Dones i activisme

ASSUMPCIÓ PEYRA AMELLER

Nascuda a Barcelona l’any 1924, va cursar els estudis de Magisteri a l’escola Jesús Maria de Tarragona i va fundar una residència per a estudiants universitàries amb pocs recursos a Madrid on va exercir de mestra i tutora (1945-1966). Amb el desenvolupament d’Europa als anys 60, Peyra va decidir viatjar pel continent per conèixer les idees de les noves generacions europees, incloent l’onada feminista d’aquells anys.

Les circumstàncies familiars, però, li van plantejar un nou repte: tornar al poble d’Escaladei per a reprendre l’explotació agrícola de les finques familiars, abandonades després del sotrac de la fil·loxera.

Va introduir tècniques i recursos nous per a fer més productiva la vinya i facilitar les tasques dels pagesos: comença a abancalar els costers, creu en la llicorella, aprèn el coneixement tradicional i l’innova amb metodologies apreses en altres regions, i acollint les idees d’altres viticultors. Entre els pagesos va ser una revolució: Una dona que venia de fora, que sempre duia pantalons, que fumava, que anava amb moto i que no sabia d’agricultura, els havia de dir com fer la seva feina?

L’any 1974 va entrar a formar part del Consell Regulador del Priorat i el 1994 va rebre la medalla del President Macià pel seu treball.

Per Escaladei, va entregar el seu cos i la seva ànima. Per una part, va aconseguir la reobertura de l’escola atraient famílies amb nens a qui oferia feina i allotjament. I per l’altra, una de les seves obsessions era “salvar” la Mongia de la Cartoixa d’Escaladei. Amb aquest objectiu, va iniciar una lluita amb la resta de propietaris i amb les administracions públiques perquè entre tots es retornés l’esplendor a l’antic monestir. D’aquesta manera, l’any 1990 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya es convertia en el nou propietari de la Cartoixa. 

L’Assumpció Peyra va morir el 2010 sense saber que la seva Cartoixa reeixia d’entre les runes. No obstant, la seva petjada està present a cada racó.