Dones i poder

GUILLEMA DE MONTCADA, la invicta amazona

Guillema de Montcada (1245-1309) era filla del vescomte Gastó VII de Bearn i de la vescomtessa de Marsan, Mata de Bigorra. Així doncs, pertanyia a una de les nissagues nobiliàries més poderoses de Catalunya en època medieval: era una Montcada.

I no una qualsevol. Es sabia que en el moment del seu casament rebria com a dot àmplies propietats tant a Catalunya com a Aragó, i també els drets, béns i propietats que la família posseïa a la ciutat i a l’illa de Mallorca. Aquest domini territorial era conegut com “la porció de Gastó de Bearn” i s’havia obtingut arran de la participació en la conquesta de Mallorca encapçalada per Jaume I (1229).

Per tant, Guillema era un instrument valuós per establir vincles amb altres llinatges o, fins i tot, amb altres corones. El 2 d’abril de 1270 es signava un contracte prematrimonial entre el vescomte Gastó VII i el rei Alfons X de Castella per unir a Guillema amb l’infant Sanç, el futur rei Sanç IV el Brau. El matrimoni no es va dur a terme. 

El dot de Guillema continuava sent un patrimoni ambicionat i el mateix infant Jaume, abans d’esdevenir Jaume II el Just i quan encara era rei de Sicília, també va negociar el seu casament amb Guillema. Aquest tampoc es va acabar de lligar i, a la fi, va contraure matrimoni amb un germà petit del rei Jaume II, l’infant Pere d’Aragó. Des d’aquell moment, seria anomenat amb els títols que aportava la seva esposa: Pere, senyor de Montcada i de Castellvell. 

Guillema o, més ben dit, una branca dels Montcada aconseguia establir vincles matrimonials amb la pròpia Corona d’Aragó. Guillema havia jugat el seu paper a partida.

Ara bé, el seu marit va morir aviat i ella, vídua, sense descendència i amb un immens patrimoni. El rei Jaume II va intentar tutelar-la però Guillema no es va mostrar tan dòcil com era d’esperar. Això però, ja forma part d’una altra història... Potser de la història que va originar la llegenda de la invicta amazona o la que explicaria per què hi ha un sepulcre d’una dona noble en el claustre major del monestir de Santes Creus, en mig d’una necròpolis nobiliària envoltada de personatges masculins.