Actualitat

Restaurades les vuit escenes i el frontal d’altar del retaule barroc de Sant Ramon del Castell de Cardona

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ha realitzat la intervenció, que ha durat quatre mesos i s'ha dut a terme in situ i als laboratoris del centre.

El retaule es troba dins la Capella de Sant Ramon Nonat, del s. XVII, que es va construir al lloc on, segons la tradició, hauria mort el sant.

02/02/2021 / Administradora

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura ha restaurat les vuit escenes i el frontal d’altar, de fusta policromada i daurada, que formen part del retaule barroc de Sant Ramon, de la Capella de Sant Ramon del Castell de Cardona.

El conjunt de relleus, que representen diversos fets de la vida del sant, i el frontal d’altar, que conté l’escut dels Cardona, estan aixoplugats dins la Capella de Sant Ramon Nonat, que s’hauria bastit al lloc on, segons la tradició, hauria mort el sant, dins el castell de Cardona.

La intervenció, que ha durat quatre mesos, s’ha dut a terme en dos llocs: les intervencions de desmuntatge i muntatge s’han realitzat in situ i les tasques de documentació, estudi tècnic i conservació i restauració s’han fet en els laboratoris del CRBMC. La intervenció ha tingut un cost de 11.749 euros.

Muntatge de l'estructura nova d'alumini anoditzat per a l'exposició final del conjunt. CRBMC

Després del desmuntatge, i un cop en els laboratoris del CRBMC, es va dur a terme l’examen visual i les anàlisis amb diferents tècniques fotogràfiques i de laboratori. Els resultats de l’estudi van determinar que la capa de pintura requeria una fixació de manera generalitzada. El procés de neteja va consistir a retirar la brutícia superficial, a remoure la capa de vernís oxidat i a eliminar les repintades. Per finalitzar la intervenció de la policromia i de la dauradura, es va donar una capa de protecció a tota la superfície pictòrica.

Pel que fa al suport de fusta, s’han unit de nou les posts i s’han encolat les esquerdes existents. També s’han reforçat els travessers per guanyar estabilitat estructural. Per a l’exposició de les peces del retaule, s’ha dissenyat una nova estructura de doble marc, d’alumini anoditzat. Aquest sistema permet la subjecció de la peça al mur i millorar-ne les condicions de conservació, ja que s’habilita l’accés al revers de les peces, i se’n pot fer un millor manteniment.

Durant el muntatge de l'estructura d'alumini. CRBMC

Tot el conjunt es trobava en un estat de conservació deficient. L’estrat pictòric, tant de la policromia de l’estofat, així com la dauradura patien nombroses pèrdues, que deixaven al descobert la capa de bol, que fins i tot,en alguns casos, s’havia perdut i permetia veure la capa de preparació.També s’observava, en tot el perímetre de les taules, una repintada de color fosc, que cobria els emmarcaments daurats originals.En el cas del frontal, també es detectaven pèrdues de policromia, que deixaven a la vista el pa d’or. La dauradura de l’escut es trobava completament repintada amb purpurina. També es localitzaven aquest tipus de repintades en tots els punts de la peça on s’havia perdut el pa d’or.

En general, es detectaven rascades i abrasions, així com orificis provocats per insectes xilòfags a tota la superfície pictòrica. A més, el suport presentava esquerdes, en el sentit longitudinal de les fibres, pròpies dels moviments de contracció i dilatació, per la higroscopicitat de la fusta.

Un retaule de gran valor

El desembre de 1681, després d’una epidèmia de pesta a Catalunya, la duquessa Caterina d’Aragó i Sandoval, filla i hereva del duc Lluís Ramon Folc, ordena la fundació de la Capella de Sant Ramon Nonat, que s’havia de bastir al lloc on s’havia mort el sant l’any 1240, amb altar, retaule i llàntia d’argent.El febrer de 1682, s’inicien les obres. El retaule el va dur a terme l’escultor manresà Pau Sunyer i de la dauradura se n’encarregà l’argenter local Magí Torrabruna.

El castell de Cardona, d'estil romànic i gòtic, és considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Actualment, és gestionat pel Departament de Cultura.

Detall del cos del sant damunt d'una mula camí del seu enterrament després de restaurar. CRBMC

 

Más Actualidad
Accesibilidad

22/05/22
Apareixen noves figures inèdites al conjunt de pintures rupestres

  • El projecte de recerca ha permès obtenir noves dades sobre les pintures rupestres, descobrir-hi noves figures i millorar el coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt en l'època prehistòrica.
  • S'ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital, que serviran per a futures aplicacions, tant per a la conservació com per a la divulgació d'aquest espai.
  • Un nou espai web permet apropar la recerca a tots els públics i, alhora, fer-hi una visita virtual amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

30/07/2021
Castellterçol recorda la figura de l'etno-coreògraf Manuel Cubeles i Solé (1920-2017) amb motiu del centenari del seu naixement

  • L'acte s'inclou en la commemoració de la mort d'Enric Prat de la Riba que se celebra cada any el dia 1 d'agost a la Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol.
  • L'acte se centrarà a aprofundir en la figura de Manuel Cubeles amb motiu dels cent anys del seu naixement i comptarà, també, amb l'espectacle de dansa "La difícil senzillesa" de l'Esbart Marboleny de les Preses.

Diumenge 3 de novembre de 2024
COMUNICAT

Amb la finalització de l’alarma decretada per Protecció Civil, la Cartoixa d’Escaladei i el Castell Monestir d’Escornalbou reprenen avui la seva activitat amb normalitat. Segueix tancat al públic el Castell de Miravet, on l’estat d’alarma encara és vigent.

Aquesta mesura s’ha adoptat per coherència amb les recomanacions d’extremar la precaució evitant desplaçaments, i per garantir la seguretat del personal del monument que es trasllada des de poblacions diferents. Lamentem si aquest fet ha ocasionat molèsties.

Logo

accesibilidad | aviso legal y privacidad | política de cookies | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural