Jordi Tresserras | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Jordi Tresserras

Consultor d’UNESCO i director del LABPATC-Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona

Doctor en geografia i història per la Universitat de Barcelona. Des del 1987 ha treballat en temes de patrimoni i turisme cultural en diferents administracions i organismes. Des del 1999 és coordinador acadèmic del postgrau en turisme cultural i del curs de postgrau en cooperació i gestió cultural internacional de la Universitat de Barcelona. L’any 2001 va ser fundador i membre delegat a la xarxa UNITWIN de la Càtedra UNESCO «Cultura, Turisme i Desenvolupament», coordinada per la Universitat de París 1-Panthéon Sorbonne. Des del 2006 és professor associat del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Actualment és consultor d’UNESCO i del Consell d’Europa. És membre del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), on és consultor internacional i, des del maig del 2018, és vicepresident del Comitè Espanyol d’aquest organisme. Així mateix, és assessor en temes de turisme cultural de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i de l’Agència Catalana de Turisme.

Entre d’altres, ha estat assessor del Ministeri d’Economia d’Espanya per a l’Any Internacional del Turisme Cultural (2002), de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya (2006- 2010) i del Ministeri de Cultura de Colòmbia (2010-11), i també consultor d’organismes internacionals (CAF-Banc de Desenvolupament de l’Amèrica Llatina, Comissió Europea, BID/BID, OIT-ONU, OEI, SEGIB, SICA, UNTWO, Banc Mundial) i agències nacionals de cooperació (AECID, Alliance Française, Cooperation Suisse, Cooperazione Italiana allo Sviluppo, GIZ, UNESCO Japanese Funds in Trust).


TIAHUANACU I EL SO DEL LLAC TITICACA, BOLIVIA. UNA EXPERIÈNCIA DE GESTIÓ TURÍSTICA RESPONSABLE DEL PATRIMONI

Pocs llocs en el món compten amb diversos reconeixements de la UNESCO com és el cas del municipi bolivià de Tiahuanacu, a la vora de llac Titicaca. Destaca el centre espiritual i polític de la cultura Tiwanaku, inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 2000, que va ser la capital d'un vast territori que es va estendre pel que és avui Bolívia, Perú i Xile. Compta amb construccions singulars com la piràmide d'Akapana i els temples de Kalasasaya o Pumapunku. Aquesta cultura va fer aportacions clau com el conreu intensiu de la patata i d’altres tubercles i grans andins, així com la cria i explotació d'animals domèstics, com llames i alpaques. L'any 2014 es va inscriure també el sistema de camins ancestrals conegut com Qhapaq Ñan o camí principal andí, amb un tram que té Tiwanaku com a node central. S’afegeix a més la tasca realitzada per les comunitats aimares per valoritzar les seves manifestacions culturals (artesania, música, gastronomia, ...) que va comportar la seva inscripció en el Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.”

L’estratègia per a generar oportunitats a les comunitats mitjançant la gestió turística responsable d’aquest patrimoni que presentem s’emmarcava dins del projecte "Preservació i Conservació de Tiwanaku i la piràmide d'Akapana" impulsat per UNESCO Quito, el Ministeri de Cultures i Turisme de Bolívia i el Centre d'Investigacions Arqueològiques, Antropològiques i d'Administració de Tiwanaku, amb el suport d’altres ens i, especialment, de les organitzacions i persones de les vint-i-tres comunitats i els tres centres poblats de Tiahuanacu, així com dels nuclis veïns de Desaguadero, El Alto, Guaqui i Taraco. Ha comptat amb el finançament del Govern del Japó a través del Fons Fiduciari per a la Preservació del Patrimoni Mundial Cultural.