació gremial, rètols en façanes de fàbriques, plaques d’identificació de serveis públics, etc.

El paisatge del comerç

Amb la industrialització, es va passar d’una societat fonamentada en mercats i fires a una diversitat de botigues que oferien una gamma variada de productes. Aquest paisatge comercial singular de cada localitat ha anat desapareixent de forma ràpida en favor de nous sistemes comercials forans, uniformitzadors i impersonals.
 
El paisatge del comerç de Museu al carrer vol recollir el testimoniatge dels comerços antics, centenaris i singulars, així com els vestigis gràfics de negocis ja desapareguts.

El paisatge del lleure

La societat industrial va comportar noves formes de regular i aprofitar el temps que les persones disposaven fora de l’àmbit industrial i productiu. Així, el temps de lleure va permetre l’aparició de diverses activitats: el cinema, activitats esportives, reunions en espais socials associatius, el plantejament de nous conceptes d’esbarjo com el turisme, etc.

Cada una d’aquestes activitats del temps de lleure de la societat industrial va deixar importants i destacats elements identificatius amb un alt valor patrimonial, cultural i social que ara Museu al carrer s’encarrega de documentar, dins del paisatge del lleure. S’hi recullen testimonis d’antics cinemes i teatres, d’elements turístics ja despareguts o ateneus, casinos i societats.

El paisatge de les ciències aplicades

Amb l’arribada de la industrialització, la necessitat d’aplicar coneixements científics a les necessitats pràctiques de la societat ens ha deixat diferents elements d’especial interès patrimonial encara visibles als nostres carrers i espais públics.

Dins del paisatge de les ciències aplicades, Museu al carrer recull elements relacionats amb la geodèsia, la metrologia, la meteorologia, la hidrografia, així com altres elements científics i tecnològics. S’hi poden trobar elements com vèrtexs geodèsics, senyals altimètrics, plaques de crescudes de rius o cabines telefòniques.

La història amagada dels paisatges quotidians

Els elements recollits a Museu al carrer s’han convertit en objectes quotidians i familiars dels nostres paisatge, que ens hem acostumat a veure en els nostres trajectes diaris. Però sabem quina història s’hi amaga al darrere?
 
El projecte Museu al carrer presenta diversos articles per descobrir la història d’alguns elements recollits:
  • Les caselles de peons caminers: eren construccions que servien per aixoplugar i allotjar els treballadors que tenien encarregada la tasca de conservar un determinat tram d’una carretera i per guardar-hi també les seves eines de treball.
  • L’anunci de Nitrato de Chile: la silueta d’un genet gautxo i els colors groc i negre de l’anunci del Nitrato de Chile s’han convertit en una de les icones destacades de la publicitat i el paisatge a la península ibèrica durant el segle XX.
  • Les plaques de senyalització altimètrica: plaques ovalades de ferro que, a partir de 1966, es van instal·lar en el paisatge urbà i ferroviari i que assenyalaven l’alçada sobre el nivell del mar en referència a la primera placa instal·lada a Alacant.
  • La identitat corporativa de les barberies: els colors vermell, blanc i blau disposats de forma helicoïdal en un cilindre rotatori i la palangana o bacina eren elements identificatius de les barberies.

Fem créixer el projecte plegats?

Museu al carrer és un projecte que es construeix gràcies a la participació de la ciutadania d’arreu del país, que explora el seu paisatge quotidià a la cerca d’aquests elements singulars.
 
Els ciutadans o les institucions que vulguin contribuir al projecte Museu al carrer poden fer arribar les fotografies i informació dels elements a través del formulari del web del projecte o de les xarxes socials Twitter i Instagram amb l’etiqueta #museualcarrer.
 
El projecte organitza el concurs “La fotografia del mes” per seleccionar aquells elements més destacats en cadascun dels àmbits i fomentar la participació.

T’hi apuntes?

La nostra Comunitat

#patrimonigencat