Passat, present i futur de la recerca

Passat, present i futur de la recerca

Més d’un segle després del seu descobriment, les pintures i els gravats de la Roca dels Moros continuen fascinant i són un referent per a les persones que estudien l’art prehistòric. Tracem una línia des de la seva descoberta, passant pels moments clau de la recerca que han construït el coneixement d’aquestes representacions mil·lenàries.

Ceferí Rocafort i un infant a la Roca dels Moros l’any 1908
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Autor: Juli Soler

Vista panoràmica de la pedra de Cogul, 1909
© Institut d’Estudis Catalans (Barcelona) Anuari MCMVIII

El 1908, Ramon Huguet, rector del Cogul, notifica l’existència d’unes curioses pintures rupestres per incloure-les a la Geografia General de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras Candi. El fet que la toponímia de la Roca inclogui el terme «dels Moros» indica que la població local ja coneixia les pintures i les situava en un temps llunyà.

Carreras Candi envia als excursionistes i geògrafs de l’época,Ceferí Rocafort i Juli Soler, a corroborar la informació.

Mossèn Ramon Huguet i Ceferí Rocafort a les Tombes del Saladar el 1908
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Autor: Juli Soler

Entrada de la Roca dels Moros el 1908
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Autor: Lluís Vidal

Aquesta visita es tradueix en la primera reproducció del mural i la publicació de la notícia de la troballa al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya i al diari La Veu de Catalunya.

Publicació de les pintures rupestres al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya al març del 1908

Publicació de les pintures rupestres a La Veu de Catalunya el 10 d’abril de 1908

El tipus de representació visual de les pintures descobertes era pràcticament desconegut fins aquell moment.

L’evolució de la recerca a la Roca dels Moros, amb els treballs de l’equip investigador que l’estudia, s’il·lustra a través d’aquestes reproduccions, anomenades calcs.

Primer calc, publicat al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya al març del 1908.
Autors: Juli Soler i Ceferí Rocafort

El prehistoriador Henri Breuil es desplaça també al Cogul el mateix estiu del 1908 i comença a fer-hi investigacions. Atribueix el mural al paleolític superior i en el calc que presenta, elaborat per Luis Izquierdo, transforma la figura deteriorada d’un quadrúpede en un bisó del plistocè, allà on actualment hi veiem un porc senglar comú.

L’autor assenyala altres novetats, com ara l’existència de detalls gravats, i considera que l’escena del grup de dones pot representar una «dansa fàl·lica».

calc roca dels moros

Calc d’Henri Breuil, elaborat per Luis Izquierdo i publicat al Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda el 1908
© Museu d’Arqueologia de Catalunya

Ceferí Rocafort i Juli Soler, juntament amb Lluís Vidal, duen a terme una investigació patrocinada per l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre Excursionista de Catalunya i arriben a documentar fins a 33 figures. Contràriament al que va proposar Henri Breuil, consideren que el mural pintat correspon possiblement al neolític.

El debat que acabava de començar sobre la datació del mural és encara vigent avui dia.

Segon calc de Juli Soler i Ceferí Rocafort, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans i inclòs a la Geografia General de Catalunya
© Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
Domini públic

Uns anys després, el mural comença a relacionar-se amb altres conjunts, descoberts a les serralades del prelitoral mediterrani peninsular. Joan Cabré, el 1915, relaciona la similitud dels ornaments de la figura humana amb personatges observats a Alpera i El Charco del Agua Amarga.

El mateix autor estudia en detall les coloracions i tonalitats de les figures femenines i segueix la hipòtesi de Breuil, per tal com adscriu les pintures al final del paleolític superior.

Calc elaborat per Juan Cabré i publicat al seu estudi El arte rupestre en España el 1915
Biblioteca Virtual del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Més tard, el 1952, Martín Almagro fa una síntesi i revisió de tots els estudis realitzats fins aleshores. Identifica un total de 45 figures pintades i diversos gravats.

És la primera còpia que incorpora les inscripcions ibèriques i romanes. L’adscripció cronològica proposada per aquest autor s’inscriu dins del mesolític.

calc roca dels moros

Calc de Martín Almagro Basch publicat en El Covacho con pinturas rupestres de Cogul (Lérida) el 1952.
Instituto de Estudios Ilerdenses

L’any 1985, dins el Programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura, es porta a terme la documentació de les pintures rupestres per part dels especialistes Ramon Viñas, Anna Alonso i Elisa Sarriá.

Aquesta documentació inclou un nou calc que registra 42 representacions pintades, i s’hi aporten fragments de noves figures i diversos detalls que no havien estat observats en altres treballs. A més, s’identifiquen les superposicions com a mostra de la complexitat en la realització del mural. 

Calc de Ramon Viñas, Elisa Sarriá i Anna Alonso realitzat el 1985

El 2019 l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural encarrega un nou treball de documentació de la Roca dels Moros als arqueòlegs Albert Rubio i Ramon Viñas, i s’elabora una nova còpia del mural, la més recent.

Calc realitzat per Albert Rubio i Ramon Viñas entre el 2019 i el 2020

En aquesta campanya s’utilitza per primera vegada la fotografia digital com a mètode d’investigació del mural i es fa ús del programari especialitzat DStretch, que identifica pictografies febles i poc visibles, cosa que fa possible la descoberta de noves figures fins ara desconegudes i de novetats de caràcter formal i tècnic. Aquestes noves troballes permeten una millor anàlisi del contingut del mural en tot el seu conjunt.

Fotografia digital original, 2019
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Autors: Albert Rubio i Ramon Viñas

Fotografia digital tractada amb el programari DStretch, 2019
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Autors Albert Rubio i Ramon Viñas

Actualment, l’ús de noves tecnologies, com la fotogrametria, l’escaneig 3D i el programari d’anàlisi i tractament d’imatges, està donant una nova dimensió al mural, tant en l’àmbit de la recerca com en el de la divulgació. 

La recerca amb les tecnologies actuals ens apropa cada cop més a una millor comprensió de les societats del passat.

El modelatge 3D, una eina per la conservació, recerca i divulgació del jaciment
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural