La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran se suma a la celebració de l’Any Duran i Sanpere amb l’acció conjunta “Agustí Duran i Sanpere. Els museus com a servei públic”
La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLA) se suma a la celebració de l’Any Duran i Sanpere, que commemora nacionalment els cinquanta anys de la mort de l’historiador i museòleg cerverí Agustí Duran i Sanpere, amb l’acció conjunta “Agustí Duran i Sanpere. Els museus com a servei públic”. L’objectiu d’aquesta acció és reivindicar el paper crucial de Duran i Sanpere en la creació dels museus locals de les comarques lleidatanes, així com la seva tasca d’estudi i salvaguarda del patrimoni cultural.
Aquesta col·laboració amplifica l’exposició nacional “Agustí Duran i Sanpere. La cultura com a servei públic”, impulsada pel Museu Comarcal de Cervera i comissariada per l’antropòleg i museòleg cerverí Lluís Bellas Melgosa. La recerca portada a terme per Bellas en el marc d’aquesta exposició va permetre documentar nombroses connexions entre Duran i Sanpere i els museus de la demarcació, fet que ha portat a la XMTLA a ampliar aquesta recerca i a divulgar els primers resultats en la mostra “Agustí Duran i Sanpere. Els museus com a servei públic”. Aquesta acció divulgativa ha comptat amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i la col·laboració del Museu Comarcal de Cervera i l’Arxiu Comarcal de la Segarra.
Una mostra ubicada a sis museus
L’acció conjunta de la XMTLA es concreta en una petita mostra instal·lada a sis dels museus que la conformen, posant de relleu la relació de Duran i Sanpere amb aquests espais: Museu de la Noguera (Balaguer), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Museu de Guissona, Museu de Lleida i Museu Comarcal de l'Urgell – Tàrrega.
El Museu de la Noguera destaca la crida que va fer Duran i Sanpere dins el pregó de la Festa Major del Sant Crist de 1968 per crear el Museu Històric de la ciutat, plantejant un projecte museogràfic innovador que combinava la conservació del passat local a través de l’art, l’etnologia i l’arqueologia amb una secció de caràcter pedagògic, que havia de documentar obres d’art perdudes o inexistents a Balaguer, però presents en localitats veïnes. El Museu exposa una còpia original del pregó i ha posat a disposició dels visitants una reproducció de consulta.
Agustí Duran i Sanpere va ser un dels grans historiadors i gestors culturals de Catalunya, i això li va permetre relacionar-se amb nombrosos erudits i investigadors. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu destaca la seva relació amb l’etnòleg pallarès Ramon Violant i Simorra, amb qui va treballar per construir el museu nacional més important de la cultura popular catalana: el Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, ubicat al Poble Espanyol de Montjuïc. Amb el suport institucional i científic de Duran i Sanpere, Violant i Simorra hi desplegà tot el seu coneixement etnogràfic per crear les exposicions. La mostra es complementa amb diversos documents i objectes que evidencien la tasca de recuperació, estudi i difusió de l’obra etnogràfica de Ramon Violant i Simorra que porta a terme l’Ecomuseu.
Per la seva part, el Museu de Guissona posa de relleu la relació de Duran i Sanpere amb l’erudit local Eduard Camps, que junt amb els arqueòlegs Pere Bosch Gimpera i Josep Colominas, van portar a terme les primeres excavacions arqueològiques a Guissona a la dècada de 1910. La trajectòria de Duran i Sanpere en la cura del patrimoni local va assentar les bases de la recerca arqueològica actual i del museu que avui la interpreta.
Amb Josep Colominas, Duran i Sanpere també va liderar l'excavació del Tossal de les Tenalles (Sidamon) l’any 1915. Aquesta fou considerada la primera intervenció arqueològica científica en un poblat ilerget. Avui, a la col·lecció permanent del Museu de Lleida, trobem exposades una trentena de peces d’aquesta excavació. L’equipament de la capital també destaca la seva obra icònica Els retaules de pedra (1932-1934), on documenta retaules dels segles XIV i XV en els quals destaquen els conjunts de l’Escola de Lleida. Alguns dels fragments documentats per Duran i Sanpere en aquesta obra s’exposen a les sales de la col·lecció permanent, oportunitat que ha aprofitat el Museu de Lleida per exposar conjuntament els fragments de retaule i les reconstruccions proposades per Duran i Sanpere.
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona posa el focus en el paper essencial que va tenir Agustí Duran i Sanpere en la protecció del patrimoni cultural del país durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El Sepulcre d’Hug de Copons (ubicat originalment a l’església de Sant Julià del Llor, a la Segarra) destaca dins del conjunt d’objectes salvats de la crema de les esglésies del Bisbat de Solsona, avui conservat al Museu de Solsona gràcies a la intermediació de Duran i Sanpere com alt càrrec de la Generalitat republicana.
Finalment, el Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega destaca la relació constant que va tenir Duran i Sanpere amb Tàrrega i la comarca de l’Urgell, on la seva empremta és visible en projectes de conservació monumental, com el Palau dels Marquesos de la Floresta o el redescobriment de la imatge de Sant Eloi. La seva tasca de suport culminà amb la creació del Museu de Tàrrega i del Centre Comarcal de Cultura. La restauració de la Creu de terme del Pati, exposada actualment al museu, va ser el projecte patrimonial que més el va unir amb la ciutat.
