Guillem Viladot i els creadors de Ponent | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Amb l’exposició itinerant  “Guillem Viladot i els creadors de Ponent” la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran se suma als actes de commemoració del centenari del naixement de l’artista agramuntí.
La mostra, que s'ha presentat al Museu Tàrrega Urgell, exposa una cinquantena d’obres i explora les relacions que va establir Guillem Viladot amb diversos creadors de Ponent. L’exposició ha estat comissariada per Pau Minguet, director de Lo Pardal.
 
El punt de partida de la mostra és la polifacètica figura de Guillem Viladot, que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics: el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic, el plàstic... Viladot va ser un home fermament arrelat al seu poble d’origen, Agramunt, la qual cosa el va fer conscient de les males gestions territorials que hi ha hagut sempre a Catalunya i, alhora, el va permetre fer del seu origen un argument de militància. L'objectiu de la mostra és explorar les relacions que va establir Viladot amb diversos personatges del món de l’art i la cultura que, com ell, emergien entre pobles, cereals i panissos a l’oest de Catalunya: Leandre Cristòfol, Josep Iglésias del Marquet, Lluís Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart i Manuel de Pedrolo. Aquestes relacions que Viladot va començar a establir a la dècada dels cinquanta van dilatar-se al llarg dels anys i es feren indestriables de la seva carrera artística i literària. Fent pinya, xarxa, aquest grup de creadors va anar conquerint espais culturals i tornant a projectar feixos de claror en la penombra més opaca que havia originat el franquisme. La mostra evidencia aquestes relacions d’amistat i militància exposant obres de Guillem Viladot en diàleg amb les diferents creacions dels artistes ponentins.



 

Les relacions de Guillem Viladot i els creadors de Ponent

Guillem Viladot va establir importants lligams d’amistat i col·laboració amb diversos artistes de la perifèria cultural que representava Ponent. Així, per exemple, amb el seu admirat Leandre Cristòfol, l’any 1965 va publicar el que seria el primer llibre de poesia experimental editat a la Península, Nou plast poemes; cinc anys més tard, amb Josep Iglésias del Marquet va impulsar Lo Pardal, un projecte editorial que va convertir-se en una col·lecció de llibres de poesia experimental. Viladot també va mantenir una estreta relació amb Josep Vallverdú, que va prologar la tetralogia viladotiana Memòria de Riella, i el 1977 va publicar, dins de la col·lecció de llibres de Lo Pardal, el volum que clouria aquell projecte editorial: Poemes del gos. La mateixa relació personal i, també, productiva, va mantenir amb Lluís Trepat, de qui Viladot va ser, tota la seva vida, un gran admirador i un dels seus principals mecenes. La proximitat geogràfica també el va portar a col·laborar estretament amb Manuel de Pedrolo, que va fer un pròleg intens i compromès per al llibre Poesia T/47, de Viladot, la primera antologia personal de poesia concreta en format butxaca de la Península i, possiblement, del món. Viladot també va explorar el llenguatge cinematogràfic amb Albert Coma Estadella, col·laborant l’any 1983 en un projecte de pel·lícula de la qual ells dos eren els protagonistes, titulat Self. De la mà de Daniel Gelabert, Viladot va endinsar-se en el món de l’arquitectura i de les noves tecnologies digitals que començaven a escampar-se a finals del segle passat, i gràcies al qual va poder fer un poema experimental amb ordinador, l’únic que Viladot va tenir temps de realitzar abans de morir. Finalment, és necessari esmentar la relació que va mantenir Viladot amb un altre artista contemporani d’Agramunt, Josep Guinovart. Les seves obres, per més que formalment divergien en tècnica i materialització, compartien temàtiques, idees i referents, i cadascun va crear un espai per exhibir la seva obra al centre històric d’Agramunt.

 


Calendari d'itineràncies
Museu Tàrrega Urgell (del 30 de setembre al 27 de novembre de 2022)
Museu de Cervera (del 2 de desembre de 2022 al 12 de març de 2023)
Museu de Lleida (del 13 d’abril a l’11 de juny de 2023)
Museu de la Noguera (del 15 de juny al 10 de setembre de 2023)
Ecomuseu de les Valls d'Àneu (del 28 de setembre de 2023 al 14 de gener de 2024)
Fundació Guillem Viladot - Lo Pardal (del 27 de gener al 20 d'abril de 2024)