El contexto natural y arqueológico

El contexto natural y arqueológico

Adentrémonos en el entorno geográfico para conocer el paisaje que rodea la Roca dels Moros, esbocemos las principales tradiciones rupestres que se representan y recorramos el contexto arqueológico de la zona.

El bloque de piedra de la Roca dels Moros, 2019
Autor: Albert Rubio

El pueblo de El Cogul y el Conjunto rupestre de la Roca dels Moros, 2022
Autor: Albert Rubio

El Cogul es un municipio de Les Garrigues, situado al oeste de la comarca. El paisaje de estas tierras, áspero y ondulado, está dominado por el cultivo de olivos arbequinos y almendros en bancales. Despuntan pequeñas colinas, como el Tossal de las Forques (352 m), situado al este de El Cogul.

Vista aérea de El Cogul y del entorno de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

El término municipal de El Cogul está atravesado por el río Set, que nace de siete fuentes en la sierra de la Llena, en Sant Miquel de la Tosca, y desemboca en el río Segre, cerca de Sudanell.

En su curso por Les Garrigues recorre un paisaje orográfico diverso, singular y de gran atractivo, que se promociona como marca turística dentro de los Espacios Naturales de Poniente.

Vista aérea del paso del río Set por El Cogul y la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Valles, colinas y altiplanos bordeados por torrentes caracterizan la zona central y noroeste de la comarca de Les Garrigues. Las sierras del prelitoral separan la comarca de la costa.

Entorno natural de la Roca dels Moros
Autor: Albert Rubio

Es precisamente en estos espacios limítrofes donde se localiza el denominado arte rupestre levantino y esquemático de la fachada mediterránea de la península Ibérica, inscrito en la lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO. En la fachada prelitoral, cerca de un millar de abrigos y paredes de piedra con pinturas rupestres forman una pinacoteca al aire libre.

Área de extensión del arte rupestre levantino y esquemático de la fachada mediterránea de la península Ibérica declarado Patrimonio Mundial por la UNESCO.
Autores: Albert Rubio y Ramon Viñas

Restitución de una escena social del Conjunto rupestre de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

El arte levantino, es un arte que nos habla de la cosmovisión de las personas que lo crearon en época prehistórica, a través de diferentes escenas sociales, míticas y rituales, y en el que, por primera vez, las figuras humanas adquieren un especial protagonismo. Las imágenes se pintan con rasgos figurativos realistas y con pigmentos minerales rojos, castaños, negros y blancos.

Actualmente, existen diversas hipótesis en torno a la datación del arte levantino: se cree que, o bien se origina en las últimas comunidades cazadoras-recolectoras del Epipaleolítico, o bien se trata de un estilo plenamente neolítico.

La Roca dels Moros es por su temática uno de los referentes más destacados del arte levantino.

Dibujos de figuras del arte levantino por Francisco Jordá Cerdá 1975, publicadas en La sociedad en el arte rupestre levantino

El mural de El Cogul es también testimonio de la coexistencia del arte levantino con el arte esquemático y de los sincretismos culturales que se produjeron durante el proceso de neolitización.

Escena de cacería con figuras esquemáticas
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

El arte esquemático se sitúa a partir del Neolítico y se desarrolla durante la época de los metales. Es un arte pictórico muy extendido en la península Ibérica y con diferentes estilos regionales. Las pinturas acostumbran a ser de trazado sencillo y representan figuras humanas y de animales, y elementos abstractos y figuras geométricas.

Dibujos de pinturas rupestres del arte esquemático, publicadas por el Servei d’Arqueologia 1994, al Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya: Corpus de pintures rupestres, volum II.

Fotografía general de la gruta, 2021
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural

En total, en el mural se han llegado a documentar 52 imágenes pintadas, 11 agrupaciones de grabados y más de 250 signos en inscripciones ibéricas y latinas. Todo este friso se encuentra dentro de una cavidad en un gran bloque al aire libre y cubre unos 3 metros de anchura y 2 metros de altura.

En un radio de entre 8 y 10 horas a pie, se localizan numerosos yacimientos y evidencias arqueológicas que indican una actividad humana significativa en la zona desde el Paleolítico superior hasta la época romana. Estos datos corroboran que se trata de un entorno habitado de forma ininterrumpida desde la prehistoria.

Materiales arqueológicos de la colección de Ramon Huguet, 1882 – 1929
© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Autor: desconegut

Mapa de yacimientos elaborado a partir de los datos del Geoportal del Patrimonio Cultural, Generalitat de Cataluña
Autor: Albert Rubio

Mapas de yacimientos arqueológicos desde el Paleolítico superior hasta época romana próximos a la Roca de los Moros del Cogul.

Yacimientos arqueológicos del Paleolítico superior y Epilipaleolítico
Autor: Albert Rubio

Paleolítico superior y Eplipaleolítico
1. Balma de la Peixera d’Alfés, Alfés (Segrià)
2. Balma de les Paretetes, l’Albagés (Garrigues)
3. Les Aubaderes, el Cogul (Garrigues)
4. Pont del Frare, la Pobla de Cérvoles (Garrigues)
5. Cingle Polit, la Pobla de Cérvoles (Garrigues)
6. Barranc de la Pedrinya, el Vilosell (Garrigues)
7. Ermita del Crucifix, el Vilosell (Garrigues)
8. Coll de Montés, la Granadella (Garrigues)
9. Pla del Vilà, el Cogul (Garrigues)
10. Pla de la Bassa, el Cogul (Garrigues)
11. Les Planes, l’Albagés (Garrigues)
12. Les Cadolles, Artesa de Lleida (Segrià)
13. Obac de la Castanyola, Pobla de Cérvoles (Garrigues)

Yacimientos arqueológicos del Neolítico
Autor: Albert Rubio

Neolítico
1. Pla de la Manxa, l’Albi (Garrigues)
2. Font de Monral, l’Albi (Garrigues)
3. Comes de Vinaixa, l’Albi (Garrigues)
4. Coll Roig, Arbeca (Garrigues)
5. Pla de Sant Blasi, Arbeca (Garrigues)
6. La Pedrera de Cal Ferro, Arbeca (Garrigues)
7. Colls de Rafeló, les Borges Blanques (Garrigues)
8. Tros del Piqué, les Borges Blanques (Garrigues)
9. La Pleta del Paco, les Borges Blanques (Garrigues)
10. La Coma del Pou, les Borges Blanques (Garrigues)
11.L’Aiguamoll, les Borges Blanques (Garrigues)
12. La Comardèvol, les Borges Blanque (Garrigues)
13. Les Planes, les Borges Blanques (Garrigues)
14. Mas Roig, les Borges Blanque (Garrigues)
15. Cantacorbs, les Borges Blanque (Garrigues)
16. La Font Vella, les Borges Blanque (Garrigues)
17. Serra de Castelldans, Castelldans (Garrigues)
18. La Gisperta, Castelldans (Garrigues)
19. Serra dels Colomers, Castelldans (Garrigues)
20. Coll de les Portelles, l’Espluga Calba, (Garrigues)
21. Portelles, l’Espluga Calba, (Garrigues)
22. Mas Blanc, l’Espluga Calba, (Garrigues)
23. Font de Lamarieta, Fulleda (Garrigues)
24. Sant Antoni, la Granadella, (Garrigues)
25. Serra dels Tinells, Granyena (Garrigues)
26. Sènia, Granyena (Garrigues)
27. La Carretera, Granyena (Garrigues)
28. Cova del Caldera, Juncosa (Garrigues)
29. Racó de la Figuereta, Juneda (Garrigues)
30. Pla dels Dipòsits, Juneda (Garrigues)
31. La Roca Alta, Juneda (Garrigues)
32. Vall de l’Aranyó, Juneda (Garrigues)
33. La Coma, els Omellons (Garrigues)
3435. La Closa, La Pobla de Cérvoles (Garrigues)
36. Les Serres, Tarrés (Garrigues)
37. Barranc de Picot, el Vilosell (Garrigues)
38. Les Sabines, Vinaixa (Garrigues)
39. Punta del Dugo, Fulleda (Garrigues)
40. Sots, Vinaixa (Garrigues)
41. Mas Blanc, Vinaixa (Garrigues)
42. Sant Bonifaci, Vinaixa (Garrigues)
43. Peixera d’Aspa, Castelldans (Garrigues)
44. Roquís, les Borges Blanques (Garrigues)
45. Estiràs, l’Albi (Garrigues),
46. El Coll Roig, les Borges Blanques (Garrigues)
47. Les Planes de Melons, Castelldans (Garrigues)
48. Pla de l’Ermita, la Granadella (Garrigues)
49. Vall de les Escorres, la Granadella (Garrigues)
50. Punta de la Clota, els Torms (Garrigues)
51. Punta del Salagut, els Torms (Garrigues)
52. El Purgatori, el Cogul, (Garrigues)
53. Aubacs, l’Albagés, (Garrigues)
54. Vall d’Aufaig, l’Albagés, (Garrigues)
55. Els Hospitalets, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
56. El Catalanet, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
57. L’Hostal, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
58. Plans de l’Hostal, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
59. Lo Reboll de Vicenç, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
60. Camí del riu de l’Osó, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
61. Font de les Besses, la Pobla de Cérvoles (Garrigues)
62. Obac del Castanyola, la Pobla de Cérvoles (Garrigues)
63. Túmul de l’Auliver, la Granadella (Garrigues)
64. Les Rotes (troballa aïllada), Bellaguarda (Garrigues)
65. Vall de l’Auliver, Torrebesses (Segrià)
66. Mas del Jaume del Santo, Torres de SEgre (Segrià)
67. Cantaovelles, Torrebesses(Segrià)
68. Guisolà, Sarroca de Lleida (Segrià)
69. Mas del Quico, Sarroca de Lleida (Segrià)
70. Les Piles, Sarroca de Lleida (Segrià)
71. Mas de la Trompa, Sarroca de Lleida (Segrià)
72. Roques de la Galera, Llardecans (Segrià)
73. Tossal de l’Embrosi, Artesa de Lleida (Segrià)
74. Sant Esperit, Artesa de Lleida (Segrià)
75. Roques dels Colomers, Artesa de Lleida (Segrià)
76. Les Fonts, Artesa de Lleida (Segrià)
77. Barranc, Artesa de Lleida (SEgrià)
78. Cadolles, Artesa de Lleida (Segrià)
79. La Planeta, Artesa de Lleida (Segrià)
80. El Collet, Les Borges Blanques (Garrigues)
81. El Comellar, Castelldans (Garrigues)
82. Vinfaro, Alfés (Garrigues)
83. El Coll Roig, les Borges Blanques (Garrigues)
84. Pla de Gardelo, Juneda (Garrigues). Montrós, els Omellons (Garrigues)

Yacimientos arqueológicos del Calcolítico y Bronce
Autor: Albert Rubio

Calcolítico y Bronce
1. La Comallerada del Català, l’Albi, (Garrigues)
2. Barranc s’Andomar, l’Albi (Garrigues)
3. La Pujada II, les Borges Blanques (Garrigues)
4. Les Verdunes, les Borges Blanques (Garrigues)
5. Puigpelat, les Borges Blanques (Garrigues)
6. Les Figueres III, les Borges Blanques (Garrigues)
7. Els Escanars I, les Borges Blanques (Garrigues)
8. Matxerri, Castelldans (Garrigues)
9. Roques del Valent, Castelldans (Garrigues)
10. Racó del Solter, Castelldans (Garrigues)
11. Mas d’en Tost, Castelldans (Garrigues)
12. El Comellar I, Castelldans (Garrigues)
13. L’Oró, Cervià de Les Garrigues (Garrigues)
14. Els Masos II, l’Espluga Calba, (Garrigues)
15. Els Horts I-IV, l’Espluga Calba, (Garrigues)
16. La Roca Tomasa, l’Espluga Calba, (Garrigues)
17. Serra del Penjat-Serra De Les Argiloses I, Fulleda (Garrigues)
18. Pla de la Creu, l’Espluga Calba, (Garrigues)
19. Fondo del Cove, la Floresta (Garrigues)
20. Espona Grossa de Castellot, les Borges Blanques (Garrigues)
21. Cova del Batlle,Granyena (Garrigues)
22. Cantacorbs I, Juneda (Garrigues)
23. El Salat II, les Borges Blanques,(Garrigues)
24. Vaca-Roja, Juneda (Garrigues)
25. Vall de L’Aranyó, Juneda (Garrigues)
26. La Gisperta, Juneda (Garrigues)
27. Els Diumenges , Omellons, Els (Garrigues)
28. Lo Terrer, els Omellons (Garrigues)
29. Rodanc, els Omellons (Garrigues)
30. La Coma Ras, els Omellons (Garrigues)
31. Els Pedregals, els Omellons (Garrigues)
32. Torrelles, Tarrés (Garrigues)
33. El Serret, Tarrés (Garrigues)
34. Els Vilars, elsTorms (Garrigues)
35. La Comanta Roja, Vinaixa (Garrigues)
36. Sant Bonifaci, Vinaixa (Garrigues)
37. Pla de la Mossa Plans de les Peixeres, Aspa (Segrià)
38. Racó de l’Hermano, el Soleràs, (Garrigues)
39. Cova de l’Aran de l’Obaga, la Granadella, (Garrigues)
40. Cova de l’Aran de la Solana, la Granadella, (Garrigues)
41. Planes de l’Aran, la Granadella, (Garrigues)
42. La Sènia, la Granadella, (Garrigues)
43. Vall Major, la Granadella, (Garrigues)
44. Balma de les Forques, el Cogul, (Garrigues)
45. Coll Blanc, el Cogul, (Garrigues)
46. Vallseca l’Esquerrer, Cervià de les Garrigues (Garrigues)
47. El Comú, Era del Parent, Granyena (Garrigues)
48. Túmul de l’Auliver, la Granadella (Garrigues)
49. Tossal de la Mora, Torrebesses (Segrià)
50. Serra del Tort, Sunadell (Segrià)
51. Serra de les Vinyes, Sunadell (Segrià)
52. El Riuet, Sunadell (Segrià)
53. Racó del Rector, Torrebesses (Segrià)
54. Socarrada, Maials (Segrià)
55. Tossal del Joc, Juneda (Garrigues)
56. Roca Cavallera, Granyera (Garrigues)
57. Minferri, Juneda (Garrigues)
58. Genó, Aitona (Segrià)
59. Remolins, Torres de Segre (Segrià)
60. Montfiu, Aitona (Segrià)

Yacimientos arqueológicos de la Edad de Hierro ibérica
Autor: Albert Rubio

Edad de Hierro ibérica
1. Els Vilars, Arbeca (Garrigues)
2. La Pujada II, Les Borges Blanques (Garrigues)
3. Pla de Falliver, Les Borges Blanques (Garrigues)
4. Torre Oller, Les Borges Blanques (Garrigues)
5. Torre Bigordà, Les Borges Blanques (Garrigues)
6. El Gatellar II, Les Borges Blanques (Garrigues)
7. Font Vella II, Les Borges Blanques (Garrigues)
8. Vall de l’Aranyó, Juneda (Garrigues)
9. Castell d’en Marc, la Pobla de Cérvoles, (Garrigues)
10. Puiggròs, Puiggròs (Garrigues)
11. El Puig, Vinaixa (Garrigues)
12. Vinaixa, Vinaixa (Garrigues)
13. Les Borgetes, Arbeca (Garrigues)
14. Plantada del Corrillo, Les Borges Blanques (Garrigues)
15. La Comandilla les Borges, Les Borges Blanques (Garrigues)
16. L’Esparriguera, Arbeca (Garrigues)
17. Els Masos, Arbeca (Garrigues)
18. El Pontarró, les Borges Blanques (Garrigues)
19. Sant Salvador, les Borges Blanques (Garrigues)
20. Bassa de la Torre, les Borges Blanques (Garrigues)
21. Serra dels Colomers, Castelldans (Garrigues)
22. La Fita, Juneda (Garrigues)
23. Cantacorbs, Juneda (Garrigues)
24. Tossal de Les Forques, Juneda (Garrigues)
25. La Pujada, les Borges Blanques (Garrigues)
26. El Trull, Arbeca (Garrigues)
27. Montfiu, Aitona (Segrià)

Yacimientos arqueológicos de Época romana y Alta Edad Media
Autor: Albert Rubio

Época romana y Alta Edad Media
1. Pla de Rufians, Arbeca (Garrigues)
2. Els Vilars, Arbeca (Garrigues)
3. La Pujada, les Borges Blanques (Garrigues)
4. Els Escanars, les Borges Blanques (Garrigues)
5. Tossal de l’Àliga, les Borges Blanques (Garrigues)
6. Torre Oller, les Borges Blanques (Garrigues)
7. El Pontarró, les Borges Blanques (Garrigues)
8. Torre Bigordà, les Borges Blanques (Garrigues)
9. Gatellar, les Borges Blanques (Garrigues)
10. Bassa de la Torre, les Borges Blanques (Garrigues)
11. Sant Salvador I i II, les Borges Blanques (Garrigues)
12. Figueres, les Borges Blanques (Garrigues)
13. Mas Roig, les Borges Blanques (Garrigues)
14. Campo Santo I, el Castelldans (Garrigues)
15. Roca Cavallera, Granyena de les Garrigues (Garrigues)
16. Vaca-Roja, Juneda (Garrigues)
17. Vall de l’Aranyó, Juneda (Garrigues)
18. L’Aranyó, Juneda (Garrigues)
19. Tossal de les Forques, Juneda (Garrigues)
20. Tossal de la Sal, Juneda (Garrigues)
21. Castell d’en Marc, la Pobla de Cérvoles, (Garrigues)
22. Els Barrils, Vinaixa (Garrigues)
23. Cantacorbs, Juneda (Garrigues)
24. Les Borgetes, Arbeca (Garrigues)
25. Can Xammar, Castelldans (Garrigues)
26. Els Clots, l’Albi (Garrigues)
27. Camí Vell del Coll Roig, Arbeca (Garrigues)
28. Plantada del Corrillo, les Borges Blanques (Garrigues)
29. Vila de la Peixera, l’Alfés (Segrià)
30. Utxesa, Aitona (Segrià)
31. Remolins, Torres de Segre (Segrià)
32. Vila Romana de l’Escorxador, Arbeca (Garrigues)
33. Mil·liari, Vinaixa (Garrigues)
34. Vil·la del pla del Ganxo, l’Albi (Garrigues)
35. El Serret, Tarrés (Garrigues)
36. La Sènia, la Granadella, (Garrigues)
37. Necròpolis del Saladar, el Cogul (Garrigues)
38. El Trull, Arbeca (Garrigues)
39. Vilans de Reig, els Torns (Garrigues)
40. Gola del Llop, Granyera de les Garrigues (Garrigues)
41. Montfiu, Aitona (Segrià)
42. Cadolles, Artesa de Lleida (Segrià)
43. Gravera de l’Esugeni, Artesa de Lleida (Segrià)
44. Sant Esperit, Artesa de Lleida (Segrià)
45. Els Colomers, Artesa de Lleida (Segrià)
46. Els Masos, Arbeca (Garrigues)
47. Els Masos, Espluga Calva (Garrigues)
48. Pla de Gardelo, Juneda (Garrigues)

La característica más significativa de la Roca dels Moros es que incluye expresiones gráficas y simbólicas de un abanico cronológico muy amplio, por lo que se convierte en un lugar excepcional.

Vista aérea del Conjunto rupestre de la Roca dels Moros
© Agència Catalana del Patrimoni Cultural