Les primeres interpretacions que es van fer sobre les dones que es representen a la Roca dels Moros tenien en compte un únic punt de vista, androcèntric i patriarcal.
Les lectures de les escenes rupestres prehistòriques s’han fet tradicionalment des dels estereotips: els homes protagonistes, caçadors i guerrers, i de les dones no se n’havia parlat mai. Avui dia sabem, pels estudis fets per l’arqueologia feminista, que elles apareixen representades en nombroses escenes duent a terme múltiples feines: caçant, plantant, recol·lectant, cuidant criatures i altres persones, o en escenes polítiques o socials. Només calia canviar la mirada.
Al Cogul tenim la sort de poder contemplar una escena extraordinària en què apareix un grup de dones destacades, per mida i factura, que es relacionen entre elles, i que trenquen aquests estereotips i els rols de gènere heretats del patriarcat. Es tracta d’unes dones importants que, ben vestides, ben pentinades i adornades, s’adrecen a algun lloc, agafades de les mans de manera afectuosa. Potser per fer algun ritual polític o simbòlic, en què elles són les protagonistes, o és possible que sigui una escena de sororitat de la vida quotidiana en què es relacionen, parlen i prenen decisions. A més, també les podem imaginar dibuixant-se a elles mateixes, perquè sabem que a la prehistòria les dones també pintaven.
Es tracta de dones sense nom, però amb una veu pròpia.
accessibilitat | avis legal i privacitat | política de galetes | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural