Gerent de la unitat coordinadora de l’Stonehenge i Avebury Site, Patrimoni de la Humanitat
Sarah Simmonds té una àmplia experiència obtinguda en la gestió de llocs del Regne Unit que formen part del Patrimoni Cultural de la Humanitat i, prèviament, en el camp de la cooperació internacional, com a especialista en desenvolupament de capacitats al Timor Oriental i l’Afganistan i amb organitzacions no governamentals a Indonèsia. Des que va tornar al Regne Unit, ha acumulat més d’una dècada d’experiència en la gestió de Stonehenge i Avebury i llocs annexos, que són Patrimoni de la Humanitat. S’ha centrat especialment en el treball col·laboratiu, planificació de la gestió participativa, implicació de la comunitat, estratègies a escala del paisatge, polítiques de planificació i turisme sostenible.
Va ser coautora del primer pla de gestió conjunta de llocs Patrimoni de la Humanitat per a Stonehenge i Avebury i llocs annexos, publicat el 2015, i actualment participa en les tasques de desenvolupament d’una fundació que generi ingressos independents per al lloc, i també estratègies de turisme sostenible i accés al paisatge del Patrimoni de la Humanitat.
Té un màster en patrimoni cultural de l’Institut d’Arqueologia de la University College London, que es va centrar en l’ètica i les qüestions relatives a la participació d’organismes internacionals en projectes culturals locals i va incloure treball de camp amb la UNESCO a Etiòpia. Actualment continua implicada en la col·laboració internacional a tots els nivells per compartir i desenvolupar bones pràctiques. Fa poc ha assistit a congressos al Brasil i Corea del Sud, centrats en la protecció i presentació dels paisatges culturals. Des del 2014 és membre del comitè executiu d’ICOMOS UK.
STONEHENGE I AVEBURY: MOSTRANT I PROTEGINT PATRIMONI MUNDIAL DE LA HUMANITAT. RESOLUCIÓ DE TENSIONS ENTRE TURISME I PATRIMONI
Aquesta presentació analitzarà els reptes que es plantegen en relació a la protecció i presentació del Patrimoni Mundial, especialment pel que fa a les tensions existents entre aquestes dues obligacions fonamentals que recull la Convenció del Patrimoni Mundial. Explorarem els plantejaments de diferents organitzacions per tal de gestionar i resoldre aquestes tensions.
Començarem amb una introducció sobre els motius de la seva declaració i quines són les obligacions que se’n deriven. Tot seguit parlarem dels reptes que presenta la necessitat de gestionar el nombre creixent de visitants generat per la naturalesa icònica de Stonehenge arreu del món, així com de les grans millores que s’han fet recentment en la presentació del monument. Analitzarem les mesures que s’han pres per protegir-lo i millorar l’experiència de la visita, com el fet d’animar els visitants a explorar un paisatge més ampli. Així mateix, parlarem dels reptes que pot generar aquesta dispersió en un paisatge rural i fràgil, amb múltiples propietaris i amb la implicació d’agents diversos. Aquests reptes, però, no afecten de la mateixa manera les dues parts del conjunt monumental declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat. A Avebury, on hi ha un poble situat al bell mig d’un immens cercle de pedres prehistòric, existeix una tensió potencial afegida entre el patrimoni, el turisme i la comunitat que hi viu.
Finalment, reflexionarem sobre com una estratègia de turisme sostenible, que està previst desenvolupar en el futur immediat, podria contribuir a solucionar aquesta tensió entre la protecció i la presentació d’aquest conjunt Patrimoni Mundial de la Humanitat, així com ajudar a dirigir els beneficis econòmics del turisme cap a les organitzacions de protecció del patrimoni i les comunitats locals que en tenen cura.
Sarah Simmonds té una àmplia experiència obtinguda en la gestió de llocs del Regne Unit que formen part del Patrimoni Cultural de la Humanitat i, prèviament, en el camp de la cooperació internacional, com a especialista en desenvolupament de capacitats al Timor Oriental i l’Afganistan i amb organitzacions no governamentals a Indonèsia. Des que va tornar al Regne Unit, ha acumulat més d’una dècada d’experiència en la gestió de Stonehenge i Avebury i llocs annexos, que són Patrimoni de la Humanitat. S’ha centrat especialment en el treball col·laboratiu, planificació de la gestió participativa, implicació de la comunitat, estratègies a escala del paisatge, polítiques de planificació i turisme sostenible.
Va ser coautora del primer pla de gestió conjunta de llocs Patrimoni de la Humanitat per a Stonehenge i Avebury i llocs annexos, publicat el 2015, i actualment participa en les tasques de desenvolupament d’una fundació que generi ingressos independents per al lloc, i també estratègies de turisme sostenible i accés al paisatge del Patrimoni de la Humanitat.
Té un màster en patrimoni cultural de l’Institut d’Arqueologia de la University College London, que es va centrar en l’ètica i les qüestions relatives a la participació d’organismes internacionals en projectes culturals locals i va incloure treball de camp amb la UNESCO a Etiòpia. Actualment continua implicada en la col·laboració internacional a tots els nivells per compartir i desenvolupar bones pràctiques. Fa poc ha assistit a congressos al Brasil i Corea del Sud, centrats en la protecció i presentació dels paisatges culturals. Des del 2014 és membre del comitè executiu d’ICOMOS UK.
STONEHENGE I AVEBURY: MOSTRANT I PROTEGINT PATRIMONI MUNDIAL DE LA HUMANITAT. RESOLUCIÓ DE TENSIONS ENTRE TURISME I PATRIMONI
Aquesta presentació analitzarà els reptes que es plantegen en relació a la protecció i presentació del Patrimoni Mundial, especialment pel que fa a les tensions existents entre aquestes dues obligacions fonamentals que recull la Convenció del Patrimoni Mundial. Explorarem els plantejaments de diferents organitzacions per tal de gestionar i resoldre aquestes tensions.
Començarem amb una introducció sobre els motius de la seva declaració i quines són les obligacions que se’n deriven. Tot seguit parlarem dels reptes que presenta la necessitat de gestionar el nombre creixent de visitants generat per la naturalesa icònica de Stonehenge arreu del món, així com de les grans millores que s’han fet recentment en la presentació del monument. Analitzarem les mesures que s’han pres per protegir-lo i millorar l’experiència de la visita, com el fet d’animar els visitants a explorar un paisatge més ampli. Així mateix, parlarem dels reptes que pot generar aquesta dispersió en un paisatge rural i fràgil, amb múltiples propietaris i amb la implicació d’agents diversos. Aquests reptes, però, no afecten de la mateixa manera les dues parts del conjunt monumental declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat. A Avebury, on hi ha un poble situat al bell mig d’un immens cercle de pedres prehistòric, existeix una tensió potencial afegida entre el patrimoni, el turisme i la comunitat que hi viu.
Finalment, reflexionarem sobre com una estratègia de turisme sostenible, que està previst desenvolupar en el futur immediat, podria contribuir a solucionar aquesta tensió entre la protecció i la presentació d’aquest conjunt Patrimoni Mundial de la Humanitat, així com ajudar a dirigir els beneficis econòmics del turisme cap a les organitzacions de protecció del patrimoni i les comunitats locals que en tenen cura.
