La ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, a Tivissa, i el poblat ibèric del Coll del Moro, a Gandesa, oferiran diverses activitats divulgatives per donar a conèixer la seva història en el marc del Cap de Setmana Ibèric 2024 que se celebrarà el cap de setmana del 5 i el 6 d’octubre.
El programa d’activitats, que organitzen l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, conjuntament amb els ajuntaments de Tivissa i Gandesa, inclou visites guiades i teatralitzades en aquests dos importants jaciments ibèrics de les Terres de l’Ebre. Totes les activitats són gratuïtes però cal fer reserva prèvia trucant al 977638556 o enviant un correu electrònic a reservesmonuments.acdpc@gencat.cat.
Visita teatralitzada
Pel que fa a l’agenda d’activitats, s’ha previst una visita teatralitzada adreçada a un públic familiar que du per títol: “L’aigua corrent, no fa mal a la gent”. Una activitat que es pregunta si ha canviat l’ús que donem a l’aigua des d’època ibèrica, i que miren de respondre dos personatges (la Naim i l’Asdrúbal) mentre es recorren els jaciments i es descobreix la seva vida quotidiana. En el cas de la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, a Tivissa, aquesta visita teatralitzada tindrà lloc el dissabte i el diumenge a les 10.30 hores, mentre que al poblat ibèric del Coll del Moro s’ha programat per al dissabte a les 17.00 hores i per al diumenge a les 10.30 hores.
Aquesta activitat familiar la porta a terme “Iber. Arqueologia, Patrimoni i Turisme”, empresa concessionària de les visites guiades als monuments i jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural a les comarques de Tarragona.
Visites guiades
A banda, s’han programat també diverses visites guiades als dos jaciments a càrrec dels equips d’arqueòlegs responsables dels projectes de recerca que s’hi porten a terme.
A la Ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles s’han programat les visites guiades el dissabte (a les 12 i a les 18 hores) i el diumenge (12.00 h). Pel que fa al poblat ibèric del Coll del Moro, les visites arqueològiques guiades tindran lloc dissabte i diumenge a les 12.00h.
Algunes d’aquestes visites guiades inclouen també tastos de cervesa “Iberika”.
Cap de Setmana Ibèric 2024
Enguany se celebra la vint-i-quatrena edició del Cap de Setmana Ibèric, un projecte de Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) pensat per dinamitzar els jaciments ibèrics del país i donar a conèixer la història i la cultura dels pobles ibers de Catalunya. En el cas del Coll del Moro i la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles es tracta de dos jaciments rellevants de la tribu ibèrica coneguda amb el nom d’Ilercavons que estenia la seva influència per gran part de les actuals terres de l’Ebre.
La ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles
El jaciment ibèric de Kum-Castellet de Banyoles és una ciutat ibèrica de la tribu dels Ilercavons situada a uns dos quilòmetres al nord-est del poble de Tivissa, a la comarca de la Ribera d’Ebre.
L’enclavament ocupa una plataforma elevada d’unes 4,5 hectàrees de superfície sobre l’anomenat turó de Banyoles, un punt estratègic per al control del riu Ebre. Tant per les seves dimensions com per la cronologia que presenta, la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles és un dels assentaments urbans ibèrics més remarcables de la Catalunya meridional. La seva principal funció hauria estat el control del comerç entre la costa i l’interior a través del curs del riu Ebre.
Les troballes arqueològiques que s’hi han fet, d’una importància excepcional, constitueixen l’anomenat tresor de Tivissa. L’any 1912 s’hi va trobar un conjunt d’arracades, braçalets, anells i un petit tresor de vint-i-nou monedes. Posteriorment, l’any 1925, hi va aparèixer una figura d’una parella de bous de bronze i, entre els anys 1927 i 1928, s’hi va produir la troballa més important, consistent en quatre pàteres de plata daurada, onze vasos d’argent i dos collarets de plata que formen un conjunt únic de peces votives ibèriques conegudes popularment amb el nom de “Tresor de Tivissa”. Les peces, datades al segle III aC, són la millor mostra d’orfebreria ibèrica que es conserva a Catalunya.
Coll del Moro
El poblat ibèric del coll del Moro, al municipi de Gandesa (Terra Alta), és un notable exemple d’assentament artesanal i manufacturer de la tribu ibèrica dels ilercavons. Per la seva posició estratègica, se suposa que va ser un assentament important per controlar els fluxos d’intercanvi comercial entre la costa i les terres de l’interior.
Les excavacions arqueològiques han permès provar-hi l’existència d’una important activitat manufacturera, principalment relacionada amb la producció vitivinícola. Tant és així que els recents treballs arqueològics han posat al descobert el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat al segle III aC. A més, s’hi ha localitzat un taller destinat a la manufactura de teixits i pells; grans estructures d’emmagatzematge per guardar i conservar productes i creacions artesanals, i una zona destinada a habitatges.
Els orígens del poblat es remuntarien als segles VI-V aC. Després de la Segona Guerra Púnica, a partir del darrer quart del segle III aC, el coll del Moro sembla que va passar de ser un recinte defensat per una torre-talaia a un poblat completament fortificat. Un altre element destacat del jaciment del coll del Moro és l’existència de la necròpolis, una de les poques que s’han conservat a Catalunya pel que fa als poblats ibèrics.
Més informació:
https://patrimoni.gencat.cat/ca/monuments
http://turismetivissa.com/ca/portada/
Amb la finalització de l’alarma decretada per Protecció Civil, la Cartoixa d’Escaladei i el Castell Monestir d’Escornalbou reprenen avui la seva activitat amb normalitat. Segueix tancat al públic el Castell de Miravet, on l’estat d’alarma encara és vigent.
Aquesta mesura s’ha adoptat per coherència amb les recomanacions d’extremar la precaució evitant desplaçaments, i per garantir la seguretat del personal del monument que es trasllada des de poblacions diferents. Lamentem si aquest fet ha ocasionat molèsties.
accessibilité | mentions légales | cookies | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural