16/07/2022 - 25/09/2022
Canònica de Santa Maria de Vilabertran
EXPOSICIÓ TEMPORAL
DIÀLEGS. ART, MÚSICA I PATRIMONI
PARAR TAULA
Artistes: Isabel Banal i Tura Sanglas
Del 16 de juliol al 25 de setembre de 2022
Diàlegs: Art, música i patrimoni és un cicle estival que uneix tres puntals de la cultura, l'art, la música i el patrimoni, a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Des de fa trenta anys, en aquest espai, hi té lloc la Schubertíada, un festival internacional dedicat al món del lied romàntic i a la música de cambra, i des de fa vuit anys consecutiu, s'hi duu a terme paral·lelament una exposició d'art contemporani a cura del Bòlit, Centre d'Art Contemporani Girona i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
ISABEL BANAL XIFRÉ
Isabel Banal Xifré (Castellfollit de la Roca, 1963) presenta obra nova amb sobretaula, el díptic pedra filosofal i dos díptics sense títol, una meditació sobre la pedra i el pa. En la tradició alquimista les pedres filosofals tenien un component sapiencial i curatiu. Oferien una visió de la riquesa no dualista en què la matèria i l'ànima es tornaven indistingibles. D'altra banda, el pa, en l'Antic Testament, és mostra d'hospitalitat, d'unió, de fertilitat de la terra i dels cors. És moneda de canvi i símbol. L'aliment ho és en tant que matèria que altera el cos i, també, l'esperit. Banal torna a allò que l'escriptor Fernando Pessoa anomenava "sensació de coses mínimes" i que, degut a la seva escala i naturalesa (aquesta imbricació entre matèria i concepte), acaben sent universals.
TURA SANGLAS
Tura Sanglas (Ordis, 1992) presenta dues obres noves, Muda i Llengua paterna, alhora que mostra Vuit serps (2021), feta en el context de la beca de gravat del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona i l'Escola Municipal d'Art de Girona; al mateix temps, l'exposició inclou Rocam (2016). Amb meticulositat i paciència, les pells de la serp van gravant les seves escames, amb lentitud i confiança, la muda va refent-se. Com diu Guim Valls a Pitó: "No comparis una vara de fusta polida amb una serp quan es posa dempeus". Sanglas erigeix símbols antics (serps, pedres) des d'un tracte obstinat amb la materialitat de les coses per desfer-se d'altres símbols antics (la llengua paterna). "Un cop de fuet fa un blau, però un cop de llengua trenca els ossos", recorda Sanglas a través de la literatura veterotestamentària. I a partir d'aquí: refer els ossos, trencar les herències, mudar els cossos, celebrar la matèria, parar taula.
accessibilitat | avis legal i privacitat | política de galetes | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural