El castell de Miravet continua la seva col·laboració amb el festival Eufònic i enguany acollirà les propostes musicals de Maria Coma i Leuclus. Serà el diumenge 14 de juliol a les 7 de la tarda a l’església de la fortalesa miravetana. El concert l’organitzen l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, responsable de la gestió del monument i Eufònic - Festival d'arts sonores, visuals i digital performatives a les Terres de l'Ebre amb l’objectiu d’apropar l’activitat cultural a la ciutadania i oferir una manera complementària de gaudir del patrimoni monumental.

A l’estiu de l’any 1300 Dalmau de Fortià era abat de la canònica de Santa Maria de Vilabertran. A l’abadia, hi vivien 12 canonges, a més d’una dotzena de persones de servei, entre els quals trobem un cuiner, un forner i un hortolà, i 25 treballadors del camp. Al refetor, però, només hi podien menjar els canonges i, excepcionalment, s’hi convidava algun dels pelegrins que, de camí a Jerusalem, Roma o Compostel·la, s’allotjaven a l’hospital de l’abadia.

Amb l’arribada del bon temps, es posen en marxa noves reunions i celebracions. La festivitat de Sant Joan marca el solstici d’estiu i el canvi d’estació, els dies s’allarguen i la bonança s’escenifica, també, al voltant de la taula: es reomple el rebost amb productes de temporada i es reben les festes amb energia renovada, amb nous (i vells) comensals.

Us convidem, doncs, a descobrir com era una taula parada per Sant Joan al castell monestir d’Escornalbou, en algun dels sopars que, al llarg de la dècada del 1920, va organitzar Eduard Toda al castell d’Escornalbou, reconvertit en casa al segle XX, i que va esdevenir punt de trobada dels pobles de la baronia.

Tot plegat té lloc acompanyat d’un mosaic de plats, gots, coberts i estovalles que ens parla no sols d’una manera de relacionar-se i d’entendre la festa, en un passat més o menys llunyà, sinó també de nosaltres mateixos, de convivència i de conflictes, de la pervivència de les tradicions i, en definitiva, de la nostra cultura.

Any 1308, els darrers sis cavallers templers que resistien el setge al castell de Miravet decideixen claudicar, exhausts, malalts i envoltats de penúries. Només un any abans, aquests mateixos cavallers no s’haguessin imaginat mai arribar a aquest extrem ni patir aquest setge tant perllongat!

Quin es l’origen de l’Orde del Temple? Com vivien els Templers? Perquè eren coneguts com els soldats de Crist? Com va esdevenir el Castell de Miravet la seu de l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó? Com era la vida dins un castell templer?

Un protagonista, un templer. La seva història, la seva vida, el seu relat. Una nova experiència històrica per descobrir el castell de Miravet amb un dels seus protagonistes en temps de setge!

Els monjos cartoixans segueixen un ideal de vida contemplativa auster i estricte basat en dos preceptes bàsics: la solitud i el silenci. Un recorregut a través dels espais principals de la Cartoixa ens permetrà conèixer i entendre com es distribuïa una cartoixa, com eren els claustres de clausura, com s’organitzaven les zones comunes o quina va ser la seva història.

Però aquesta visita ens permetrà també endinsar-nos en la quotidianitat més diària de la comunitat de pares i germans, un viatge a la seva espiritualitat a través de la cuina blanca: com era la seva alimentació, quins preceptes seguien, com s’estructuraven els dejunis per purificar cos i ànima, així com explicar algunes de les seves receptes.

Un viatge espiritual, contemplatiu i gastronòmic als peus de la serra de Montsant, amb una sorpresa final en forma de petit tast.

Al llarg de la visita, coneixerem el paper de les dones en els cercles de la noblesa catalana medieval; a través dels sepulcres nobiliaris de Guillema de Claramunt, Guillema de Montcada, coneguda com la "Invicta Amazona" i la capella de Magdalena Salva. A més a més, visitarem dues tombes reials femenines situades a l'església, la de Blanca d'Anjou i la de Margarida de Prades; dues reines a les quals la maternitat va decidir el seu destí. Una maternitat molt significativa també per a l'Orde del Cister que es regeix per una devoció mariana, a través del culte a la Mare de Déu de la Llet, representada al retaule principal de l'església.

Presentem un escape room per a famílies basat en el joc com a eina d’aprenentatge, fomentant la comunicació, el raonament, la creativitat i el treball en equip. L’objectiu principal és donar a conèixer el Reial Monestir de Santes Creus, la seva història, el seu valor patrimonial i la vida espiritual dels monjos.

L’activitat es centra en la recerca de la relíquia oculta que va ser amagada per l’últim abat de Santes Creus, Pere Carrera, junt amb el vicari fra Miquel Mestre, al voltant de l’any 1835, coincidint amb l’exclaustració de la comunitat i el final de la vida cistercenca al monestir.

L’objectiu dels i de les participants serà col·laborar en la recerca de la relíquia per tal de poder desvelar la seva localització i tornar-la al seu lloc original. Però no serà fàcil, per aconseguir-ho hauran de resoldre un seguit d’enigmes i misteris que van deixar redactats tant l’abat com el vicari, enigmes que han servit per custodiar i guardar el secret de l’amagatall de la relíquia perduda de Santes Creus fins a dia d’avui.

El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló, i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l’emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que seria, fins al 1835, el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor en els segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa.

Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la reina Blanca d’Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l’església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han arribat intactes de la reialesa de la Corona d’Aragó.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de l’abadia cistercenca, com ara el claustre gòtic o els mausoleus reials, i descobrir la història de l’orde i com hi vivien els monjos.

En aquest espai tranquil i protegit per la serralada del Montsant, els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l’oració, combinant la solitud eremítica amb la vida comunitària. La cartoixa es va fundar el 1194 gràcies a una concessió d’Alfons I, amb el propòsit de fixar un poblament en les terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran «senyor feudal», atès que va arribar a posseir un ampli territori, que coincideix amb l’actual comarca del Priorat.

Escaladei va ser la primera cartoixa de la Península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear més endavant. A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres que eren propietat de l’Església i els saquejos que hi van tenir lloc durant les revoltes populars van provocar l’abandonament i la profunda degradació del conjunt. Actualment, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum una part d’aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable, corresponent a l’àrea de vida comunitària.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de la cartoixa i la vida cartoixana.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics d’aquesta casa, el seu entorn i la vida que hi va donar Eduard Toda.

El castell de Miravet, una fortalesa situada sobre un turó imponent i envoltada per una muralla de 25 metres d’alçària que sembla sorgir de les roques, domina el curs de l’Ebre i les terres del voltant. El fet de ser un emplaçament estratègic ha comportat que des de la prehistòria s’hi hagin anat succeint els assentaments i, així mateix, que tingués un paper important en diferents conflictes.

Avui encara es poden apreciar una part de les estructures d’una fortalesa andalusina sobre la qual es va aixecar el castell templer, immediatament després de la conquesta d’aquestes terres per part de Ramon Berenguer IV. El castell va ser donat a l’orde del Temple, que el va convertir en la seu de la província templera de Catalunya i Aragó. Aquest fou el període de màxim poder i esplendor de la història de Miravet. La fi d’aquesta etapa va significar també l’episodi més dramàtic de la seva història, amb un setge de més d’un any que va precedir la desaparició de l’orde del Temple.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics del castell i descobrir, alhora, la història dels templers i l’arquitectura.