Actualitat

El Conjunt rupestre de la Roca dels Moros inaugura les obres d'adequació dels accessos a l'equipament

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha inaugurat avui, al Cogul, les obres d'adequació dels accessos a l'edifici de recepció i acollida de visitants d'aquest conjunt rupestre.

19/03/2022 / Administradora

El Conjunt rupestre de la Roca dels Moros ha inaugurat avui les obres d'adequació dels accessos a l'equipament amb un acte que ha presidit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de l'alcaldessa del Cogul, Anna Torres i el president del Consell Comarcal de les Garrigues, Jaume Setó.

Recepció

Els treballs han suposat una inversió de 278.897 euros, que s'ha finançat a través de l'1% cultural, per part de l'empresa Autopistas, Concesionaria Española, SA ((ACESA), concessionària de l'autopista AP2, un tram de la qual discorre per la comarca de les Garrigues. El Consell Comarcal de les Garrigues va ser el responsable de la licitació de les obres i el projecte executiu l'ha finançat l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) i l'Ajuntament del Cogul, responsables de la gestió del Conjunt rupestre de la Roca dels Moros. També ha comptat amb la col·laboració del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i del Ministeri de Cultura i Esport a càrrec dels Plans i Programes per a la Conservació del Patrimoni Arquitectònic i Històric "1% Cultural". L'acte ha comptat també amb l'assistència de l'arquitecte responsable del projecte, Prudenci Espanyol.

Les actuacions realitzades milloren i fan més segur l'accés a aquest equipament, gràcies a la supressió de les barreres arquitectòniques, l'adequació dels paviments i la instal·lació d'un nou enllumenat. També s'ha millorat l'enjardinament de la zona i s'ha adequat l'entorn destinat a l'esbarjo dels visitants. Els treballs han permès, també, ordenar la zona d'aparcament de vehicles, refer un dels murs de pedra de l'entorn de l'aparcament, instal·lar baranes de seguretat i rampes accessibles i construir un nou mur de gabions que millora la seguretat i l'espai de tot el conjunt.

Cogul abans
Cogul obres
Cogul obres
Cogul després
Cogul després

Una obra esperada

La consellera Garriga ha afirmat que les obres realitzades per millorar accessos al conjunt rupestre de la Roca dels Moros "són molt importants perquè posen a l'abast de tothom aquest patrimoni cultural singular". "L'accés universal a la cultura ha de ser una de les prioritats de qualsevol acció política desplegada des de les institucions públiques", ha afegit. L'accés a la cultura és una de les prioritats del Departament de Cultura, que està treballant en la nova Llei de Drets Culturals. Finalment, la consellera Garriga ha explicat que aquestes obres són importants perquè "són fruit de la cooperació entre institucions, amb la participació, també, del sector privat" i ha agraït a l'Ajuntament del Cogul i al Consell Comarcal de les Garrigues el seu impuls al projecte i la seva implicació en la gestió i la difusió del conjunt rupestre.

Parlament consellera

L'acte d'avui ha coincidit també amb la inauguració de la mostra itinerant "Art primer. Artistes de la prehistòria", que aprofundeix en els orígens de la creació artística durant l'època prehistòrica. La mostra, produïda pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), fa un èmfasi especial en l'aparició i les característiques de l'art rupestre llevantí, una de les expressions artístiques prehistòriques més originals sorgides, tant a Catalunya com a la resta de la mediterrània peninsular, ara fa més de 7.000 anys i que té en el Conjunt rupestre de la Roca dels Moros un dels seus exemples més rellevants.

Exposició

La Roca dels Moros del Cogul es considera un dels jaciments d'art rupestre més importants i coneguts de la península ibèrica. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 1924 i, juntament amb el conjunt de les representacions d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península ibèrica, inscrites com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1998. Les representacions que s'hi troben remeten a tradicions, creences i rituals heretats de generació en generació, durant mil·lennis. En total, s'hi han documentat 52 imatges pintades, 11 agrupaments de gravats i més de 250 signes en inscripcions ibèriques i llatines. Tot aquest fris es troba dins d'una cavitat en un gran bloc a l'aire lliure i cobreix uns 3 m d'amplada i 2 m d'alçària. El Conjunt rupestre de la Roca dels Moros està obert al públic des del 2015 i el gestiona l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.

Més Actualitat
Accessibilitat

22/05/22
Apareixen noves figures inèdites al conjunt de pintures rupestres

  • El projecte de recerca ha permès obtenir noves dades sobre les pintures rupestres, descobrir-hi noves figures i millorar el coneixement sobre els processos creatius que va experimentar aquest conjunt en l'època prehistòrica.
  • S'ha generat un model en 3D de la roca i un nou calc digital, que serviran per a futures aplicacions, tant per a la conservació com per a la divulgació d'aquest espai.
  • Un nou espai web permet apropar la recerca a tots els públics i, alhora, fer-hi una visita virtual amb un nivell de detall, qualitat i informació únics.

30/07/2021
Castellterçol recorda la figura de l'etno-coreògraf Manuel Cubeles i Solé (1920-2017) amb motiu del centenari del seu naixement

  • L'acte s'inclou en la commemoració de la mort d'Enric Prat de la Riba que se celebra cada any el dia 1 d'agost a la Casa Museu Prat de la Riba de Castellterçol.
  • L'acte se centrarà a aprofundir en la figura de Manuel Cubeles amb motiu dels cent anys del seu naixement i comptarà, també, amb l'espectacle de dansa "La difícil senzillesa" de l'Esbart Marboleny de les Preses.

27/11/2020
Descobert el possible nom original de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles

La ciutat seria coneguda amb el nom de Kum segons la inscripció ibèrica apareguda en un fragment de plom.

Aquest matí, al jaciment ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d’Ebre), s’ha anunciat una significativa troballa que permetria demostrar que Castellet de Banyoles, capital del poble ibèric dels Ilercavons, era coneguda amb el nom ibèric de Kum.

Logo

accessibilitat | avis legal i privacitat | política de galetes | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural