Accés al contingut Accés al menú de la secció
impacte estatic
Inici  > pat.bits  > reportatges  > Obertura de la tomba de Pere el Gran
 
Obertura de la tomba de Pere el Gran
 
Restitució facial del rei Pere el Gran, a partir de l’estudi del crani. Foto: MHC (Philippe Froesch-Estudi PF)
Restitució facial del rei Pere el Gran, a partir de l’estudi del crani. Foto: MHC (Philippe Froesch-Estudi PF)
Imatge del TAC del fardell funerari de Pere II el Gran, utilitzat per a l’estudi antropològico-forense. TAC: Hospital Joan XXIII de Tarragona; tractament de la imatge: Joan E. Garcia Biosca.
Imatge del TAC del fardell funerari de Pere II el Gran, utilitzat per a l’estudi antropològico-forense. TAC: Hospital Joan XXIII de Tarragona; tractament de la imatge: Joan E. Garcia Biosca.
Tot i el grau de degradació s’han pogut documentar en el cos del rei Pere II restes dels teixits tous. TAC: Hospital Joan XXIII de Tarragona; tractament de la imatge: GROB
Tot i el grau de degradació s’han pogut documentar en el cos del rei Pere II restes dels teixits tous. TAC: Hospital Joan XXIII de Tarragona; tractament de la imatge: GROB
El cap del rei Pere II el Gran reposava sobre un coixí de seda de color carmesí, reomplert amb un segon coixí brodat i reomplert amb plomes d’oca. Fotografia: MHC (Sol Cidràs - A. Bargalló)
Pere el gran
El cap del rei Pere II el Gran reposava sobre un coixí de seda de color carmesí, reomplert amb un segon coixí brodat i reomplert amb plomes d’oca. Fotografia: MHC (Sol Cidràs - A. Bargalló)
El cap del rei Pere II el Gran reposava sobre un coixí de seda de color carmesí, reomplert amb un segon coixí brodat i reomplert amb plomes d’oca. Fotografia: MHC (Sol Cidràs - A. Bargalló)
restitució facial portada a terme per l’equip de recerca. Foto: MHC (LFV-DAVAP) – Philippe Froesch
Restitució facial portada a terme per l’equip de recerca. Foto: MHC (LFV-DAVAP) – Philippe Froesch
Recol·locació del cos de la reina Blanca d’Anjou a la seva tomba (10 de maig de 2010). Foto: CRBM (Carles Aymeric - Ramon Maroto)
Recol·locació del cos de la reina Blanca d’Anjou a la seva tomba (10 de maig de 2010). Foto: CRBM (Carles Aymeric - Ramon Maroto)
 
 
enllaços d'interès
1. Les conclusions de la investigació

L’any 2010, quan es complien 850 anys de la fundació del monestir de Santes Creus, va començar la restauració del panteó reial de Santes Creus i la investigació científica de les tombes que en formen part: les dels reis Pere II el GranJaume II el Just i Blanca d’Anjou, així com la tomba de l’almirall Roger de Llúria.
El Museu d’Història de Catalunya  va coordinar equips multidisciplinars per estudiar:

- La construcció de les tombes
- Els rituals funeraris dels cossos
- La vida, les malalties i la mort
L’aixovar funerari

Un any després, es fan públics els resultats. Les restes de Pere II -que s’ha trobat intactes- i les de Blanca d’Anjou -que estan en excel·lent estat de conservació- són les que han centrat l’estudi. I és que s’ha descartat que les restes trobades dins la tomba de Roger de Llúria fossin de l’almirall.

Pere II el Gran, vida de rei

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.



Enterrat per 2a vegada
La situació de les restes de Pere II dins la tomba es relacionen amb un canvi de sepulcre del rei. Calia d’adaptar el cos (en estat de dessecació) dins el nou sepulcre banyera, un espai que no tenia les dimensions adequades a les mesures del monarca. Per tant, es va haver de manipular el cos per encabir-lo a la nova tomba.

Amb bona planta 
El rei Pere era un home de tipologia alta, d’entre  175 i 180 cm, una alçada destacable per l’època. Tenia una cara allargada i un maxil·lar inferior més prominent que el superior. S’ha identificat la presència d’Apigenina, un producte procedent de la ginesta i utilitzat històricament per tenyir els cabells de ros. No hi ha signes d’activitat muscular forta a les extremitats.

Amb algunes patologies
 
S’ha trobat una cavitat òssia provocada per un probable tumor cerebral benigne de les meninges, de creixement lent. També s’han identificat calcificacions en els pulmons que són indicatives d’una malaltia inflamatòria i/o infecciosa pulmonar que podria tractar-se de tuberculosi. Aquesta podria haver estat la causa de la seva mort, tot i que pels estudis no se’n pot precisar la gravetat.

   

Ben alimentat 
Els elements trobats a les dents del rei Pere procedeixen presumiblement de cereals, que van ser consumits al llarg de la vida. També hi ha indicis d’un consum important de carn. Amb tot, s’ha determinat que de jove podria haver tingut algun problema de salut o malnutrició que va quedar enregistrat en les dents.

Vestit per la mort
 
En el primer enterrament, el rei va ser vestit amb una sarja de llana de bona qualitat, procedent de races autòctones ibèriques i sense creuaments. Per tant, no es tractaria d’un hàbit de monjo, tal com descriu la crònica de Desclot. Sota el crani del rei s’hi localitzava un coixí de seda de color carmesí força ben conservat. Corresponen al segon enterrament les restes d’un teixit molt degradat de lli sobre les restes del rei que s’interpreta com un vel funerari o sudari. Al nivell més superficial hi havia una capa, la peça de llana millor conservada.

Embalsamat 
L’estat de dessecació de les restes de Pere el Gran podria estar relacionat amb processos d’embalsamament, tot i que s’ha constatat la inexistència d’evisceració. El cos del rei podria haver estat tractat químicament per preservar-lo i retardar-ne la descomposició. S’observen també indicis de rituals funeraris relacionats, per exemple, amb l’ofrena de cabells i de plantes.

 

Blanca d’Anjou, una mort prematura

pere el gran

Les dades genètiques i morfològiques confirmen que els diferents fragments corporals momificats i les restes òssies trobades a la tomba pertanyen realment a Blanca d’Anjou. Com el cas de Pere el Gran, es tracta d’un enterrament secundari que a més va ser espoliat durant les revoltes de 1836.

L’aparença física de la reina és la d’una dona jove de 25-30 anys, de talla petita, d’aproximadament 150 cm. Dins la tomba es va trobar dispersos alguns cabells que no es pot determinar si pertanyien a la reina o bé a algun familiar seu. Aquests també estaven tractats amb apigenina, cosa que podria fer pensar que la reina portava el cabell tenyit de ros.

No es detecten malalties greus en el cos de l’esposa de Jaume II. Només la presència d’un galindó al peu dret com a conseqüència d’anar amb calçat estret i punxegut. Per l’estat del cos, tot apunta que la causa de la mort estaria relacionada amb alguna complicació en un embaràs o un part.

A causa de les diverses manipulacions de les restes, la reina Blanca d’Anjou no presentava vestimenta associada directament al cos. Tot i així, es van recuperar fragments de tèxtil de l’interior de la tomba que podrien correspondre al moment de l’enterrament. Per exemple, restes d’una sarja de llana de color cru, un tipus de tèxtil utilitzat a Catalunya a partir del segle IX.

Sembla que la reina va ser exposada. Ho mostra la disposició del cos i també la presència d’àcid carmínic a la galta, cosa que indicaria l’aplicació de maquillatge. Dins la tomba es va recuperar un fragment d’una joia de corall, que protegia les dones que donaven a llum.



   

Les conclusions de l’estudi de les Tombes Reials ens aporta informació de com vivia la cort de Pere II i la del seu fill Jaume II. Són individus de màxim nivell social. Per tant, els costums i hàbits no són comparables amb els de la majoria de la població coetània.