Blanca d’Anjou (1280-1310) va protagonitzar un dels fets més rellevants de la història de Vilabertran: el seu casament amb el rei Jaume II, l’any 1295. El matrimoni va ser motiu de celebració a tot Europa perquè va contribuir a posar fi a la llarga guerra entre el rei Carles d’Anjou, pare de Blanca, i la Corona d’Aragó.
També, va ser un gran esdeveniment a la comarca. Els dies previs a les noces, la princesa i el seu pare s’instal·laren al monestir de Sant Feliu de Cadins. Jaume II s’allotjà a Figueres, i la munió de dames i cavallers dels seus seguicis es repartiren en poblacions properes.
El dia 29 d’octubre, el rei anà fins al monestir de Cabanes, i allà va donar a Blanca la corona més rica del món, convertint-la així en reina d’Aragó. Tot seguit, els nuvis s’intercanviaren presents i es dirigiren cap a Vilabertran on els esperaven els convidats, ricament arreats e aparellats de bells vestits, i a la seva església s’hi celebraren les desitjades noces. Acabada la cerimònia, començà una gran festa que va durar vuit dies.
Poc després de casar-se, el matrimoni va decidir que, en morir, volien ser enterrats junts a Santes Creus. Ella era una persona cordial que va ajudar en la negociació de més d’un conflicte i intercedí davant el seu marit per gent que li ho demanà. Profundament religiosa i culte, actuà com a mecenes del metge i filòsof Arnau de Vilanova, amb qui mantenia una bona relació.
La reina sempre va tenir bon record de Vilabertran. L’any 1308, tement perdre la vida durant el part del seu novè fill, va disposar en testament 15 lliures de renda per a mantenir un capellà al lloc on celebràrem les nostres noces.
accessibilitat | avis legal i privacitat | política de galetes | © Departament de Cultura 2018 Agència Catalana del Patrimoni Cultural