TIMOTHY POWELL
Cap de R&D Studio, Historic Roayal Palaces
Tim Powell és el cap de l’Estudi de Recerca i Desenvolupament dels Historic Royal Palaces (HRP), l’organització benèfica que té cura de la torre de Londres, el palau de Hampton Court, el palau de Kensington, la casa dels Banquets, el palau de Kew i el castell de Hillsborough.
L’Estudi de Recerca i Desenvolupament, creat recentment, està format per un petit equip i un espai físic dedicats al desenvolupament de noves idees i conceptes innovadors que busquen la implicació del públic. L’estudi treballa en un programa continu perquè artistes, creadors i tecnòlegs facin estades dins dels palaus. L’organització centra la seva activitat en el desenvolupament d’esdeveniments i espectacles inspirats en els espais i les històries dels palaus i oferts mitjançant la combinació de tecnologies immersives, performances i instal·lacions d’art.
En la seva tasca anterior com a productor creatiu als HRP, Tim Powell fou el responsable del projecte The Lost Palace, una visita virtual al desaparegut palau de Whitehall que combinava un àudio immersiu, una tecnologia interactiva basada en la ubicació, instal·lacions arquitectòniques i representacions en directe. Aquest projecte, que va ser descrit per la BBC com «una experiència realment emocionant», va guanyar el 2017 el premi Museus i Patrimoni a la innovació i, el mateix any, el premi europeu Heritage in Motion, i el 2018 va rebre el premi internacional Best in Heritage Imagines.
Tim Powell ha dut a terme altres projectes, com ara Long Live Queen James!, un «drag show ambientat en el regnat de Jaume I d’Anglaterra i expressat en polari» que relata històries del rei Jaume I i els seus favorits masculins. Escrit per Mark Ravenhill i dirigit per Scottee, aquest espectacle farà una gira pel Regne Unit en el marc d’un festival després d’haver esgotat totes les entrades en diverses ocasions a la casa dels Banquets.
La primera feina que Powell va dur a terme a HRP fou la de director de mitjans digitals, de manera que va ser responsable dels mitjans socials i dels continguts i campanyes de vídeo en línia. Això va incloure el fet de posar Enric VIII a Twitter, capturar un nen salvatge del segle XVIII en un circuit tancat de televisió, crear la línia del temps més antiga del món a Facebook, donar consells de vida amorosa igual que el «Pimp Master General» (mestre general proxeneta) de Carles II, imprimir en 3D les joies de la corona d’Enric VIII i difondre per internet les antigues cerimònies de la torre de Londres.
Construint mons immersius per a les audiències patrimonials
Els indrets d’interès cultural avui dia funcionen dins d’una economia de l’experiència, en què els visitants esperen que el temps que ens dediquen sigui social, emocional, memorable i que es pugui compartir. Com a resposta a aquestes expectatives, nosaltres hem de construir experiències al voltant d’allò que volem que sentin, no tan sols sobre el que volem que aprenguin, i els hem de permetre que creïn el seu propi significat a partir dels nostres espais i històries.
Aquesta presentació analitzarà un conjunt d’aproximacions per poder-ho portar a terme, prenent com a base exemples que provenen de totes les indústries culturals. L’acte se centrarà en les cinc àrees següents:
– Noves maneres de treballar amb diferents veus: com una metodologia d’R+D pot reduir el risc d’innovació i com els artistes poden contribuir a desbloquejar-ne el significat per als nous tipus de públic.
– Narrativa versus mecànica del joc versus construcció del món: de quina manera el fet de triar l’estructura experiencial adient pot aconseguir que la implicació del públic sigui més intensa.
– Tecnologies immersives i interfícies invisibles: com podem fer servir les eines digitals modernes sense perdre la màgia pròpia del patrimoni de fer-nos «viatjar enrere en el temps».
– Narració multisensorial: de quina manera l’ús de sentits que no siguin la vista, com ara el tacte, l’olfacte i l’oïda, és capaç d’intensificar la immersió.
– Disseny que busca l’empatia: com el fet de crear connexions humanes amb personatges del passat pot ser el primer pas per aconseguir el màxim grau d’interrelació possible amb el nostre públic.
Cap de R&D Studio, Historic Roayal Palaces
Tim Powell és el cap de l’Estudi de Recerca i Desenvolupament dels Historic Royal Palaces (HRP), l’organització benèfica que té cura de la torre de Londres, el palau de Hampton Court, el palau de Kensington, la casa dels Banquets, el palau de Kew i el castell de Hillsborough.L’Estudi de Recerca i Desenvolupament, creat recentment, està format per un petit equip i un espai físic dedicats al desenvolupament de noves idees i conceptes innovadors que busquen la implicació del públic. L’estudi treballa en un programa continu perquè artistes, creadors i tecnòlegs facin estades dins dels palaus. L’organització centra la seva activitat en el desenvolupament d’esdeveniments i espectacles inspirats en els espais i les històries dels palaus i oferts mitjançant la combinació de tecnologies immersives, performances i instal·lacions d’art.
En la seva tasca anterior com a productor creatiu als HRP, Tim Powell fou el responsable del projecte The Lost Palace, una visita virtual al desaparegut palau de Whitehall que combinava un àudio immersiu, una tecnologia interactiva basada en la ubicació, instal·lacions arquitectòniques i representacions en directe. Aquest projecte, que va ser descrit per la BBC com «una experiència realment emocionant», va guanyar el 2017 el premi Museus i Patrimoni a la innovació i, el mateix any, el premi europeu Heritage in Motion, i el 2018 va rebre el premi internacional Best in Heritage Imagines.
Tim Powell ha dut a terme altres projectes, com ara Long Live Queen James!, un «drag show ambientat en el regnat de Jaume I d’Anglaterra i expressat en polari» que relata històries del rei Jaume I i els seus favorits masculins. Escrit per Mark Ravenhill i dirigit per Scottee, aquest espectacle farà una gira pel Regne Unit en el marc d’un festival després d’haver esgotat totes les entrades en diverses ocasions a la casa dels Banquets.
La primera feina que Powell va dur a terme a HRP fou la de director de mitjans digitals, de manera que va ser responsable dels mitjans socials i dels continguts i campanyes de vídeo en línia. Això va incloure el fet de posar Enric VIII a Twitter, capturar un nen salvatge del segle XVIII en un circuit tancat de televisió, crear la línia del temps més antiga del món a Facebook, donar consells de vida amorosa igual que el «Pimp Master General» (mestre general proxeneta) de Carles II, imprimir en 3D les joies de la corona d’Enric VIII i difondre per internet les antigues cerimònies de la torre de Londres.
Construint mons immersius per a les audiències patrimonials
Els indrets d’interès cultural avui dia funcionen dins d’una economia de l’experiència, en què els visitants esperen que el temps que ens dediquen sigui social, emocional, memorable i que es pugui compartir. Com a resposta a aquestes expectatives, nosaltres hem de construir experiències al voltant d’allò que volem que sentin, no tan sols sobre el que volem que aprenguin, i els hem de permetre que creïn el seu propi significat a partir dels nostres espais i històries.
Aquesta presentació analitzarà un conjunt d’aproximacions per poder-ho portar a terme, prenent com a base exemples que provenen de totes les indústries culturals. L’acte se centrarà en les cinc àrees següents:
– Noves maneres de treballar amb diferents veus: com una metodologia d’R+D pot reduir el risc d’innovació i com els artistes poden contribuir a desbloquejar-ne el significat per als nous tipus de públic.
– Narrativa versus mecànica del joc versus construcció del món: de quina manera el fet de triar l’estructura experiencial adient pot aconseguir que la implicació del públic sigui més intensa.
– Tecnologies immersives i interfícies invisibles: com podem fer servir les eines digitals modernes sense perdre la màgia pròpia del patrimoni de fer-nos «viatjar enrere en el temps».
– Narració multisensorial: de quina manera l’ús de sentits que no siguin la vista, com ara el tacte, l’olfacte i l’oïda, és capaç d’intensificar la immersió.
– Disseny que busca l’empatia: com el fet de crear connexions humanes amb personatges del passat pot ser el primer pas per aconseguir el màxim grau d’interrelació possible amb el nostre públic.
