Actualitat

Descobert el possible nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles

La ciutat seria coneguda amb el nom de Kum segons la inscripció ibèrica apareguda en un fragment de plom.

Aquest matí, al jaciment ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d’Ebre), s’ha anunciat una significativa troballa que permetria demostrar que Castellet de Banyoles, capital del poble ibèric dels Ilercavons, era coneguda amb el nom ibèric de Kum.

27/11/2020 / Administrador

Tal com ha explicat l’equip d’arqueòlegs que lidera el programa de recerca científica al jaciment ibèric, la descoberta ha estat possible gràcies a la troballa d’un fragment de plom amb la marca d’una encunyació monetària. Es tracta d’una prova per encunyar moneda en la qual s’hi ha trobat una inscripció amb el símbol de l’alfabet ibèric que es pronunciaria “Kum”. El cuny apareix en un volum important de monedes aparegudes al jaciment i demostra que el Castellet de Banyoles va ser un important enclavament ibèric que disposava de fàbrica de moneda.

Per a Rafel Jornet, investigador principal del projecte, es tracta “d’una troballa especialment significativa i d’un gran valor històric” que demostra la importància geoestratègica del jaciment en el context de la Segona Guerra Púnica. Per als investigadors, aquest jaciment era un enclavament “de primer ordre” del territori del poble iber dels ilercavons, que dominava la part baixa del curs del riu Ebre. Ja fa 22 anys que l’equip d’arqueòlegs del Grup de recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució Social (GRACPE) de la Universitat de Barcelona porta a terme els treballs arqueològics en aquest jaciment en el marc del projecte: La formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l'Ebre (s. IX-I aC) amb la col·laboració de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i l’Ajuntament de Tivissa.

Per al director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manel Rueda, els resultats obtinguts en la recerca "són una clara mostra de la bona tasca que des del Departament de Cultura i la resta d'institucions implicades s'està fent per potenciar la recerca arqueològica en aquest important jaciment del país". En aquest sentit, ha destacat també l'alt nivell científic de l'equip que lidera la recerca al jaciment i  "l'èxit" que suposa el treball conjunt de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Tivissa "per seguir aprofundint en el coneixement científic que tenim del Castellet de Banyoles i en la seva divulgació a la societat catalana". Aquesta és "la millor fórmula de preservar el patrimoni i, a la vegada, contribuir a la dinamització cultural i turística del territori".

En els tres darrers anys les campanyes d’excavació han confirmat el caràcter urbà de l’assentament amb la delimitació de dos nous trams de barris de cases. Separats per un gran carrer de 12 metres de llargada, han aparegut els fonaments d’edificacions de diferent superfície habitable, entre 250 m2, la més gran i 30 m2, la més petita. Els edificis més grans estarien formats per nombrosos recintes articulats a través d’un pati interior o atri, mentre que les més petites tindrien reduïdes compartimentacions internes. Aquesta evident diferenciació arquitectònica, sostinguda en tots i cadascun dels barris de cases excavades a la ciutat, reforça la idea d’una forta estratificació social dins la comunitat ibèrica del Castellet de Banyoles i és un clar reflex de la base d’organització sociopolítica del món ibèric a la Ilercavònia durant el segle III aC.

Des de l’Ajuntament de Tivissa, la seva alcaldessa, Montserrat Perelló, explica que “la coordinació amb les diferents administracions, i les inversions econòmiques que s’han dut a terme durant tants anys, dona els seus fruits tal com us presentem avui. Aquesta tasca ens porta a seguir treballant en aquest assentament, descobert a principis del s. XX, i que any rere any ens va donant més pistes de la importància que va tenir en el seu moment. Sense aquesta col·laboració continuada, avui no podríem anunciar el possible nom de la ciutat ibèrica “Kum” i per tant, desitgem que aquesta col·laboració es pugui mantenir en el futur i que les inversions es tradueixin en nous projectes d’investigació i recerca arqueològica. Per a Tivissa, cada avanç en la descoberta de la ciutat, suposa un nou valor patrimonial que fa que s’enriqueixi el nostre potencial cultural i turístic”.

Plus de nouvelles
22/07/2020
Monuments de la Generalitat renova la seva pàgina web

La pàgina web de Monuments mostra l’activitat dels monuments i jaciments de la Generalitat de Catalunya que gestiona l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Amb la renovació, la web incorpora el sistema de venda d’entrades en línia per internet

22/07/2020
Els Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural acullen aquest estiu més d’una vintena d’activitats culturals

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha engegat aquest mes de juliol les activitats d’estiu als diversos monuments que gestiona a tot el país. La programació inclou un ampli ventall d’activitats que contribueixen a difondre el ric patrimoni del país i que estan pensades per oferir als ciutadans un atractiu més per visitar el seu patrimoni i fer-ho de manera segura.

Els diumenges, visita de franc els museus i monuments de la Generalitat

Els museus, monuments i jaciments de la Generalitat de Catalunya obrim els diumenges de manera gratuïta mentre duri el confinament municipal. T’esperem amb les portes obertes perquè gaudeixis de l’art, la història, la ciència i la tècnica, ben a prop de casa teva i seguint estrictes mesures de seguretat sanitària.

27/11/2020
Descobert el possible nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles

La ciutat seria coneguda amb el nom de Kum segons la inscripció ibèrica apareguda en un fragment de plom.

Aquest matí, al jaciment ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d’Ebre), s’ha anunciat una significativa troballa que permetria demostrar que Castellet de Banyoles, capital del poble ibèric dels Ilercavons, era coneguda amb el nom ibèric de Kum.

Logo

© Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural