Santiago Mateu i Pla. El dibuixant que estimava Girona | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Planifica't l'agenda

Santiago Mateu i Pla. El dibuixant que estimava Girona

28/05/2022
01/11/2022
Museu d'Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12 17004
Girona
Públic general
Exposició

Santiago Mateu i Pla és un artista gairebé desconegut, però d’una vàlua considerable en el camp del dibuix, en el qual va assolir un estil personal i una certa notorietat. Aquesta és la primera exposició que se li dedica, després que un estudi de la historiadora de l’art Núria Casals n’hagi permès conèixer la biografia i localitzar obres seves.


Més informació Cerca més activitats
Santiago Mateu i Pla (Malgrat de Mar 1891-Badalona 1935)es va formar com a dibuixant a l’escola municipal del carrer Guifré de Badalona, on estudiava, i més endavant a l’acadèmia que el pintor Eduard Flò tenia a la ciutat.

Des del 1912 va exposar a Malgrat, Badalona, Barcelona, Girona, Reus i Figueres. Tot i que va pintar alguns olis, es va dedicar bàsicament al dibuix a la ploma i al carbó. Aquestes obres li van valer l’elogi d’alguns crítics, sobretot de Joan Sacs (Feliu Elias). També va merèixer algunes distincions, com les que va obtenir el 1931 en un concurs coordinat pel Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’un projecte d’estudi de la masia catalana.

La temàtica de la seva obra es va centrar en vistes urbanes –amb una especial predilecció per Girona–, marines, jardins, masies i paisatges en general. Partint de formes acadèmiques, el seu estil va evolucionar, sobretot a partir del 1915, cap a traços molt lliures i espontanis. Entorn del 1920 també va començar a practicar un dibuix detallista i minuciós.

Casat amb Josepa Bori, filla d’Antoni Bori i Fontestà, es va integrar en l’ambient cultural de Badalona, on vivia des del 1901, i va col·laborar en publicacions locals tant amb dibuixos com amb escrits. També van aparèixer articles seus a la premsa de Girona, especialment a El Autonomista, el periòdic republicà que dirigien els germans Darius i Carles Rahola, on publicà sobretot textos dedicats a artistes catalans contemporanis, com els caricaturistes Lluís Bagaria i Feliu Elies (Apa) o els pintors gironins Manuel Pigem i Ros i Josep Gelabert, entre d’altres. Amb Carles Rahola va mantenir una interessant correspondència, i hi tingué el projecte d’il·lustrar un llibre seu, amb dibuixos de paisatges gironins. Finalment, però, el projecte no tirà endavant, potser a causa de la mort de l’artista.

La seva desaparició prematura l’any 1935, la circumstància que no s’hagués professionalitzat com a dibuixant i el tall que va significar la Guerra Civil van fer que caigués en l’oblit.

L’exposició prové del Museu de Badalona, que conserva dotze dibuixos de l’artista, mentre que el Museu d’Art de Girona, ciutat amb la qual l’artista tingué molta relació, en guarda també diversos.