Fundat l’any 2000 pels Artistes Steinway Carles Lama i Sofia Cabruja, el Festival de Música de Sant Pere de Rodes és un dels festivals amb més encant de la Costa Brava. Des dels seus orígens ha estat dedicat al piano i a la música de cambra i ha vist desfilar importants artistes tant nacionals com internacionals.

“Vessar l’ombra”. Exposició de Pep Aymerich a la canònica de Vilabertran

A partir del proper divendres 12 de juliol l’exposició “Vessar l’ombra” aplega obres de l’artista gironí Pep Aymerich, a cura d’Ingrid Guardiola. La mostra, organitzada conjuntament per Bòlit i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, s’emmarca dins la desena edició del cicle estival “Diàlegs. Art, música i patrimoni”. Un cicle que uneix tres puntals de la cultura, l’art, la música i el patrimoni, a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Els “diàlegs” tenen lloc en un marc incomparable on, des de fa més de trenta anys, també hi té lloc la Schubertíada, el festival internacional dedicat al món del Lied romàntic i a la música de cambra.

Pep Aymerich (Sarrià de Ter, 1962), malgrat la seva pràctica artística comença als anys vuitanta, ha començat a indagar en el món de la pintura recentment, a partir d’Anunciació de l’Apocalipsi (2017), pintant amb cera d’abella i pigment natural (encàustica). A “Vessar l’ombra”, Aymerich reprèn aquesta recerca puntual i obre una via d’investigació pictòrica inèdita en la seva trajectòria que pren “l’apocalipsi” al·legòricament per parlar dels temps ombrívols que vivim. La creació artística dialoga amb la creació biològica animal, a partir de les figures de les abelles, un element constant en la trajectòria de l’artista que ha incorporat el món de les abelles des del 2008 en  projectes com Rusc, Plom, cera, carbó, Pietat II… que Quim Paredes ha recollit en el documental La recerca del jo. A “Vessar l’ombra” s’hi poden trobar les obres Perfum i ombra (2024), juntament amb Anunciació de l’Apocalipsi, Macla i Pietat II.

L’artista fa una litúrgia per manifestar el potencial creatiu i destructiu de tot allò que toca l’home. La pintura brega amb la mel, el foc i la fi del temps. Aymerich assaja unes últimes traces, recull les despulles, dona pas a les abelles i al seu màgic obrar, disposa la matèria perquè puguem estar-nos davant d’aquella fosca...by natural piety..., cap a la llum o cap al no res. Qui sap. De vegades, la vida deu tenir forma d’arc i es torna als orígens, és a dir, a les infàncies i a les pèrdues, als traus, a les despulles i a les ferides que les acompanyen, també les històriques. Res era necessari, res era degut, però es va fer via mentre vessava l’ombra.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Castellterçol commemoren la mort d’Enric Prat de la Riba cada 1 d’agost

La col·legiata de Sant Vicenç de Cardona acull una nova actuació del Festival de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS). La vetllada reunirà a la col·legiata el professorat i l’alumnat de l’acadèmia.

A l’estiu de l’any 1300 Dalmau de Fortià era abat de la canònica de Santa Maria de Vilabertran. A l’abadia, hi vivien 12 canonges, a més d’una dotzena de persones de servei, entre els quals trobem un cuiner, un forner i un hortolà, i 25 treballadors del camp. Al refetor, però, només hi podien menjar els canonges i, excepcionalment, s’hi convidava algun dels pelegrins que, de camí a Jerusalem, Roma o Compostel·la, s’allotjaven a l’hospital de l’abadia.

La Col·legiata de Sant Vicenç del Castell de Cardona acull el proper 31 d’agost un concert de l’artista Beth. La cantant de Súria presentarà a Cardona el seu espectacle titulat ‘Beth, 20 anys’ en el qual fa un recorregut pels temes més estimats i coneguts de la seva trajectòria artística. El concert, que compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, començarà a les 21:00 hores i forma part del festival d’estiu “Cicle Espais” que organitza l’Ajuntament de Cardona.

Amb l’arribada del bon temps, es posen en marxa noves reunions i celebracions. La festivitat de Sant Joan marca el solstici d’estiu i el canvi d’estació, els dies s’allarguen i la bonança s’escenifica, també, al voltant de la taula: es reomple el rebost amb productes de temporada i es reben les festes amb energia renovada, amb nous (i vells) comensals.

Us convidem, doncs, a descobrir com era una taula parada per Sant Joan al castell monestir d’Escornalbou, en algun dels sopars que, al llarg de la dècada del 1920, va organitzar Eduard Toda al castell d’Escornalbou, reconvertit en casa al segle XX, i que va esdevenir punt de trobada dels pobles de la baronia.

Tot plegat té lloc acompanyat d’un mosaic de plats, gots, coberts i estovalles que ens parla no sols d’una manera de relacionar-se i d’entendre la festa, en un passat més o menys llunyà, sinó també de nosaltres mateixos, de convivència i de conflictes, de la pervivència de les tradicions i, en definitiva, de la nostra cultura.

Any 1308, els darrers sis cavallers templers que resistien el setge al castell de Miravet decideixen claudicar, exhausts, malalts i envoltats de penúries. Només un any abans, aquests mateixos cavallers no s’haguessin imaginat mai arribar a aquest extrem ni patir aquest setge tant perllongat!

Quin es l’origen de l’Orde del Temple? Com vivien els Templers? Perquè eren coneguts com els soldats de Crist? Com va esdevenir el Castell de Miravet la seu de l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó? Com era la vida dins un castell templer?

Un protagonista, un templer. La seva història, la seva vida, el seu relat. Una nova experiència històrica per descobrir el castell de Miravet amb un dels seus protagonistes en temps de setge!

Els monjos cartoixans segueixen un ideal de vida contemplativa auster i estricte basat en dos preceptes bàsics: la solitud i el silenci. Un recorregut a través dels espais principals de la Cartoixa ens permetrà conèixer i entendre com es distribuïa una cartoixa, com eren els claustres de clausura, com s’organitzaven les zones comunes o quina va ser la seva història.

Però aquesta visita ens permetrà també endinsar-nos en la quotidianitat més diària de la comunitat de pares i germans, un viatge a la seva espiritualitat a través de la cuina blanca: com era la seva alimentació, quins preceptes seguien, com s’estructuraven els dejunis per purificar cos i ànima, així com explicar algunes de les seves receptes.

Un viatge espiritual, contemplatiu i gastronòmic als peus de la serra de Montsant, amb una sorpresa final en forma de petit tast.

Al llarg de la visita, coneixerem el paper de les dones en els cercles de la noblesa catalana medieval; a través dels sepulcres nobiliaris de Guillema de Claramunt, Guillema de Montcada, coneguda com la "Invicta Amazona" i la capella de Magdalena Salva. A més a més, visitarem dues tombes reials femenines situades a l'església, la de Blanca d'Anjou i la de Margarida de Prades; dues reines a les quals la maternitat va decidir el seu destí. Una maternitat molt significativa també per a l'Orde del Cister que es regeix per una devoció mariana, a través del culte a la Mare de Déu de la Llet, representada al retaule principal de l'església.

Presentem un escape room per a famílies basat en el joc com a eina d’aprenentatge, fomentant la comunicació, el raonament, la creativitat i el treball en equip. L’objectiu principal és donar a conèixer el Reial Monestir de Santes Creus, la seva història, el seu valor patrimonial i la vida espiritual dels monjos.

L’activitat es centra en la recerca de la relíquia oculta que va ser amagada per l’últim abat de Santes Creus, Pere Carrera, junt amb el vicari fra Miquel Mestre, al voltant de l’any 1835, coincidint amb l’exclaustració de la comunitat i el final de la vida cistercenca al monestir.

L’objectiu dels i de les participants serà col·laborar en la recerca de la relíquia per tal de poder desvelar la seva localització i tornar-la al seu lloc original. Però no serà fàcil, per aconseguir-ho hauran de resoldre un seguit d’enigmes i misteris que van deixar redactats tant l’abat com el vicari, enigmes que han servit per custodiar i guardar el secret de l’amagatall de la relíquia perduda de Santes Creus fins a dia d’avui.