Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes
Explora
Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes

INTRODUCCIÓ

El monestir benedictí de Sant Pere de Rodes és el centre del conjunt monumental situat a la serra de Verdera. La documentació més antiga, del segle IX, fa referència a una cel·la monàstica dependent del monestir de Sant Esteve de Banyoles, tot i que hi ha restes arqueològiques que evidencien una ocupació anterior.

Amb la fundació del monestir independent, al segle X, començà una etapa d’esplendor impulsada per la noblesa empordanesa. Centre de poder feudal i econòmic, la comunitat va iniciar un projecte constructiu que reflectia la seva força. Les obres es van estendre entre els segles X i XIII, i tingueren en compte essencialment la zona de clausura formada per l’església, els claustres i les dependències del voltant.

Una de les peculiaritats de Sant Pere de Rodes és la possibilitat de contemplar dos claustres que mai no van estar en ús simultàniament. Amb la restauració s’ha recuperat el claustre primitiu que va ser enterrat per poder construir el claustre del segle XII a sobre. D’aquesta manera, s’ha conservat un model constructiu que s’ha perdut en la majoria dels casos per les reformes posteriors.

A partir del segle XV, tot l’entorn va quedar afectat per saquejos continus, pirateria i conflictes bèl·lics, que van obligar els monjos a abandonar el monestir en diverses ocasions.

La revifalla econòmica del segle XVIII va permetre afrontar nous projectes, com la reforma del recinte que envolta la clausura, format per edificis de serveis, majoritàriament bastits entre els segles XVII i XVIII. Algunes de les obres planificades no es van arribar a portar a terme perquè, l’any 1798, la comunitat abandonà definitivament el monestir. A partir d’aquell moment, el conjunt va patir un ràpid procés de degradació.



Logo

© Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural