JOSE LUÍS DE VICENTE
Investigador cultural i comissari d’exposicions especialitzat en cultura, art i tecnologia
José Luis de Vicente desenvolupa projectes en l’espai que hi ha entre la tecnologia, la innovació social, l’art i el disseny. Des del 2012 és comissari de Sónar+D, el congrés de cultura digital i tecnologies creatives del festival Sónar de Barcelona. També és membre de l’equip de curadors de FutureEverything (Manchester). Entre els seus projectes més recents hi ha la codirecció de Tentacular, un nou festival de Tecnologies Crítiques i Aventures Digitals a Matadero (Madrid), i el comissariat de Llum BCN, el festival de llum de Barcelona.
Des de fa més de 10 anys és col·laborador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Darrerament ha treballat en el desenvolupament de la sèrie d’exposicions BETA, en la qual ha comissariat les mostres «Big Bang Data» (2014, en gira mundial fins al 2018) i «Després de la fi del món » (2017, al CCCB).
La lògica cultural de la immersió
Durant els últims cinc anys, l’adjectiu «immersiu» ha esdevingut omnipresent en els textos divulgatius de propostes culturals de tota mena. Tant si és en nous formats expositius, en experiències audiovisuals o interactives, com en noves maneres d’escenificar propostes teatrals o musicals, la immersió s’ha convertit en sinònim d’una suposada innovació i en un valor afegit que vol injectar sang nova a formats i llenguatges establerts. Però ens manca un ús estandarditzat del terme. De què parlem quan parlem d’immersió, i quines són les oportunitats i els perills d’aquest codi?
Investigador cultural i comissari d’exposicions especialitzat en cultura, art i tecnologia
José Luis de Vicente desenvolupa projectes en l’espai que hi ha entre la tecnologia, la innovació social, l’art i el disseny. Des del 2012 és comissari de Sónar+D, el congrés de cultura digital i tecnologies creatives del festival Sónar de Barcelona. També és membre de l’equip de curadors de FutureEverything (Manchester). Entre els seus projectes més recents hi ha la codirecció de Tentacular, un nou festival de Tecnologies Crítiques i Aventures Digitals a Matadero (Madrid), i el comissariat de Llum BCN, el festival de llum de Barcelona.
Des de fa més de 10 anys és col·laborador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Darrerament ha treballat en el desenvolupament de la sèrie d’exposicions BETA, en la qual ha comissariat les mostres «Big Bang Data» (2014, en gira mundial fins al 2018) i «Després de la fi del món » (2017, al CCCB).
La lògica cultural de la immersió
Durant els últims cinc anys, l’adjectiu «immersiu» ha esdevingut omnipresent en els textos divulgatius de propostes culturals de tota mena. Tant si és en nous formats expositius, en experiències audiovisuals o interactives, com en noves maneres d’escenificar propostes teatrals o musicals, la immersió s’ha convertit en sinònim d’una suposada innovació i en un valor afegit que vol injectar sang nova a formats i llenguatges establerts. Però ens manca un ús estandarditzat del terme. De què parlem quan parlem d’immersió, i quines són les oportunitats i els perills d’aquest codi?
