La restauració del pal·li florentí de la Passió: un resultat que ha sortit brodat!
Fils de seda de colors entorxats amb plata o plata daurada, curosament entrellaçats des de fa més de sis-cents anys. Fa impressió acostar-se a un objecte d’aquestes característiques, oi? Doncs un equip de restauració ha posat fil a l’agulla per retornar a aquest excepcional parament d’altar gòtic tota la seva esplendor. El resultat final ja llueix a la Seu de Manresa després d’un any de treballs al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
La petjada del temps
La vida del pal·li de la Passió o frontal florentí, com s’anomena popularment l’esplèndid brodat de què parlem, ha estat llarga i un pèl sotragada. Perdurar sencera no és una tasca fàcil per a una peça feta de materials tan sensibles com els fils de seda i la tela de cotó i de lli, que ha requerit diverses reparacions per mantenir l’ús litúrgic. I, menys encara, si la seva data de creació es remunta a mitjan segle XIV.
D’aleshores ençà, el frontal florentí ha anat perdent alguns fils i ha acumulat brutícia, taques, pols i, fins i tot, insectes que s’han alimentat de les seves fibres: els lepidòpters o arnes.
Al llarg de la història, diverses mans benintencionades —però no sempre expertes— han intentat mantenir l’aspecte del frontal afegint sargits i pedaços allà on la tela s’havia deteriorat. En alguns casos, però, el remei ha estat pitjor que la malaltia i els nous brodats han acabat generant tensions i deformacions a la tela original. També els canvis de bastidor, que és l’esquelet de fusta on la tela s’aguanta ben tensa, han causat que els marges s’hagin omplert de forats i s’hagin rovellat just on es van clavar els claus de ferro.
Alteracions del frontal abans de la intervenció: brutícia, oxidacions, forats, cera, pedaços amb brodats invasius (CRBMC)
Una intervenció minuciosa
Un procés de conservació-restauració podria ser comparable a una operació quirúrgica per salvar un pacient summament fràgil. L’equip de professionals comença examinant la peça al laboratori per conèixer les tècniques emprades (els diferents punts de brodat) i els materials que la componen, com ara els colorants amb què es van tenyir els fils o l’origen de les seves fibres. També l’observen sota llums diverses, com ara la llum ultraviolada i la llum infraroja, i també amb raigs X.
Així és com en descobreixen les patologies i els afegits. L’estudi fisicoquímic va de bracet de la documentació històrica de la peça: tot compta a l’hora de conèixer bé el pacient! Un cop recollida la informació necessària, ja és possible elaborar la diagnosi i planificar el procés de conservació-restauració.
Amb la radiografia s'observen una quantitat ingent de claus de diferent tipologia (CRBMC)
La llum ultraviolada posa de manifest les teles afegides per reomplir pèrdues de suport (CRBMC)
Les imatges amb llum transmesa permeten avaluar la fragilitat del suport i detectar zones on s’havien perdut els fils de seda i en les quals es va aplicar pintura (CRBMC)
La restauració pas a pas
En el cas del frontal florentí, les conservadores-restauradores procedeixen a fer una intervenció llarga i meticulosa. Comencen enretirant el bastidor i els recosits que han deformat la tela i que, a més a més, tapen algunes parts del brodat original. Aquest pas va seguit d’una profunda neteja del frontal pel davant i pel darrere.
Fan servir mètodes diferents per adaptar-se a la naturalesa de cada tipus de brutícia que cal eliminar: taques de rovell, gotes de cera, capes de pols… Tot seguit, cal corregir els estrips i alteracions: els fils que només s’han deixat anar, es reubiquen i es tornen a subjectar un per un, però també hi ha altres fils que no s’han pogut recuperar i deixen al descobert el dibuix preparatori, és a dir, l’esbós traçat directament sobre la tela per fer de guia al brodador. Allà on el teixit s’ha perdut del tot i ha deixat forats, es consolida amb teles noves tenyides expressament del color adequat.
El colofó del procés és la col·locació d’un folre al revers del frontal a tall de protecció, que també serveix per fixar-lo a un nou suport. Ara tota la superfície de l’obra descansa sobre uns plafons de cartró de conservació i ja no es tensa ni es clava el teixit a una estructura de fusta.
Subjecció dels fils trencats o deixats anar (CRBMC)
Extracció dels claus oxidats (CRBMC)
Eliminació de les teles no originals afegides al frontal pel revers (CRBMC)
Abans i després del procés de restauració d'un dels detalls. Les taques i els sargits antics s'han atenuat (CRBMC)
Abans i després del procés de restauració d'un dels detalls. La tela està relaxada, sense tibantors, i s'hi aprecia una neteja molt homogènia (CRBMC)
Eines de treball fetes a mida
Cada peça és única i arriba fins als nostres dies amb unes condicions particulars. És per això que els professionals de la conservació-restauració se les pensen totes per donar a cada objecte el tractament més adequat.
En el cas del pal·li brodat, es va adaptar un aparell mèdic per aspirar la pols acumulada a la tela. La singularitat d’aquest microaspirador és que compta amb un dipòsit que recull les partícules succionades. Això permet observar-les i controlar que no s’aspiri cap bocí de fil i, si això passa, poder-lo recuperar. Un altre element de què es van servir les restauradores és la taula de treball sobre la qual estiraven aquesta obra de tres metres de llarg. L’adaptabilitat d’aquest moble els permetia treballar pel davant i pel darrere de la tela, passant fils i agulles amunt i avall sense trobar obstacles.
Les professionals estenen el frontal damunt la taula de treball adaptada a les mides de la peça (CRBMC)
L’aparell de microaspiració permet la neteja controlada de la tela (CRBMC)
El frontal de la Passió: plata i seda
Frontal d’altar, pal·li, antependi, dosser, frontalera... Hi ha múltiples noms per designar un dels elements protagonistes de dins les esglésies. La seva funció és decorar la part del darrera de l’altar (retaule) o la part del davant, la taula on se celebra el culte a les misses cristianes. Aquesta funció tan central fa que els frontals d’altar i retaules destaquin dins les esglésies, però és que el frontal florentí és un fora de sèrie en cridar l’atenció.
Ja de lluny és ben visible gràcies la seva mida: fa tres metres de llarg! Si ens hi acostem una mica, hi descobrim ni més ni menys que dinou escenes enquadrades com si fossin les vinyetes d’un còmic. Fixeu-vos en altres frontals medievals i veureu que és un recurs molt habitual. La història que expliquen és la vida de Jesús, i representen un esdeveniment en cada compartiment: el Naixement, l’Adoració dels Reis, el Sant Sopar, la Crucifixió, la Resurrecció... Cada escena està farcida de detalls en les expressions dels personatges, la coloració de les robes o els fons de paisatges virtuosament brodats.
A la gigafoto publicada a Giravolt és possible veure’ls tots de molt a prop. Ho pots fer clicant en aquest enllaç. A través d'un estudi amb tècniques fotogramètriques s'ha obtingut una ortofotografia, una fotografia geomètricament exacta, que permet visualitzar el pal·li en alta resolució. Mitjançant el visor, podem desplaçar-nos per la imatge i apropar-nos-hi per veure'n tots els detalls amb una qualitat excepcional.
Si ens fixem en els detalls, descobrirem un element únic i revelador d’aquesta obra: la signatura del seu creador! Una frase en llatí brodada amb lletres daurades testimonia, orgullosa, l’autoria del frontal: «Geri Lapi, brodador, em va fer a Florència».
El registre central a l’esquerra del frontal mostra l'escena del Naixement (CRBMC)
Sanefa de fils de color i daurats que emmarca les escenes (CRBMC)
Detall del brodat fet amb l’anomenada tècnica de la “pintura a l’agulla” en les robes de colors dels personatges (CRBMC)
Detalls del brodat amb fils d’or als cabells i l’aureola (Giravolt)
Qui va ser Geri di Lapo?
No sempre s’arriben a conèixer tots els detalls sobre la història d’objectes tan antics. Per sort, sembla que, en aquest cas, tenim les peces necessàries per completar el trencaclosques sobre la procedència del frontal de la Passió.
La primera pista es troba a la mateixa obra i revela que el brodat va manufacturar-se a Itàlia, més concretament, al taller del florentí Geri di Lapo.
Els documents confirmen que el propietari del frontal Florentí va ser Ramon Saera, qui va deixar-lo en herència a la Seu de Manresa a la seva mort l’any 1357. Ramon Saera era una personalitat molt important a la ciutat. La seva posició econòmica i l’estima envers la seva ciutat el van dur a encarregar un frontal d’altar fet a mida per a la basílica manresana. Com que l’ocasió s’ho valia, va encomanar-ne la fabricació a Florència, ja que era la millor escola europea de brodats del moment. I el taller escollit va ser el de Geri di Lapo.
Detall de les lletres daurades de la inscripció sobre l’autoria del frontal (CRBMC)
Inscripció “GERI LAPI RACHAMATORE ME FECIT IN FLORENTIA” a la part inferior del brodat (Giravolt)
Chicago 'versus' Manresa: un destí trencat
El pal·li de la Passió es va crear per ornar la Seu de Manresa i, sis segles més tard, encara llueix al mateix lloc. Però podria haver tingut un destí ben diferent.
Eren els anys vint del segle passat, i el magnat i col·leccionista d’art nord-americà Charles Deering vivia a Catalunya i posseïa diverses obres adquirides al territori. Tenia relació amb artistes de renom i va ser gràcies a un d’ells, el pintor Miquel Utrillo, que va conèixer el frontal de la Passió. Impressionat davant d’una peça tan reeixida, va contactar el bisbe Torres i Bages, amb qui s’havia d’entendre si volia comprar el brodat. Finalment, el bisbe va morir abans d’autoritzar-ne la venda i el seu successor tampoc la va facilitar, ja que considerava que seria una greu pèrdua per als manresans i manresanes.
Si la història hagués anat diferent, potser ara no tindríem el frontal Florentí a Manresa sinó a l’Art Institute de Chicago, al costat d’altres obres catalanes de la col·lecció de Charles Deering.
Ramon Casas, Charles Deering i James Deering el 1909 (Deering Estate)
Retrat de Charles Deering, obra de Ramon Casas (Wikipedia)
Un trasllat de pel·lícula
Una bona intervenció de conservació mai no acaba al laboratori i al taller: és imprescindible preparar el lloc on s’exposarà i garantir que s’hi trasllada sota les millors condicions de seguretat.
Un cop acabada la intervenció, el frontal florentí va tornar cap a la Seu de Manresa ben ancorat dins de la capsa d’embalatge per evitar tremolors. Arribat a la basílica, l’esperava una vitrina feta a mida, pensada per encabir-hi tant el frontal com els aparells de control de la humitat i els llums LED per il·luminar amb una intensitat sempre controlada.
La vitrina amb la peça restaurada llueix al bell mig d’una de les capelles de la Seu: la de la Mare de Déu de Lourdes, ubicada a la banda de la nau on hi toca menys el sol. Les portes corredisses de l’entrada de la capella s’han adaptat per permetre-hi un accés senzill quan toqui fer les tasques de control i seguiment. Alhora, la contemplació del frontal florentí esdevé més còmoda per al públic, que pot tenir-ne una visió propera, completa i inserida dins d’un entorn litúrgic.
La peça es col·loca dins una capsa d'embalatge, ben fixada, per evitar que es mogui en el desplaçament
El frontal es trasllada fins a la Seu de Manresa i s’instal·la dins la nova vitrina
Presentació del frontal a la nova vitrina (CRBMC)
Detall del frontal (Giravolt)
La tradició del brodat medieval a Catalunya
És probable que, després de conèixer aquesta joia medieval, a més d’una persona se li desperti la curiositat per l’art del brodat i vulgui saber-ne més. Si és així, ha de saber que a Catalunya es van confeccionar peces de moltíssima qualitat durant l’edat mitjana, i el millor és que en queden exemplars molt ben conservats que s’exposen arreu del país.
Al Museu-Tresor de la Catedral de Girona, per exemple, es pot contemplar el famós Tapís de la Creació. Igual que el frontal florentí, és de temàtica religiosa i sorprèn per les seves dimensions, la destresa del brodador i la gran quantitat de personatges i escenes representades. A més, també es va restaurar al CRMBC amb un resultat més que satisfactori.
Per tancar la ruta pel brodat medieval català, tenim un exemplar que plasma una escena ben coneguda: Sant Jordi matant el drac. Es troba a la capella del Palau de la Generalitat i se’n coneixen els autors: Antoni Sadurní i Bernat Martorell.
Però això no és tot: gràcies a actuacions com la recent restauració del frontal de la Passió, cada cop sabem més coses sobre el passat medieval del nostre país. Aquest és, precisament, l’objectiu de «Temps de Gòtic», el nou programa del Departament de Cultura i la Fundació “la Caixa” que vol millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d’aquest patrimoni, tot estimulant el territori i dinamitzant-lo a nivell cultural, social i econòmic.
Tapís de la Creació (CRBMC)
Frontal de Sant Jordi de la capella del palau de la Generalitat (CRBMC)
Mitra de Sant Oleguer de la Catedral de Barcelona (CRBMC)
