Activitats

 “Resseguir el trau” . Exposició de Marcel Dalmau i Pep Aymerich

Aquesta exposició mostra dues intenses recerques metodològiques i experiencials, dues vies per trobar una sintaxi i un espai propi a través de la pintura com a mitjà. La mà intervé en el procés i no es dissimula. El traç és el que queda de l’artista, de la seva creació de pigments, de la meticulositat, de la manera de posar distància al quadre, de mirar-lo, d’allunyar-se’n, de tornar-hi, d’estar-se davant d’aquell arc, d’aquella fosca. La pintura brega amb la mel, el foc i la fi del temps (Aymerich) o amb ella mateixa i amb la pell del món (Dalmau).​

​ELS ARTISTES

Pep Aymerich (Sarrià de Ter, 1962) és escultor, performer, vídeo artista i fuster. Combina aquestes dos vessants: la d’artista visual i la de fuster, per Pep Aymerich la pràctica artística i ofici són pràcticament indissociables. S’inicia en el món de l’art durant els anys 80 a l’Estudi d’Art Fita de Girona. El seu treball, de fort caràcter introspectiu i espiritual, es caracteritza per la recerca i interpretació del jo, però d’un jo en relació amb l’altre, la matèria i l’entorn. Tal com ell mateix afirma, en la seva pràctica hi són sempre presents tres aspectes: el pensament, el sentiment i el fer. El coneixement profund que té de materials com la fusta, la cera i la pedra li donen autoritat per poder posar-los al servei de la creació de l’obra. En totes les seves creacions s’albira una profunda necessitat de transcendència, un qüestionament constant sobre el conflicte de l’home davant la fragilitat de la seva existència. Des del 1986 ha fet diverses accions i performances a Girona, Barcelona, Madrid, França i Londres. D’altra banda, al llarg de la seva trajectòria, ha creat diferents escultures públiques per als municipis de Banyoles, Sarrià de Ter, Celrà i Seül (Corea del Sud). L’any 2006 va ser guanyador del Biennal d’Art de Girona amb la peça “El dins per veure”. També ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives com el projecte “El jo i l’altre”, o  escenografies per a diferents companyies teatrals i de dansa ( Mal Pelo ). Ha desenvolupat “Cadira”, probablement la performance que millor assenyala aquesta conjunció entre l’ofici i la pràctica artística, i també “El lloc? De ser nosaltres”, una acció escènica a partir de la rèplica exacta en fusta del seu cos i del de la seva filla Sira en forma de marionetes articulades.

Marcel Dalmau (Les Planes d’Hostoles, 1961) és un pintor garrotxí que combina la pràctica artística amb la seva activitat laboral. Al 2008 va decidir reprendre el dibuix com a activitat central i exclusiva de la seva vida. Dalmau va obtenir el 2009 la beca de Creació Artística del CoN-CA. És membre de l’Associació Memòria Contra la Tortura. Els principals treballs exposats són els següents: “La Culpa” ,”Gran Teatre”, “Curs de dibuixant ge-neral per correspondència”, “ La motxilla ucraïnesa”, “Don’t believe them”, “En Peu de Pau”, “Ultorism-Utopism”.