País d’arxius

3Cat té la missió d'oferir a tots els ciutadans de Catalunya, en compliment del mandat del Parlament, un servei públic audiovisual de qualitat, compromès amb els principis ètics i democràtics i amb la promoció de la cultura i de la llengua catalana. La producció i difusió d'aquest servei es gestionarà amb criteris d'eficiència i buscant la màxima acceptació per part del públic.

La Biblioteca de Catalunya conserva i difon la producció bibliogràfica catalana i el patrimoni documental. És un centre de consulta i recerca, tant analògic com digital. Ofereix exposicions, actes i accés als seus fons amb registre previ. També gestiona serveis com el dipòsit legal, l’ISSN i la normalització bibliogràfica, regulats per normativa. Aquesta carta se centra en els serveis destinats a la ciutadania.

L’Arxiu conserva, organitza i difon documents de persones i institucions. Té una funció cultural i administrativa, facilitant tràmits i l’accés a la informació. L’Arxiu Municipal de Reus gestiona els fons de l’Ajuntament i assessora en història i genealogia. L’equipament, modern, té capacitat per a 16.000 m lineals de documents, biblioteca, hemeroteca i sala polivalent per a 50 persones.

El Servei d’Arxiu Municipal de Calders organitza, classifica, conserva i difon el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de 2004.

L’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) és l’arxiu històric que conserva la documentació de les institucions de l’antiga Corona d’Aragó i d’altres fons històrics espanyols. Creat pel rei Jaume II el 1318 com a Arxiu Reial de Barcelona, acumula més de set segles d’història. Modernitzat durant la monarquia borbònica, passà a dir-se ACA el 1754. Des de 1993 la seva seu principal és al carrer dels Almogàvers, mentre que el Palau del Lloctinent acull activitats de difusió.

L’Arxiu és l’equipament cultural que s’encarrega de gestionar, custodiar i difondre el patrimoni documental de la ciutat de Tarragona. Està adscrit al Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona, conselleria de Patrimoni Històric.

L’Arxiu Diocesà d’Urgell conserva documentació des de finals del segle XIV i ha estat custodiat a la seu del Bisbat. Al darrer quart del segle XX es va ampliar l’espai i s’hi van incorporar els arxius parroquials anteriors al segle XX, segons el decret de la Conferència Episcopal Espanyola. El 2014 es traslladà a un nou edifici, situat a la plaça Parc del Cadí, s/n, destinat exclusivament als Arxius d’Urgell.

El Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar és un òrgan administratiu clau per a la gestió documental i la preservació de la memòria institucional. En constant procés de modernització, dona suport tècnic a l’Ajuntament, facilita l’accés a la informació i vetlla per la transparència, l’eficiència administrativa i la difusió del patrimoni documental entre la ciutadania i el món investigador.

L’Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu acull, des del 2004 a l’edifici Josep Pallach, fons relatius al districte procedents de l’administració pública (Ajuntament de Sant Andreu del Palomar fins a la seva annexió a Barcelona el 1897 i òrgans municipals posteriors), institucional (Jutjat de Pau), privats (personals, empresarials i associatius) i col·leccions diverses com cartells i fotografies.

L’Arxiu Municipal de Sant Martí, ubicat des del 1995 en un edifici de la Vila Olímpica, conserva fons del districte de caire municipal (Ajuntament de Sant Martí de Provençals fins a la seva annexió a Barcelona el 1897 i òrgans municipals posteriors), institucional (Jutjat de Pau), privat (persones, empreses, cooperatives i entitats) i col·leccions (fotografies i cartells).

L'Arxiu Municipal del Districte de l’Eixample (AMDE) reuneix des de 2011, en una ubicació única al carrer Calàbria 38, els fons del districte procedents d’òrgans municipals i de particulars, empreses i escoles. També conserva una destacada col·lecció de cartells, postals i fotografies, tot contribuint a la preservació i difusió de la memòria històrica de l’Eixample.

L'Arxiu Municipal de Sarrià-Sant Gervasi, al Casal de Sarrià, conserva fons del districte procedents dels antics municipis de Sarrià, Sant Gervasi, Vallvidrera i Santa Creu d’Olorda fins a la seva incorporació a Barcelona el 1897, i dels òrgans municipals de districte. Inclou fons institucionals dels Jutjats de Pau i el Parc d’Atraccions del Tibidabo, fons privats familiars, individuals i d’entitats, i col·leccions de fotografies i postals.

El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) és un centre especialitzat en documentació musical i en especial en tota aquella documentació que agrupa la història de l'Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana. És un dels centres de referència més importants per a l’estudi de la historia de la música a Catalunya. La Biblioteca i l’Arxiu que conformen el Centre van ser creats el 1891 juntament amb l’Orfeó Català. Custodia documentació des del segle XII fins a l’actualitat.

L'Arxiu Municipal de Parets del Vallès està en funcionament des de l'any 1998 i, des d'aleshores, posa a l'abast de la ciutadania els fons documentals que custodia, amb unes dates extremes entre finals del segle XVIII i l'actualitat. Una de les seves funcions, a banda de conservar aquests fons, és oferir la possibilitat d'incorporar fons privats per tal de preservar la documentació que ens ajudi a il·lustrar la història del nostre municipi.

L’Arxiu Central de l’Audiència Provincial de Tarragona custodia 8 fons documentals: Presidència, Secció 1a (Civil), Secció 2a (Penal), Secció 3a (Civil), Secció 4a (Penal), Institut de Medicina Legal de Catalunya (divisió de Tarragona) i Registre Civil de Tarragona. Aquests documents permeten investigar la història del Dret, la Història Social dels segles XIX, XX i XXI de les comarques tarragonines. El document més antic és un llibre de sentències penals de l’any 1884.

L’ACJT custodia i gestiona 31 fons. Entre els més rellevants trobem el del Jutjat de Primera Instància número 4, perquè era l’antic Jutjat Municipal de Tarragona, i també el de la Junta electoral de Zona i Magistratura del Treball. Aquests documents permeten investigar la història del Dret, la Història Social dels segles XIX, XX i XXI de les comarques tarragonines.

Arxiu responsable de l'organització, el control i la gestió integral de la documentació generada pels òrgans judicials del partit judicial de Lleida. Forma part de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Arxiu responsable de l'organització, el control i la gestió integral de la documentació generada pels òrgans judicials de l'Audiència Provincial i els Jutjats Contenciosos Administratius de Girona. Forma part de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Arxiu responsable de l'organització, el control i la gestió integral de la documentació generada pel Registre Civil de Barcelona. Forma part de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Arxiu responsable de l'organització, el control i la gestió integral de la documentació generada pels òrgans judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l'Audiència Provincial de Barcelona. Forma part de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

Arxiu responsable de l'organització, el control i la gestió integral de la documentació generada pels òrgans judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l'Audiència Provincial de Barcelona. Forma part de la Xarxa d’Arxius Judicials de Catalunya, del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

La unitat Arxiu i Gestió de Documents es constitueix com una unitat administrativa de caràcter central que dóna servei a tota l'estructura administrativa i acadèmica de la Universitat, i que sota la dependència de la Secretaria General de la UdL és l'encarregada de l'organització, la gestió, el tractament, la custòdia i la difusió dels documents que formen part del patrimoni documental de la Universitat.

L'Oficina de l'Arxiu Històric i Patrimoni Documental de la UB és una de les tres oficines del Servei d'Administració Electrònica, Gestió Documental i Patrimoni Documental de la UB (constituït el maig de 2022) i es troba sota la dependència de la Secretaria General des de 2007.

El Servei d’arxiu custodia els fons administratius de l’MMB i s’encarrega de la seva organització, difusió i conservació. L’accés a la consulta i la reproducció estaran subjectes a l’estat de conservació i a la normativa legal vigent (protecció de dades personals, drets d’autor, etc.).

El fons documental de l’Institut d’Estudis Catalans és gestionat pel Servei de Documentació i Arxiu, encapçalat per la seva responsable amb el suport de dues persones especialitzades. A través de la plataforma digital IEC Obert es poden consultar els fons. L’Arxiu conserva també fons personals i d’entitats vinculats a membres de l’Institut i figures destacades de la cultura catalana, amb més de 1.200 metres lineals de documentació.

INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona és un servei públic especialitzat que forma part de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Girona, i que es caracteritza perquè és un dels pocs equipaments específics dedicats a la recollida, el tractament, la conservació, la difusió, la creació i la promoció de la imatge, com també a la formació i a l'assessorament tècnic dirigit a municipis i a centres i equipaments culturals.

Des de 1990, l’Arxiu Central Administratiu d’Infraestructures de la Generalitat custòdia i gestiona les evidencies de l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya encarregada de projectar, construir, conservar, explotar i promocionar tota mena d’infraestructures i edificacions que el Govern català promogui o en les quals participi. L’àmbit d’actuació abasta tota mena d’infraestructures d’obra civil i edificacions.

També hi trobareu fotografies panoràmiques de paisatges, vistes de tot el món i mapes d’imatge antics com ara fotoplànols, fotomosaics i ortofotomapes, sobretot de la zona de Catalunya. I un fons molt important de fotografies aèries analògiques amb estereoscòpia utilitzades per a cartografiar el territori que abracen un període que va des dels anys 40 del segle XX fins l’any 2007.

Constituït per publicacions de temàtica cartogràfica, geogràfica, històrica i per monografies locals, el fons bibliogràfic abraça un període que va des del S. XVI fins a l’actualitat. Entre d'altres conté les biblioteques personals de Josep M. Puchades, especialitzada en geografia i hidrologia; la biblioteca Josep M. Domènech, especialitzada en monografies locals de Catalunya, o la biblioteca Isidre Carné, especialitzada en literatura i descripcions de viatges. També disposa d’una hemeroteca on el 90% de les revistes estan dedicades a la realització i la temàtica cartogràfica. Tot el fons està catalogat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC).

El patrimoni cartogràfic de la nostra institució abasta Catalunya i tot el món, en totes les èpoques i en tots els formats. Així doncs, hi podeu trobar mapes solts, sèries cartogràfiques, atles, globus o mapes en relleu que van des del segle XV fins al segle XXI i de totes les temàtiques: topogràfics, geològics, turístics, hidrogràfics o de guerra, per citar-ne alguns exemples.

La Cartoteca de Catalunya és un servei públic de consulta directa i en xarxa, que posa a l’abast de tothom documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món i documentació relacionada amb el territori. I és aquesta cobertura d’abast mundial el que n’és més destacable. Creada l’any 1985 i integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), està estructurada en 4 grans fons: El fons fotogràfic, el fons documental, el fons bibliogràfic i sobretot el fons cartogràfic que és el més extens.

El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Cebrià de Vallalta organitza, classifica, conserva i difon el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des del 2005.

L’Arxiu Nacional de Catalunya, creat el 1980, és adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Té per missió, gestionar, preservar i difondre els arxius i documents del Govern i l’Administració de la Generalitat, així com els de les persones i entitats que són reflex del passat del país. Facilita l'accés als documents i la informació per garantir els drets de les persones, i com a mitjans per a la recerca, el coneixement i la construcció d’identitat col·lectiva.

L’Arxiu del Museu Picasso de Barcelona, entès com a conjunt de fons i documents d’arxiu, aglutina un nucli imprescindible d’arxius sobre l’artista amb el nivell d’organització òptim seguint criteris arxivístics internacionals que garanteixen la seva conservació i es seu accés.

El Servei d’Arxiu Municipal d'Orís organitza, conserva i difon el patrimoni documental local, garantint els drets dels ciutadans i la gestió dels documents de conservació permanent. Custodia també fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. L'Arxiu Municipal d'Orís (AMOR), integrat a la Xarxa d’Arxius Municipals, és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació des de 2007.

El Servei d’Arxiu Municipal d’Olvan és el servei de l’Ajuntament encarregat d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació des del 2006.

El Servei d’Arxiu Municipal d’Olèrdola és el servei de l’ajuntament dedicat a organitzar, classificar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de 2006.

Ens ocupem de recollir, organitzar, conservar, difondre i posar a l’abast de la ciutadania i a la mateixa administració la documentació generada i rebuda per l’Ajuntament. També treballem amb la documentació d’empreses, institucions, associacions, famílies i particulars que han cedit o donat a la ciutat.

L'Arxiu Municipal del Masnou és el servei municipal responsable de garantir la recuperació, l'organització, la preservació i la difusió tant de la documentació produïda per l'Ajuntament del Masnou com del patrimoni documental del Masnou.

L’Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó custodia, des del 2009 a la seva seu del carrer Lepant 387, els fons relacionats amb el districte. Aquests tenen origen públic (Ajuntament de Sant Joan d’Horta fins a la seva annexió a Barcelona el 1904 i òrgans municipals posteriors), privat (procedent d’individus i entitats) i de col·leccions (com fotografies i cartells).

Ubicat des del 2005 a la Biblioteca Jaume Fuster, l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia conserva fons relatius al districte provinents de l’administració pública (Ajuntament de Gràcia fins a la seva annexió a Barcelona el 1897 i òrgans municipals posteriors), institucional (Jutjat Municipal de la Vila de Gràcia), privada (entitats i particulars) i col·leccions (fotografies, cartells i programes de la Festa Major de Gràcia).

El Servei d’Arxiu Municipal de Vilanova de Sau és el servei de l’ajuntament dedicat a organitzar, classificar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de 2011.

El Servei d’Arxiu Municipal de Vilalba Sasserra és el servei de l’ajuntament dedicat a organitzar, classificar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de 2010.

L’Arxiu Municipal de Valls conserva documentació històrica i administrativa de la ciutat des del segle XVI. Disposa d’un miler de metres lineals de documents, sala de lectura, biblioteca i servei de reprografia. Destaca el fons d’imatges, amb la fotografia més antiga de 1854, una col·lecció de Pere Català Pic i una imatge dels Xiquets de Valls (1863). L’equipament és recurs habitual per historiadors i investigadors locals i comarcals.

El Servei d’Arxiu Municipal de Vallbona d’Anoia és el servei de l’ajuntament dedicat a organitzar, classificar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2008.

Arxiu administratiu i històric que gestiona la documentació de l'Ajuntament de Torredembarra i vetlla per la salvaguarda del patrimoni documental municipal ingressant i custodiant fons d'associacions, empresarials, institucionals, personals o patrimonials de la vila.

L’Arxiu Municipal de Torelló és l’encarregat de la gestió dels fons documentals generats, reunits o rebuts per l’Ajuntament de Torelló en l’exercici de les seves funcions, així com també, fons privats que han estat cedits a l’arxiu per part de ciutadans i entitats locals representatives de la història del municipi. El Servei d’Arxiu dona suport a l’administració local en l’exercici de les funcions que li són pròpies i és agent actiu en el context d’implantació de l’administració electrònica. Al mateix temps, és un dels serveis de referència en el suport al dret d’accés a la informació pública per part dels ciutadans.

L’Arxiu de Tarragona gestiona, custodia i difon el patrimoni documental de la ciutat. Depèn del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal i inclou quatre seccions: l’Arxiu Històric (documents municipals i fons particulars), l’Arxiu Administratiu (gestió documental i arxiu electrònic), la Biblioteca Hemeroteca (fons especialitzat local) i el Centre d’Imatges (documentació visual de la ciutat).

El Servei d’Arxiu Municipal de Súria és el servei de l’Ajuntament encarregat d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació des del 2010.

L’Arxiu és responsable de gestionar, conservar i difondre la documentació generada per l’Ajuntament i de facilitar-ne l’accés. Conserva també altres fons: 1 judicial, 6 institucionals, 8 d’associacions i fundacions, 5 comercials, 5 personals i 16 col·leccions. Disposa de 1.681 metres lineals de documentació (16.811 capses), més de 22.000 fotografies en paper i prop de 6.000 digitals.

El Servei d’Arxiu Municipal de Santa Margarida i els Monjos és un servei de l’ajuntament dedicat a organitzar, classificar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2009.

El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Pere de Vilamajor organitza, conserva i difon el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des del 2007.

El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Martí Sarroca organitza, conserva i difon el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des del 2006.

El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Julià de Vilatorta és un servei de l’ajuntament dedicat a organitzar, classificar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2004.

L’Arxiu Municipal de Sant Joan Despí, creat el 1993, té com a missió preservar, ordenar i difondre el patrimoni documental local. Conserva 1.500 metres lineals de documentació municipal des del s. XVIII fins avui i gestiona fons privats com Can Codina (s. XV-XX), el Cor de Flora (s. XIX-XX) o Francesc Calvet (s. XX). Destaca la conservació dels projectes de les obres de l’arquitecte Josep M. Jujol (1913-1949).

El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona els documents de conservació permanent, i els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. L'Arxiu Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà (AMSHV) forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) ) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2004.

El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Feliu Sasserra és el servei de l’Ajuntament encarregat d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Gestiona documents procedents de les oficines municipals útils per a l’administració i per garantir els drets dels ciutadans, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) des del 2007.

El Servei d’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Codines organitza, classifica, conserva i difon el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des del 2007.

L’Arxiu Municipal és responsable d’establir polítiques de gestió de la informació per garantir la integritat, fiabilitat, autenticitat, unicitat i utilitat dels documents al llarg del seu cicle de vida. Assumeix també el paper d’unitat central d’accés a la informació, preservant la confidencialitat de les dades i garantint-ne l’accés, des de la seva creació administrativa fins a la conservació històrica. Compleix funcions d’arxiu, gestió documental i protecció de dades.

El Servei d’Arxiu Municipal de Sallent és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona els documents de conservació permanent, i els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Sallent. L'Arxiu Municipal de Sallent forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2006.

El Servei d’Arxiu Municipal de Rupit i Pruit organitza, classifica, conserva i difon el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des del 2010.

El Servei d’Arxiu Municipal de Roda de Ter és el servei de l’Ajuntament encarregat d’organitzar, classificar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets de la ciutadania i gestiona els documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant des de 2007.

El Servei d’Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès (AMPL) és el servei de l’Ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona els documents de conservació permanent, així com els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2005.

El Servei d’Arxiu Municipal de Pacs del Penedès s’encarrega d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental del municipi. Garanteix els drets de la ciutadania i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats a Pacs del Penedès. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2006.

El Servei d’Arxiu Municipal de Navàs és el servei de l’Ajuntament encarregat d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació des del 2007.

L’Arxiu Històric Municipal de Montornès del Vallès és el servei que s’encarrega d’ingressar, organitzar, conservar, fer accessible i difondre la documentació generada o rebuda per l’Ajuntament en l’exercici de les seves competències al llarg de tota la seva història, des de mitjan del segle XIX fins a l’actualitat.

El Servei d’Arxiu Municipal de Moià és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona els documents de conservació permanent, i els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Moià. L'Arxiu Municipal de Moià forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona de la Diputació de Barcelona des de l’any 2005.

El Servei d’Arxiu Municipal de Masquefa (AMMAS) s’encarrega d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental del municipi. Garanteix els drets de la ciutadania i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats a Masquefa. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2007.

L'Arxiu Municipal de Manlleu (AMMA) gestiona i conserva documentació històrica i administrativa de l’Ajuntament, així com fons d’empreses, entitats i persones vinculades al municipi. El dipòsit principal està a l’Ajuntament, però el fons històric es troba a l’Arxiu Comarcal d’Osona des del 2013 per millorar la seva conservació. Les consultes es fan via formulari web o correu electrònic.

L’Arxiu Municipal és el responsable del patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida que s’ocupa de gestionar la documentació produïda i rebuda per la institució municipal i de posar-la a l’abast dels usuaris. Pel seu abast documental el fa un dels arxius municipals més rics amb documentació antiga, el primer document que conserva és la Carta de Poblament que data de gener de 1150, però no sols s’encarrega de la documentació antiga sinó que és també responsable de tota la documentació electrònica que actualment genera la institució. A més conserva més de 60 fons particulars convertint-lo sens dubte en l’Arxiu de la Ciutat. D’aquesta manera no sols preserva part del patrimoni documental de la ciutat sinó que el difon i procura pel seu accés i divulgació, ja sigui de forma presencial com virtual a través de la seva web i xarxes socials.

Som l'Arxiu Municipal que conserva el fons documental produït per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat al llarg de la seva història. Som arxiu històric i administratiu a la vegada, conservem prop de 10km lineals de documentació. També custodiem fons personals, d'entitats, d'empreses i patrimonials relacionats amb la ciutat de l'Hospitalet que ens han arribat gràcies a donacions.

El Servei d’Arxiu Municipal de l’Esquirol s’encarrega d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental del municipi. Garanteix els drets de la ciutadania i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats a l’Esquirol. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2007.

El Servei d’Arxiu Municipal de Gualba s’encarrega d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental del municipi. Garanteix els drets de la ciutadania i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats a Gualba. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2007.

L’AMGr té una doble funció: com a arxiu administratiu de l’Ajuntament de Granollers, mitjançant un sistema de gestió documental per tractar els documents generats o rebuts per l’Administració municipal i els seus òrgans; i com a arxiu històric de la ciutat, garantint la preservació i difusió del patrimoni documental local. La documentació s’organitza en més de 80 fons i col·leccions i té quatre seccions especialitzades: Imatge i So, Hemeroteca, Arxiu Històric i Arxiu Administratiu i Electrònic.

El Servei d’Arxiu Municipal de Gironella és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona els documents de conservació permanent, i els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gironella. L'Arxiu Municipal de Gironella forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2006.

L’Arxiu Municipal de Girona (AMGi) gestiona i preserva la documentació produïda per l'Ajuntament de Girona al llarg dels segles com a institució de govern de la ciutat, sobretot des del segle XIV. El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), dependent de l’AMGi, està especialitzat en el tractament de documents sonors i en imatge.

L'Arxiu Municipal de Girona és el servei de l'Ajuntament especialitzat en la gestió i preservació de la documentació, sigui quina en sigui la data, el suport o la tipologia. Disposa també d’una biblioteca especialitzada, amb hemeroteca i col·leccions sobre Girona, arxivística i la història de la imatge fotogràfica i audiovisual. La col·lecció inclou publicacions des del segle XV fins avui i es troba a les seves pròpies dependències.

El Servei d’Arxiu Municipal de Folgueroles (AMFO) s’encarrega d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental del municipi. Garanteix els drets de la ciutadania i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats a Folgueroles. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2006.

L’Arxiu Municipal de Dosrius és clau per conèixer la història local i conserva el patrimoni documental del municipi. El fons principal és el de l’Ajuntament, però també n’hi ha d’entitats, patrimonials i empreses, amb col·leccions destacades com records de comunió. Actualment, el fons està repartit en dos dipòsits, però aviat s’unificarà en unes noves instal·lacions per millorar-ne la conservació i consulta.

L’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries es troba a la planta baixa del convent de Sant Domènec, seu de l’Ajuntament. Preserva prop d’un quilòmetre i mig de documentació repartida en tres dipòsits. A banda del fons municipal es conserven gairebé un centenar de fons privats i arxius patrimonials que abasten un període cronològic que va del segle IX fins a l’actualitat.

El Servei d’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal s’encarrega d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental del municipi. Garanteix els drets de la ciutadania i gestiona documents de conservació permanent, així com fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2005.

L’Arxiu Municipal de Castelldefels gestiona el sistema de gestió documental municipal, garantint la conservació, accés i difusió dels fons per assegurar legalitat, transparència i participació. Organitza, descriu i preserva documentació de l’Ajuntament i d’altres fons locals, convertint-se en centre de recerca sobre la història local. Conserva documents des del s. XVI fins avui, en diversos formats, molts ja digitalitzats o en procés.

L’Arxiu Municipal de Castellbisbal (AMCAS) preserva, custodia, difon i garanteix l’accés als documents públics i privats sota la seva responsabilitat. Promou la recerca i la divulgació del patrimoni documental local, gestiona les polítiques i eines del Sistema de Gestió Documental de l’Ajuntament, i treballa per millorar la tramitació administrativa i oferir serveis accessibles i de qualitat a ciutadania i usuaris interns.

L'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva està integrat a l'edifici de serveis de l'Ajuntament que està situat a la Rambla Onze de Setembre, 107. Consta d'una sala de consulta i treball, d'un dipòsit d'arxiu i d'una sala de classificació. La sala de consulta està equipada amb punts de connexió informàtica. Està dotada amb una biblioteca auxiliari hemeroteca, disposa d'inventaris i catàlegs de documentació. El document més antic que conserva és un pergamí del segle XII.

L’Arxiu Municipal de Canet de Mar és el servei que organitza, preserva i difon el patrimoni documental del municipi. Obert el 2002, gestiona la documentació generada per l’Ajuntament i també fons i col·leccions ingressats de particulars i entitats locals. Custodia uns 700 metres lineals de documents, des del segle XVI fins avui. A més, col·labora en el Premi i Beca d’investigació local Raimon Bonal i de Falgàs.

El Servei d’Arxiu Municipal de Campins és el servei de l'ajuntament destinat a l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. Garanteix els drets dels ciutadans i gestiona els documents de conservació permanent, i els fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Campins. L´Arxiu Municipal de Campins forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2004.

L’Arxiu Municipal de Cambrils conserva, organitza i difon el patrimoni documental de l’Ajuntament i altres fons d’interès local, garantint-ne l’accés per a la gestió administrativa, la recerca i la memòria col·lectiva. Forma part del Sistema d’Arxius de Catalunya, amb seccions administrativa i històrica. Conserva documents des del s. XIX, fons d’entitats i col·leccions especials. Difon la història local amb activitats culturals i aposta per la digitalització i l’accés en línia.

El Servei d’Arxiu Municipal de Begues (AMBEG) s’encarrega d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental del municipi. Garanteix els drets de la ciutadania i gestiona documents de conservació permanent, així com fons de particulars, entitats i organismes vinculats a Begues. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des de l’any 2013.

El Servei d’Arxiu Municipal d’Alpens és l’encarregat d’organitzar, conservar i difondre el patrimoni documental local. Gestiona els documents de conservació permanent i fons de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi, garantint els drets de la ciutadania. Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) i és gestionat per un arxiver itinerant de la Diputació de Barcelona des del 2011.

Som l’Arxiu Municipal de Barcelona. Gestionem més de 50 km de documents, 3 milions de fotografies i milers de documents gràfics, audiovisuals, electrònics i sonors. Preservem i difonem el patrimoni documental de la ciutat des del pergamí més antic fins als documents digitals. Treballem en xarxa a través de diversos centres especialitzats i atenem més de 70.000 usuaris anualment, també en línia.

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM), incorporat el 1981 a l’Arxiu del Monestir de Poblet per voluntat de Josep Tarradellas, conserva el seu fons bibliogràfic i documental sobre la guerra civil, l’exili i el restabliment de la Generalitat. També acull altres fons relacionats amb la vida social i política catalana. Ubicat a l’antic Palau de l’Abat, és accessible a investigadors majors d’edat amb petició prèvia.

L’Arxiu Històric del COAC (AHCOAC) rep des de 1969 fons professionals d’arquitectes, institucions, revistes i fotògrafs vinculats a l’arquitectura que volen posar la seva documentació a disposició dels investigadors. Gestiona aquests fons segons normes internacionals i reuneix col·leccions sobre arquitectura, urbanisme, paisatgisme i disseny, amb l’objectiu de ser un arxiu de referència a Europa, amb cinc seus a Catalunya.

L'Arxiu Històric Provincial de Tarragona (AHT) es va crear el 1944, tot i que el projecte inicial data de 1931. Inicialment destinat a conservar protocols notarials, també integrà documentació municipal fins a 1799. Des de 1981 és gestionat per la Generalitat i actua com a Arxiu Comarcal del Tarragonès. Conserva 183 fons, destacant els del Govern Civil i Hisenda. Té una capacitat de 7.300 metres lineals repartits entre el dipòsit principal i l’auxiliar.

L’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), gestionat pel Col·legi Notarial de Catalunya, forma part de l’Arxiu General de Protocols del Districte Notarial de Barcelona. Conserva manuals, llibres notarials i protocols de més de cent anys, essent el primer arxiu notarial de l’Estat i un dels més rellevants del món. Es divideix en Protocols, Escrivanies Especials, Fons Patrimonials, Foranes, Miscel·lània, Pergamins i Testaments Tancats. Inclou documents reials, eclesiàstics i patrimonials.

L’Arxiu Històric de Lleida (AHL), creat el 1952, té la seu actual a l’Illa de la Maternitat des de 2005. Des de 1981 és gestionat per la Generalitat i actua com a Arxiu Comarcal del Segrià. Conserva documents dels segles XIII al XXI. Destaquen els fons notarials, el de la Intendència (cadastre del s. XVIII), el del Govern Civil, d’organismes franquistes, del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, així com fons patrimonials i una col·lecció de manuscrits.

L’Arxiu Històric de Girona (AHG) es crea el 1952, tot i que el decret fundacional data de 1931. Des de 1981, el gestiona la Generalitat i actua com a Arxiu Comarcal del Gironès. La seu actual, a l’antic convent dels Carmelites, s’inaugura el 1984. Destaquen els fons notarials (1261-1919), el del Govern Civil, el del Cadastre i les Comptadories d’Hipoteques. Té una biblioteca especialitzada i està pendent la construcció d’una nova seu al barri de Fontajau.

L’Arxiu de Cardona gestiona la documentació històrica del municipi i Ajuntament, així com nombrosos fons familiars i industrials que cobreixen des del 986 (Carta de Repoblament) fins a l’explotació moderna de sals potàssiques (1914-1990), incloent la comercialització de la sal de les salines. Creat el 1986, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals com a altra seu de l’Arxiu Comarcal del Bages.

L’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona és una institució cultural, sense ànim de lucre, que pertany a l'Arquebisbat de Tarragona, la finalitat de la qual és gestionar, conservar, restaurar i divulgar el patrimoni documental de l’arxidiòcesi de Tarragona. A banda dels fons propis de la institució, l’AHAT també acull i gestiona els fons de l’Arxiu Capitular de Catedral de Tarragona i l’Arxiu de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, els quals té en dipòsit, amb la finalitat conservar, restaurar i facilitar-ne l’accés i la consulta.

L’Arxiu General de la Diputació de Tarragona gestiona la documentació pròpia i la dels seus organismes dependents. Disposa de diversos fons documentals, essent el principal el de la pròpia Diputació, amb documentació des de mitjans del segle XIX fins avui. És un fons obert i accessible al públic. També conserva fons d’organismes autònoms, patronats, fundacions, altres entitats provincials, fons externs, biblioteca, hemeroteca, imatges i col·leccions.

L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB) és un arxiu públic gestionat per la Diputació, integrat a l’Oficina d’Arxiu i Gestió Documental. Dirigeix la gestió, conservació, difusió i consulta dels seus fons documentals, dona suport a la gestió documental corporativa i impulsa l’administració electrònica. Gestiona més de 16 km de documents, 100.000 fotografies i molts materials gràfics, audiovisuals i sonors. La consulta pública es fa a la Maternitat i a l’Escola Industrial.

L’Arxiu EtsaB·Càtedra Gaudí organitza, conserva i facilita l'accés als fons, en qualsevol format, que al llarg dels anys han anat produïnt com a resultat de les seves activitats i/o recollint l’ETSAB i la Càtedra Gaudí. L'Arxiu s'interessa també per tots aquells materials contemporanis que ajudin en un futur a poder interpretar el conjunt històric de les activitats de l'ETSAB i de la Càtedra Gaudí.

L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Pel que fa a l’Arxiu, conté la documentació generada al llarg de dotze segles (s. IX-XXI), per les institucions eclesiàstiques del Bisbat de Vic (bisbe, capítol de canonges, parròquies,...), i d'altres fons no eclesiàstics que ha anat aplegant al llarg del temps (fons notarials, administració reial,...), referits tots ells al territori del bisbat i àmbits relacionats.

L’Arxiu Diocesà de Lleida conserva documentació generada pels bisbes, la cúria i els arxius parroquials a partir de 1707, ja que l’anterior es va perdre durant la Guerra de Successió. Tot i tenir material des de 1149, l’enderroc del Palau Episcopal i la Guerra Civil de 1936 provocaren greus pèrdues. Actualment, l’arxiu és dipositari també dels llibres parroquials que les parròquies han volgut confiar-hi, assegurant-ne la custòdia i conservació.

L’Arxiu Diocesà de Girona conserva la memòria documental de la diòcesi: documentació històrica de la Cúria, entitats diocesanes i arxius parroquials amb més de cent anys. Dona suport a la gestió administrativa i a la recerca. L’Arxiu Capitular custodia la documentació del Capítol i la Catedral des del segle IX. Ambdós, juntament amb la Biblioteca Diocesana del Seminari, tenen direcció unificada.

L'Arxiu del Port es creà amb la finalitat de custodiar el patrimoni documental de l'administració portuària des dels seus orígens fins als nostres dies. Amb la creació d’aquest equipament, el Port de Tarragona, es convertí en un dels ports pioners en el camp de la recuperació del patrimoni escrit i documental, actuació que anava fortament lligada a la inquietud envers els temes culturals i l’apropament a la ciutadania que des d’aleshores ha demostrat.

L'Arxiu custodia la documentació fruit de l'activitat de la cambra, tant parlamentària com administrativa, des de la seva inauguració l'any 1980 fins a l'actualitat. També conserva fons històrics que han ingressat per donacions o restitucions, destacant especialment la documentació del Parlament català de la República dels anys 1932-1939.

L’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS) fou creat el 1990 i obert al públic el 1995 a l’antic convent del Carme. El 2010 es traslladà a un nou edifici, fruit d’un conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament de Vic. Custodia documentació semiactiva d’organismes públics de la comarca i fons privats com el de l’Hospital de la Santa Creu. Destaca pel seu ric arxiu fotogràfic, amb nombrosos fons personals i col·leccions locals de fotografia històrica.

L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO), inaugurat el 2005 a Granollers, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals i és gestionat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament. Té una capacitat de 10.000 metres lineals, dels quals 6.600 estan ocupats. Conserva fons de diversos ajuntaments, notaries, jutjats i institucions comarcals, a més de pergamins (s. XII–XVII), fons fotogràfics i hemeroteca. Comparteix espai amb l'Arxiu Municipal de Granollers i ofereix accés digital als seus fons.

L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC), creat el 1982 i ubicat a Terrassa, inclou també l’Arxiu Històric de Terrassa (1932). Custodia 315 fons documentals (5.466 m) i una biblioteca auxiliar (250 m). Conserva documents des del segle IX. El nou edifici, inaugurat el 2014, compta amb àrees de dipòsits, digitalització i consulta. Té com a missió preservar i difondre el patrimoni documental, tot actuant com a agent cultural i assessor en gestió documental.

L’Arxiu Comarcal del Solsonès (ACS), inaugurat el 1995 i situat a l’antic Hospital Llobera, conserva més de 1.000 metres lineals de documentació, des del segle XIII fins avui. Destaca pels fons de l’Ajuntament de Solsona, l’antic notarial del districte, el fons fotogràfic Josep Maria Vicens i Purgimon i diversos fons d’entitats locals. Amb vocació territorial, custodia més del 89% dels fons de l’administració local de la comarca.

L'Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI), inaugurat el 2001 i ubicat a l'antic hospital de Ripoll, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals. Amb 740 m² i capacitat per a prop de 5.000 metres lineals de documentació, té com a missió conservar i difondre el patrimoni documental del Ripollès. Custodia fons destacats com els dels ajuntaments de Ripoll, Campdevànol, Ribes de Freser i el Jutjat de Ripoll.

L’Arxiu Comarcal del Priorat (ACPR), ubicat al castell de Falset, es va crear mitjançant un conveni signat el 22 de setembre de 2000 i fou inaugurat el 27 de juliol de 2005. Conserva fons destacats com els dels ajuntaments de Falset i Capçanes, fons microfilmats de la baronia d’Entença i comtat de Prades, i un important conjunt de fons de cooperatives agrícoles, entre elles el Sindicat Vinícola del Baix Priorat (1912).

L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell (ACPU), inaugurat el 22 de desembre de 2009, es va crear mitjançant un conveni signat el 13 de setembre de 2006. L’edifici, de nova planta i 1.042 m², compta amb capacitat per a 7.525 metres lineals. L’ACPU preserva, tracta i difon el patrimoni documental comarcal i actualment custodia uns 2.003 metres lineals de documentació procedent d’una cinquantena de fons.

L'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, ubicat al claustre del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, va iniciar l’activitat el 2007 gràcies a un conveni entre la Generalitat, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Banyoles. Fa funció d’arxiu comarcal i municipal. Té una capacitat de més de 5.500 m lineals de documentació, on custodia una rica varietat de patrimoni documental, com per exemple el fons de Carles Fontserè, el de l’Ajuntament de Banyoles (1244–2017) i altres de caràcter empresarial, familiar i fotogràfic.

L'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS), inaugurat el 28 d’abril de 1995 a Sort, fou creat mitjançant un conveni signat el 1992 entre el Departament de Cultura, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Sort. Gestionat pel Consell Comarcal, custodia fons municipals, del Consell Comarcal, del districte notarial, de la Comptadoria d’Hipoteques, així com diversos fons patrimonials i còpies microfilmades del fons Pallars i altres.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (ACPJ), inaugurat el 12 de febrer de 2009 a Tremp, ocupa un edifici modern construït sobre l’antic solar de la Casa Sullà. Comparteix espai amb el Consell Comarcal. Gestionat des del desembre de 2009, l’arxiu conserva fons públics i privats del Pallars Jussà, destacant el fons municipal de Tremp, el notarial i el judicial. Disposa de biblioteca auxiliar, hemeroteca i 946 metres lineals de documentació.

L’Arxiu Comarcal del Montsià (ACMO), inaugurat a finals de 2010, és el primer arxiu comarcal de Catalunya amb un model de cogestió entre la Generalitat, l’Ajuntament d’Amposta i el Consell Comarcal del Montsià. Ubicat a Amposta, l'ACMO té 1.374 m² distribuïts en tres plantes amb espais per a consulta, treball intern, dipòsits de conservació i tractaments de digitalització. La seva missió és preservar i difondre el patrimoni documental de la comarca, amb condicions òptimes per garantir-ne la conservació.

L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), creat el 1984 i ubicat a Can Palauet de Mataró, conserva documentació des del segle XII fins al XXI. Custodia arxius municipals, notarials, judicials, privats, així com col·leccions de pergamins, hemeroteca i cartells. Amb més de 4.062 metres lineals de documentació a final de 2022, l'ACM vetlla per la conservació i l'accés als seus fons, a més de fer activitats de difusió i assessorar ens locals en gestió documental.

L’Arxiu Comarcal del Garraf (ACGAF), creat el 1997, es troba a l’antic Castell de la Geltrú de Vilanova i la Geltrú. Conserva fons documentals municipals (1414-2009), notarials (1560-1981), judicials (1870-1998), personals, associatius i fotogràfics. També compta amb una hemeroteca i una biblioteca auxiliar. Actualment, té 4.619 metres lineals de documentació i una Secció de Documents Contemporanis inaugurada el 2010 amb més de 7.000 metres lineals addicionals.

L’Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) es va crear el 1983 i s’inaugurà el 2001 al Pavelló de Suècia de Berga. Conserva fons municipals, notarials, judicials, patrimonials, personals i d’entitats ciutadanes. Destaquen més de 165.000 fotografies digitalitzades, una hemeroteca amb 357 capçaleres i una biblioteca comarcal amb 1.412 títols. El seu objectiu és preservar i difondre el patrimoni documental del Berguedà.

L’Arxiu Comarcal del Baix Penedès (ACBP) es va crear el 1983 i fou inaugurat el 1995 al Vendrell, en un edifici construït expressament. Conserva documentació pública i privada del segle XIII fins avui. Destaquen els fons municipals, notarials, duaners, patrimonials i personals, així com col·leccions fotogràfiques, pergamins i capbreus. Inclou fons d’entitats com la colla castellera Nens del Vendrell i disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en temàtica històrica.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL) es va crear el 1983 i la seu actual s’inaugurà el 2015 a Sant Feliu de Llobregat. Forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals i és gestionat amb el Consell Comarcal. Conserva més de 3.000 metres de documentació de 124 fons, incloent arxius municipals, notarials i institucionals. Destaquen el fons del Consultorio Elena Francis (1951–1972), amb 100.000 cartes, i més de 110.000 imatges, biblioteca especialitzada i hemeroteca amb més de 600 capçaleres.

L’Arxiu Comarcal del Baix Empordà es va crear el 1982 i es va inaugurar el 1984 al castell de la Bisbal. Des de 2012 té una nova seu dissenyada per l’arquitecte Jordi Casadevall. Gestionat amb el Consell Comarcal des de 1991, conserva fons municipals, autonòmics, institucionals i privats. A finals de 2011 tenia 1.400 metres lineals de documents, a més d’imatges, plànols i cartells, amb més de 311.000 pàgines digitalitzades.

L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBE) es va crear el 1983 i té la seu al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa, inaugurat com arxiu el 1997. Forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals i és gestionat pel Consell Comarcal. Conserva una cinquantena de fons, destacant el de l’Ajuntament de Tortosa (des de 1149) i el notarial (des del s. XIV), amb més de 2.000 volums i 1.754 pergamins. Supera els 3.000 metres de documentació

L’Arxiu Comarcal del Baix Camp (ACBC) es va crear el 1982 i va estrenar nova seu l’11 de juny de 2010. Està gestionat per la Generalitat, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Reus. L’edifici actual té capacitat per a 16.000 metres lineals. Conserva fons públics i privats destacats, com els de l’Ajuntament de Reus, notarials, judicials o religiosos, i col·leccions de pergamins, fotografies i cartells. Disposa també de biblioteca auxiliar i hemeroteca.

L’Arxiu Comarcal del Bages (ACBG) es va crear el 1995 i s’inaugurà el 1999 a l’Antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa. Custodia fons públics i privats del Bages, destacant els de l’Ajuntament de Manresa, notarials, personals i empresarials, amb un ric fons fotogràfic. També disposa d’una hemeroteca i biblioteca auxiliar històrica. El 2016 comptava amb 3.343,6 metres lineals de documentació.

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) es va crear el 1982 i té la seu actual a Tàrrega des de 1986. Forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals i des de 1989 està gestionat pel Consell Comarcal. Conserva fons públics i privats, destacant el municipal de Tàrrega, el de la família Pedrolo, la fàbrica J. Trepat o l’Ateneu. També compta amb biblioteca especialitzada i hemeroteca comarcal.

L’Arxiu Comarcal de les Garrigues (ACGAR), ubicat a les Borges Blanques, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat. Té 1.292 m² repartits en dues plantes amb sales de consulta, actes i treball, així com espais per a la conservació, digitalització i tractament de documents. Disposa de quatre dipòsits amb capacitat per a 6.000 metres lineals i sistemes de control ambiental. L’edifici és accessible i compta amb mesures de seguretat.

L’Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN) es crea el 1982 i s’inaugura el 1986 a Cal Maco. El 1990, la gestió passa al Consell Comarcal i el 2019 s’ubica a l’edifici rehabilitat de La Teneria. Conserva documentació pública i privada segons la Llei 10/2001. Destaquen els fons de l’Ajuntament d’Igualada, de la Generalitat, notarials, personals i d’empresa, així com un important fons fotogràfic i una biblioteca i hemeroteca especialitzada en fotografia i cinema.

L'Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça (ACAR), ubicat al Pont de Suert, és el 39è de la Xarxa d’Arxius Comarcals. Està situat a l’antic Palau Abacial del segle XVI i compta amb 600,88 m² distribuïts en quatre plantes. Disposa de dipòsits amb capacitat per a 1.468,80 m lineals i sistemes de conservació especialitzats. Té sala de consulta, espais de treball i accessibilitat per a persones amb diversitat funcional.

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU) s’inaugurà l’11 de juny de 2010. Resultat de convenis entre Generalitat, Consell Comarcal i Ajuntament de la Seu d’Urgell, integra l’arxiu municipal i el seu personal. L’edifici, obra de Santi Orteu, té capacitat per 9.000 ml i disposa de diversos espais especialitzats. Conserva documentació pública i privada, destacant 700 ml del fons municipal, notarial, judicial i de cambres agràries.

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, inaugurat el 1983 a Vilafranca, custodia 3900 m lineals de documents. És la principal institució arxivística de la comarca i gestiona fons públics i privats. L’edifici, obra de diversos arquitectes, es compon de tres espais: dipòsit, sala de treball i consulta. Reuneix, conserva i difon patrimoni documental rellevant i també actua com a arxiu administratiu local.

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp es crea el 1978 com a Arxiu Històric Municipal de Valls i esdevé comarcal el 1983. El 2006 adopta el nom actual per incloure la gestió documental. Ha atès més de 14.000 usuaris i conserva més de 100 fons que superen els 2.000 metres lineals. Destaquen 17 fons municipals (sobretot el de Valls), el notarial, la Impremta Castells, la família Veciana i la col·lecció Mercadé amb el manuscrit de Les Grandeses de Tarragona.

L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta (ACTA) s’inaugurà el 29 de juny de 2013 a Gandesa per preservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. Forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals i es gestiona amb la Generalitat, el Consell Comarcal i l’Ajuntament. Té capacitat per 7.000 ml i actualment disposa de 2.461 ml instal·lats. Inclou sala de consulta, sala polivalent, desinfecció, classificació i moll de descàrrega.

L’Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE) es crea el 1982 i s’inaugura el 1983. Té nova seu des de 2015 al carrer Sant Dalmau de Santa Coloma de Farners. Conserva 2.100 metres lineals de documents (s. XIII–XXI), destacant fons municipals, notarials i privats, com el de la Clínica Militar núm. 5. Inclou col·leccions d’impresos, fons fotogràfics dels segles XIX i XX, biblioteca comarcal amb 5.000 llibres i hemeroteca auxiliar.

L’Arxiu Comarcal de la Segarra es crea el 1982 com a Arxiu Històric Comarcal de Cervera i s’integra a la Xarxa d’Arxius Històrics. Des de 1988 té la seu a l’edifici de la Universitat i el 1995 adopta el nom actual. El Consell Comarcal en comparteix la gestió. Conserva fons com el municipal de Cervera, amb pergamins des de 1072, i el notarial (1325–1917), així com manuscrits destacats com els llibres del "Misteri de la Passió" del segle XVI.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) es va crear el 2004 i s’inaugurà el 2007 en un edifici de nova planta a Móra d’Ebre. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals i es gestiona amb l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Conserva i difon el patrimoni documental públic i privat de la comarca. Gestiona 74 fons, amb més de 1.000 metres lineals, destacant els municipals i diversos fons privats rellevants.

L’Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN) fou creat el 1981 i inaugurat el 1983 a l’Ajuntament de Balaguer. El 2005 es traslladà a un nou edifici a la Plaça dels Comtes d’Urgell. Conserva fons públics i privats de la comarca, destacant els municipals i els notarials de Balaguer. Ofereix còpies digitals de documents, biblioteca especialitzada en història local i hemeroteca amb prop de cent capçaleres de la Noguera.

L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX) es crea el 1983 per conveni entre l’Ajuntament d’Olot i la Generalitat. Té nova seu des de 2012 al puig del Roser. Des de 2009 es gestiona de forma conjunta amb el Consell Comarcal. Conserva fons documentals des del segle XIII, més de 120.000 imatges, biblioteca i hemeroteca. Gestiona la Beca Ernest Lluch i edita la revista Estudis Històrics de la Garrotxa i el butlletí El Cartipàs.

L'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà (ACCB), creat el 1982 i integrat a la Xarxa d’Arxius Comarcals, està ubicat a l’antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc. Des de 1990, el gestiona el Consell Comarcal. Conserva i difon el patrimoni documental comarcal, públic i privat, amb més de 16 fons municipals, notarials des de 1276, fons d’associacions i col·leccions diverses. Disposa de sala de consulta, dipòsits i una sala d’actes a l’antiga capella.

L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE), creat el 1984 i inaugurat el 1989, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals. Està ubicat a l’antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà. Va néixer per donar continuïtat a l’arxiu municipal i cobrir l’àmbit comarcal. Avui custodia més de 900 m.l. de documents, amb fons notarials, municipals i pergamins. Impulsa la digitalització per facilitar l’accés als fons, superant la seva situació geogràfica.

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE), creat el 1984 i inaugurat el 1991, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals. Està ubicat a l’antic escorxador modernista de Figueres. Gestionat pel Consell Comarcal, conserva patrimoni documental públic i privat de l’Alt Empordà, amb 2.150 m.l. de documents des del segle XI. Destaca pels fons municipals, notarials, judicials i patrimonials, i per la digitalització de premsa i arxius amb més d’un milió de fitxers.

L’Arxiu Capitular de Lleida conserva i gestiona la documentació produïda pel Capítol de la Catedral des del segle IX fins a l’actualitat. Reuneix fons de gran valor històric com pergamins, còdexs, incunables, llibres d’obra, llibres de cor, fons cartogràfic i d'altres. Dona suport a la recerca i ofereix serveis de consulta, digitalització i activitats de difusió.

L’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, actiu des del segle IX, és un dels més importants d’Europa en documentació medieval. Conserva i gestiona els fons produïts per la Catedral, el Capítol i altres institucions, amb sèries iniciades al segle XIV que encara perviuen. Amb més de 40.000 pergamins, 257 còdexs i 12.000 volums, inclou documentació litúrgica, econòmica i notarial. Des de 1969 treballa en conservació, recerca i difusió.

L'Archiu Generau d'Aran (AGA) es va crear per conveni el 1995 entre la Generalitat, el Conselh Generau d’Aran i l’Ajuntament de Vielha. Inaugurat el 1998, té la seu a Çò d'Ademà, casa senyorial del 1820. Recull documentació del Conselh, institucions públiques i, mitjançant convenis, també fons privats. Destaquen els fons històrics institucionals i patrimonials. Disposa d’una biblioteca auxiliar sobre temàtica comarcal i ciències socials.

L’Arxiu del Monestir de Sant Benet de Montserrat custodia els fons de les monges benedictines de Sant Benet i, des de 2021, està gestionat per ACUB Àmbit Cultural de Benedictines, conservant els fons propis. L’Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les, també sota ACUB, conserva el fons de la comunitat (activa des del 946), així com fons familiars de monges, personals de preveres, d’entitats vinculades i diverses col·leccions.