Real Monasterio de Santes Creus
Explora
Reial Monestir de Santes Creus

INTRODUCCIÓ

La visita al Reial monestir de Santes Creus permet descobrir un monestir que destaca per seguir amb gran fidelitat l'estructura arquitectònica concebuda per Bernat de Claravall per al monestir de Clairvaux al segle XII.

La clau que defineix aquesta arquitectura n'és la supeditació a les exigències de la vida monacal. Els espais estan pensats per complir una funció i s'ordenen per facilitar al màxim la senzilla vida dels seus habitants, marcada per unes normes que regulen tasques i horaris i que defineixen l'aïllament del món.

Els monjos cistercencs viuen apartats i, per això, el monestir té un recinte tancat en ell mateix, anomenat clausura. S'hi troben tots els espais clau per la vida del monjo. Tant és així que, resseguint les estances, se'n poden redescobrir les pautes de vida. A Santes Creus, a més, la disposició d'aquestes dependències es caracteritza perquè segueix amb una gran fidelitat el plànol ideal de sant Bernat.

Malgrat tot, el monestir no era un ens aïllat. La comunitat mantenia una relació habitual amb els habitants dels seus dominis feudals per a afers derivats de l'administració de les seves propietats, per cobrar les rendes o per impartir justícia. A més, el vincle feudal obligava els vassalls a emprar determinats serveis que el monestir posseïa en monopoli, com ara el molí, el forn o la farga. Així, la ferreria es trobava dins el mateix complex, mentre que al voltant del monestir hi havia dos molins fariners. Igualment, els preceptes de l'orde marcaven l'obligació d'acollida, especialment de pelegrins, que arribaven a Santes Creus atrets per les relíquies de Maria Magdalena, un culte que va tenir molta popularitat entre els segles XIV i XV.

L'espai per desenvolupar aquestes funcions es concretava en dos recintes més, al marge de la clausura. El primer, obert a tothom, acollia la porteria, la parròquia i els serveis. El segon, amb un accés restringit, era l'espai de relació dels monjos amb l'exterior, on hi havia l'hostatgeria i les dependències d'administració.

Si bé totes aquestes estructures responen als cànons cistercencs, Santes Creus també amaga sorpreses. El vincle amb la Casa Reial el converteix en un lloc excepcional. La voluntat dels monarques que Santes Creus fos un lloc majestuós per acollir el panteó reial implicava la introducció d'estils trencadors amb l'austeritat cistercenca. D'aquí, el contrast entre la senzillesa de l'església i l'escultura de les tombes i del claustre, o entre els vitralls de les naus laterals i els del finestral gòtic de la façana. Els monarques van imposar el seu criteri per sobre de les normes de la comunitat. Aquest impuls innovador comportà que a Santes Creus s'aixequés el primer claustre d'estil gòtic de la Corona d'Aragó.

De la mateixa manera que els monarques van utilitzar el claustre i les tombes reials com a expressió del seu poder, en diferents indrets del recinte es troben detalls arquitectònics i escultòrics de diferents èpoques que donen testimoni del poder que el monestir va mantenir fins a la seva desaparició, al segle XIX.



Logo

© Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural