Activitats

La Roca dels Moros - El Cogul
Exposició Art Primer. Artistes de la Prehistòria
Quan?

16 de gener - 30 de juny

On?

La Roca dels Moros - El Cogul

L'exposició proposa un viatge al passat, a la descoberta dels orígens de l'art, a través de l'extraordinària col·lecció de calcs i reproduccions de pintures rupestres prehistòriques del MAC

16 de gener - 30 de juny

L'exposició aborda el tema dels orígens de l'art, fent un èmfasi especial en l'aparició i les característiques de l'art rupestre llevantí, una de les expressions artístiques prehistòriques més originals sorgides, tan a Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, ara fa més de 7000 anys.

La mostra proposa un viatge al passat de més de 50.000 anys a la recerca dels orígens de l'art, a través de l'extraordinària col·lecció de calcs i reproduccions d'art prehistòric de diferents períodes i procedències, que conserva el MAC. Són obres originals que il·lustren alguns dels primers grans descobriments d'art llevantí i també d'art paleolític tan a Catalunya com a la resta de l'estat. Aquestes obres amaguen els esforços de prehistoriadors, dibuixants i artistes com Henri Breuil (1877-1961), Josep Colominas (1883-1958), Joan Vila (1890-1947), Josep Tersol (1879-1961), Francisco Benítez Mellado (1883-1962) o Antoni Bregante (1933), per immortalitzar les troballes, treure-les de les balmes i coves i compartir-les amb la societat i amb la comunitat científica nacional i internacional.

El que inicialment era una eina de comunicació es va convertir en eina d'estudi. Així, a les primeres reproduccions, que centraven l'atenció en figures i composicions aïllades, s'hi van anar afegint nous detalls, com els trets del suport, per oferir visions més integrals i acurades d'aquest art mil·lenari.

Els protagonistes principals materials són una selecció acurada de calcs i reproduccions de pintures rupestres paleolítiques, però sobre tot llevantines, recentment restaurats pel MAC, entre els quals podem destacar calcs de la Cueva del Castillo (Cantàbria), i de diversos jaciments llevantins catalans i valencians, com el Cogul o els que es localitzen al cèlebre nucli de la Valltorta.

Per completar el seu discurs, la mostra exhibeix també diverses reproduccions fidels d'art moble prehistòric i una sorprenent recreació de la figura d'una dona neandertal, que serveix per a obrir el debat sobre els orígens de l'art, fent explícita la participació i contribució de les dones en aquest procés.

La mostra incorpora també diversos recursos audiovisuals sobre art paleolític i llevantí, animacions de la vida durant el paleolític i el mesolític/neolític i vídeos d'arqueologia experimental.

L'exposició s'organitza en 6 àmbits temàtics. Un d'introductori, tres àmbits que aborden les tres grans fites de l'evolució humana i de la història de l'art prehistòric (Orígens de l'art, L'art paleolític i L'Art Llevantí) i dos darrers àmbits que posen èmfasi en l'estudi de l'art (L'art de documentar l'art) i de la necessitat de preservar i difondre l'art rupestre (La ruta de l'art rupestre, Patrimoni mundial de la UNESCO).

INTRODUCCIÓ

El desenvolupament del pensament creatiu i de la capacitat d'abstracció és una de les grans fites de l'evolució humana. Tanmateix, el caràcter efímer de les primeres formes d'expressió artística fa difícil rastrejar-ne els orígens en el temps. Quan va sorgir la capacitat de comunicar-nos a través d'imatges? Quina és la primera manifestació física de l'existència d'un comportament simbòlic? Aquesta capacitat és exclusiva dels humans anatòmicament moderns, és a dir, nosaltres? O hi ha precedents en altres membres del gènere humà? L'exposició "Art primer. Artistes de la prehistòria" proposa un viatge al passat a la recerca dels orígens de l'art. Alhora, es vol explicar també l'art rupestre llevantí, una de les expressions artístiques més originals sorgides, tant a Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, fa més de 7.000 anys.

ORÍGENS DE L'ART

Un tema de gran interès ara mateix al món de la recerca, és si som nosaltres, els humans anatòmicament moderns, els únics representants del gènere humà amb la capacitat de comunicar-nos a través d'imatges i símbols, o bé si els Neandertals també ho podien fer? A l'exposició s'exploren les evidències que tenim fins ara d'uns i altres per estimular aquest debat. En aquest àmbit es fa èmfasi en la qüestió de l'aparició de Neandertals i humans anatòmicament moderns, les seves relacions i l'extinció definitiva de la primera espècie.

Dona neandertal

Figura de dona neandertal (Ramon López, Quagga).

ART PALEOLÍTIC, L'ART DELS ANIMALS

Un art que parla d'animals i signes, i on les persones tenen un protagonisme molt secundari. L'exposició dóna resposta a les preguntes que tots ens plantegem al voltant d'aquest art: qui van ser els seus autors, com vivien, què pintaven, com ho feien i per què? Fins ara l'art figuratiu ha estat només atribuït als humans anatòmicament moderns, però estem segurs que la recerca ens portarà noves sorpreses. A Europa l'art paleolític perdura d'entre uns 40.000 i uns 11.700 anys.

Aquest espai permet introduir-nos en les formes de vida del paleolític i en el seu context ambiental, amb estadis realment freds, un marc on es desenvolupa un ric ventall d'exemples que superen el denominat "art de les cavernes" instal·lat en el nostre imaginari col·lectiu, i que inclouria manifestacions musicals, de dansa i un nombrós art moble fet sobre una gran varietat de suports.

També es tracten aquí les tècniques emprades pels artistes paleolítics, l'escassa presència de la figura humana i, finalment, el contrast amb l'expressió de l'art paleolític a la Mediterrània, prou diferent dels cèlebres conjunts francesos i cantabrics, com ara Lascaux o Altamira.

dibuixos

Calcs de la Cueva del Castillo, tinta, autor Antoni Bregante

dibuix

Imatge de Cova Chauvet.

venus

Rèpliques de "venus paleolítiques". Esquerra Dolni Vestonice i dreta Venus XV de Vestonic

ART LLEVANTÍ, L'ART DE LES PERSONES

Una fita en l'evolució de la creativitat humana, és el naixement de l'art narratiu. A Europa, el naixement de l'art narratiu té el seu màxim exponent en l'anomenat art llevantí. Un art exclusiu de la façana mediterrània de la península Ibèrica, i amb una bona representació a Catalunya. Per primera vegada a la història de l'art en aquesta part del món es parla de nosaltres, els humans, dels nostres vestits, adornaments, de les nostres armes, i sobretot de les nostres accions. És un art on el moviment s'utilitza per il·lustrar escenes molt dinàmiques de cacera, guerra, violència, danses, maternitat i mort. La cronologia i la forma de viure dels artistes llevantins és encara objecte de debat però giraria al voltant de fa entre 8000 i 4500 anys.

Reproduccions

Rèplica d'un codolet pintat de Mas d'Azil (França), dreta rèplica del vas anomenat de l'Orant (Cova de l'Or, Alacant).

L'ART DE DOCUMENTAR L'ART

Un àmbit on es dóna a conèixer els primers descobriments de l'art Llevantí i la ingent tasca feta des del  MAC, l'IEC i els seus col·laboradors, per treure l'art dels abrics amb art llevantí i coves amb art paleolític i donar-los a conèixer a la societat i a la comunitat científica.

Dibuix

Bou. Abric IV del Cingle de la Mola Remigia, Ares del Maestrat, Castellà. Aquarel·la amb retocs a llapis sobre cartolina. Autor: Henri Breuil, 1935.

LA RUTA DE L'ART RUPESTRE, PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO

En aquest àmbit es commemora la inclusió de l'art rupestre de la Façana Mediterrània a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 1998. Aquest espai recorda d'una banda el valor universal excepcional d'aquestes joies mil·lenàries i, d'altra, els esforços que es realitzen des de la Ruta de l'Art Rupestre per preservar i difondre aquest patrimoni mil·lenari i l'extraordinària bellesa tant dels seus continguts com dels seus paisatges.

Logo

accessibilitat | avis legal i privacitat | política de galetes | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural