Activitats

El format és un diàleg entre artistes de la província de Girona. Enguany el protagonitzen Mim Juncà (Girona, 1959) i Alícia Vogel (Olot, 1991). Dos artistes de perfils tècnics que usen el traç del dibuix o de l'agulla que enfila, per mostrar el caràcter tragicòmic d'un món massa humà. Situant-se prolíficament a la pell del món, treballant la forma esbós, des d'un deliri pausat, les obres dels dos artistes ens demostren que el somni de la raó produeix traces.

Són artistes que es mostren per desaparèixer, que volen oferir-nos, alhora, la possibilitat de dir i de no dir: "és a no dir", que escriuria la poeta Núria Martínez Vernis. O, seguint el vers de Chantal Poch: "Les lletres del meu nom no formen cap paraula". La certesa que quan estic dient que aquesta exposició versa sobre desaparèixer, alguna cosa apareix i em nega. 

Amb un domini del dibuix impressionant, decideixen "sacrificar" la forma en pro del propi fet artístic.

MIM JUNCÀ (Girona 1959)

Mim Juncà és pintor, dibuixant i il·lustrador. L'interès pel dibuix defineix la seva trajectòria des del seu inici a l'Escola Eina de Barcelona entre 1981 i 1984 i fins l'actualitat.

Va donar a conèixer el seu traç amb uns primers dibuixos i gravats, on predomina la figura, present en tota la seva obra, en exposicions dels anys vuitanta a Barcelona en sales com Piscolabis, Amagatotis o la llibreria Laie, i a Girona, a La Penyora. En aquests inicis ja predomina la figura humana, el tema per excel·lència de la seva obra. Més enllà de la formació de dibuixant, treballa la pintura sobre tela, el gravat i l'aquarel·la, i amb aquesta última tècnica assoleix una gran qualitat expressiva. Es caracteritza per un traç lleuger i espontani, i per una captació etèria, però rotunda, del volum, a través de la taca de color.

D'altra banda, també manté una estreta col·laboració amb el món del teatre, apropant-se a la captació de diversos trucs escènics. Es planta sovint en assajos de muntatges teatrals i dibuixa els diferents moviments dels personatges dins l'escena. També exposa en sales com el Teatre Municipal de Banyoles, la sala La Planeta de Girona, el Teatre de Salt, la Sala Adrià Gual o el Teatre Tantarantana de Barcelona. D'aquestes col·laboracions en deriva també un extens fris que pinta per a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Girona, <i>Infinit</i>, amb la qual explora el volum i la dimensió. Al Museu d'Art de Girona, hi porta un primer retrat múltiple per a l'artista convidat Joan Vilajoana.

Ha exposat al Centre Cultural la Mercè, al Col·legi d'Arquitectes de Girona i al Museu Memorial de l'Exili (La Jonquera), entre d'altres.

Sovint aborda el retrat com a eina ambivalent, ja que l'usa perquè, en el fons, vol un rostre, un tipus per modelar, remodelar i, també, fer desaparèixer. Defuig els títols grandiloqüents i els redueix a apunts i notes, a noms genèrics o a coses.

ALÍCIA VOGEL (Olot, 1991)

Artista multidisciplinària, graduada en Educació Primària amb Menció de Música, amb una trajectòria paral·lela de conservatori. Després d'estar un temps treballant a Leipzig, Vogel es trasllada a Barcelona on es gradua en Belles Arts, amb especialització en gravat i serigrafia. El seu projecte de final de grau, Jusqu'ici tout va bien, va ser adquirit per PATRIM (fons patrimonial de la UB) i exposat al Museu Can Framis. Amb aquest mateix projecte va obtenir un premi extraordinari amb exposició al Japó, becada pel departament de cultura del Govern del Japó.

Alícia Vogel ha exposat les seves peces en altres espais i galeries, com el Museu de la Garrotxa amb l'exposició "A Land is a land is a land is a land" (Olot), Hybrid Art Fair amb la col·lecció Roll the dice (Madrid), La Plataforma amb l'exposició "Broken Things" (Barcelona), Espacio88 amb How to disappear completely (Barcelona), entre d'altres. També ha dissenyat peces i col·laborat amb altres creatius com Industrial Akroll, Manson, Odd Kiosk, Vans, ThePosttraumatic, Olend i CANADA.

Ha experimentat amb tècniques noves, com l'aerosol. Al llarg de la seva trajectòria, ha treballat, entre d'altres temes, el dol i l'absència d'un mateix.