Activitats

ISABEL BANAL XIFRÉ

Isabel Banal Xifré (Castellfollit de la Roca, 1963) presenta obra nova amb sobretaula, el díptic pedra filosofal i dos díptics sense títol, una meditació sobre la pedra i el pa. En la tradició alquimista les pedres filosofals tenien un component sapiencial i curatiu. Oferien una visió de la riquesa no dualista en què la matèria i l'ànima es tornaven indistingibles. D'altra banda, el pa, en l'Antic Testament, és mostra d'hospitalitat, d'unió, de fertilitat de la terra i dels cors. És moneda de canvi i símbol. L'aliment ho és en tant que matèria que altera el cos i, també, l'esperit. Banal torna a allò que l'escriptor Fernando Pessoa anomenava "sensació de coses mínimes" i que, degut a la seva escala i naturalesa (aquesta imbricació entre matèria i concepte), acaben sent universals.

TURA SANGLAS

Tura Sanglas (Ordis, 1992) presenta dues obres noves, Muda i Llengua paterna, alhora que mostra Vuit serps (2021), feta en el context de la beca de gravat del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona i l'Escola Municipal d'Art de Girona; al mateix temps, l'exposició inclou Rocam (2016). Amb meticulositat i paciència, les pells de la serp van gravant les seves escames, amb lentitud i confiança, la muda va refent-se. Com diu Guim Valls a Pitó: "No comparis una vara de fusta polida amb una serp quan es posa dempeus". Sanglas erigeix símbols antics (serps, pedres) des d'un tracte obstinat amb la materialitat de les coses per desfer-se d'altres símbols antics (la llengua paterna). "Un cop de fuet fa un blau, però un cop de llengua trenca els ossos", recorda Sanglas a través de la literatura veterotestamentària. I a partir d'aquí: refer els ossos, trencar les herències, mudar els cossos, celebrar la matèria, parar taula.