Famílies | Page 6 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Famílies

T
Una casa blanca sota un cel blau intens, el galliner en segon terme, eines del camp, vegetació i vida arreu. Així és com Joan Miró retrata a l’oli el Mas Miró, l'indret on va prendre la decisió de dedicar-se plenament a la pintura de per vida.

Encara que el pintor va néixer a Barcelona i va morir a Palma, va passar llargues temporades a la casa familiar, situada als afores de Mont-roig del Camp. És aquí on va deixar-se captivar per la vida rural i va consolidar el seu vincle amb la terra catalana, el qual marcaria per sempre el caràcter de l’artista i, de retruc, la seva obra pictòrica.
 
El Mas Miró comprèn el conjunt d'edificis satèl·lit de la masia d'estil colonial, erigits en diferents moments entre el segle XVIII i el XX. La visita al conjunt, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, permet endinsar-se al taller de l’artista, descobrir-hi els seus esbossos i material, recórrer el jardí que conserva el galliner, la capella, els conreus i el corral.
 
El passeig per aquest entorn -amenitzat, si es vol, per les activitats que ofereix la Fundació Mas Miró- és l'experiència ideal per conèixer el bressol de l'estil simbòlic que avui tots reconeixem com a mironià i que el va convertir en un dels pintors més rellevants del segle XX.
T
Passejar-se pel pompós interior original d’una mansió modernista només és possible en comptats edificis. Un dels més ben conservats és la Casa Navàs de Reus.

Flanquejant la plaça del Mercadal des d’un xamfrà, la casa botiga de la família Navàs-Blasco és una de les obres més luxoses projectades per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La façana de l'edifici es manté majestuosa tot i haver quedat malmesa durant els bombardejos de la Guerra Civil. El veritable tresor, però, es troba a les estances interiors que meravellaran els amants del Modernisme. La millor mostra d’artesanies es troba a cada racó de la casa: vitralls de colors, pintures murals, ceràmiques amb motius florals, tapisseria de seda i mobiliari elaborat pels ebenistes més reconeguts del moment.
 
La sumptuositat de l’espai ja dona una idea sobre la capacitat econòmica dels seus propietaris, importants comerciants de teixits, així com de la rellevància de Reus com a segona capital catalana.
T
Si hi ha un espai que evoqui com devia ser l’estil de vida de les elits romanes, aquest és la Vil·la dels Munts.

La luxosa residència d’un dels funcionaris més importants de Tàrraco corona un turó vora la platja d’Altafulla des del segle II d.C. En aquesta ubicació idíl·lica s’hi despleguen les restes d’un conjunt de grans dimensions: les termes, la zona residencial, els edificis per a les feines agrícoles i, fins i tot, els vestigis d’un mitreu per a rituals de culte.
 
L’esplendor de moltes de les escultures trobades al jaciment es pot admirar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Les pintures i mosaics es conserven in situ i poden descobrir-se tot passejant per la vil·la.
 
A més de ser una les vil·les aristocràtiques més ben conservades de la Hispània romana, Els Munts està envoltada d’altres jaciments que constitueixen el conjunt arqueològic de Tàrraco, inclòs en la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l'any 2000.

Ballem com els gegants, nans i cavallets!

Reserva prèvia necessària

Cerca més activitats

Àlbum de suro de Nadal

Reserva prèvia necessària

Cerca més activitats
T
L’edifici de les Drassanes Reials, on es van construir moltes de les embarcacions que van sortir a la mar durant l’època Medieval i Moderna, acull ara el Museu Marítim de Barcelona (MMB). No hi ha, per tant, un lloc millor per explorar i conèixer la cultura i la història marítimes a Catalunya.

Les grans naus gòtiques alberguen les embarcacions de la col·lecció permanent del museu, com la Galera Reial, la barca República o el llaüt Jean et Marie, fent un repàs a la construcció naval entre els segles XIII i XVIII. Altres peces destacades de la col·lecció son els diversos mascarons de proa que conserva el museu i instrumental marí com octants i sextants, sonars mecànics, compassos i astrolabis nàutics, entre altres.

Les Drassanes Reials de Barcelona restaurades van obrir les portes el 16 de febrer de 2013, un cop acabada la rehabilitació d’aquest conjunt patrimonial extraordinari. La reforma també incloïa el Museu, que ara mostra elements que faciliten el diàleg interactiu, l'experiència vivencial i el coneixement transversal de la cultura i la història marítima a partir de múltiples disciplines. 
T
Tres elements físics han marcat el desenvolupament de Santa Coloma de Gramenet: la muntanya (Puig Castellar), el riu (Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).

Aquests tres conceptes articulen el discurs del Museu Torre Balldovina, un museu local pluridisciplinari inaugurat el 1987, que vetlla pel patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat del Barcelonès. Començant per l’edifici que ocupa, una torre de defensa del segle XI, que ha tingut diferents usos al llarg de la història: edifici agrícola al segle XIV, gran casal al segle XVIII i, finalment, residència d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra.

Una part important de l’exposició permanent es remunta als orígens de la ciutat, vinculats al jaciment ibèric del Puig Castellar. Imperdible és la Sala dels tresors, on hi ha exposades les peces ibèriques més significatives trobades durant les excavacions. Algunes són realment valuoses com un capfoguer de ferro forjat de tipus zoomorf o una làmina de plom amb una inscripció.

Durant el recorregut es pot conèixer com vivien els laietans que es van instal·lar en aquesta zona: economia, tecnologia, societat, escriptura, creences... I fins i tot es pot veure la reconstrucció d’una casa ibèrica.

Del fons d’història medieval i moderna destaca la col·lecció de monedes i ceràmica procedents del Molí d’en Ribé i del Mas Fonollar. Diversos objectes de diferents oficis procedents d’antics establiments de Santa Coloma serveixen per explicar part de la història contemporània de la ciutat.
T
Com se sent un jugador del Barça a punt de sortir a la gespa? Els amants del futbol ho poden experimentar en pròpia pell en aquest museu. Actualment és un dels més visitats de Catalunya, amb una mitjana anual de més d’1.200.000 persones.

La idea de fer un Museu del Barça va néixer amb Joan Gamper, el fundador del club. Finalment es va inaugurar l’any 1984. Des de llavors s’hi poden veure els trofeus aconseguits per totes les seccions esportives del club català al llarg de la seva història i tot tipus d'objectes relacionats amb l'equip, els jugadors o els seguidors.

També compta amb un fons d’art de temàtica esportiva, amb obres de Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies o Josep Maria Subirachs. A més, custodia la Col·lecció Futbolart, propietat de Pablo Ornaque, considerada una de les millors col·leccions privades del món sobre el futbol.

A partir de l’any 2010, va néixer el projecte Camp Nou Experience, un recorregut que converteix el visitant en protagonista a través de tecnologies immersives (video walls, taules tàctils, àudios, recreacions, etc). A més del museu es visita l’Estadi, l’Espai Messi i la Zona Multimèdia. Durant la visita, es pot recórrer el túnel de vestidors i transportar-se a una gran final o fotografiar a la sala de premsa una rèplica de la Copa d’Europa.
T
Què va significar viure a cavall de la Marca Superior de l’Al-Àndalus i els comtats catalans? El Museu de la Noguera explica com va marcar socialment, ideològicament i culturalment la comarca, i molt especialment la ciutat de Balaguer, que conserva un dels conjunts de patrimoni andalusí més importants de Catalunya i un dels referents de la península.  

A partir dels materials arqueològics exposats, es mostra el caràcter propi de la cultura del món andalusí, diferenciada del món feudal representat pel comtat d’Urgell. I és que al 1105 el comte d’Urgell conquereix Balaguer i això va suposar un punt d’inflexió per a la ciutat.

De tot el fons, destaquen les restes provinents del jaciment d'època andalusina de Pla d’Almatà. Permeten construir un relat de com era la vida a la medina de Balaguer des dels seus orígens al segle VIII, quan era un campament militar, fins que es va convertir en una pròspera ciutat on hi convivien musulmans, cristians i jueus. Es poden veure ceràmiques, una safa o fins i tot instruments quirúrgics o cosmètics d’aquesta època.

El museu també dedica un espai al hisn (castell) de Balaguer que representa el centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Es mostren les guixeries que decoraven el palau taifa (segle XI), un dels pocs conjunts d’arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica. Es recullen també alguns elements decoratius i domèstics de l’època en què el hisn en converteix en el palau dels comtes d’Urgell. 
T
El Museu de Terrassa explica l’evolució del territori i l’ocupació humana de Terrassa i la seva comarca, des dels orígens fins als nostres dies, a través d’un fons de més de 26.000 objectes. Una de les seves peculiaritats és que no es troba tot concentrat en un únic edifici. Per conèixer les col·leccions d’art, arqueologia i arts decoratives cal visitar sis espais històrics de la ciutat.

Primera parada: l’edifici medieval del Castell Cartoixa de Vallparadís, convertit en museu el 1959, que acull l’exposició permanent del Museu de Terrassa. Aquesta comença explicant el medi natural, la prehistòria i el món antic. S’hi pot veure un braçalet de glicimeris del neolític final (Cova del Frare), un signaculum romà (Can Colomer) o una reconstrucció d’un enterrament en tegulae. Precisament així és com van trobar a Ca n’Anglada el sarcòfag de plom dels segles II-IV que també forma part de l’exposició.

A continuació es pot descobrir la Terrassa medieval amb alguns objectes originals com la talla de la marededéu romànica de Sant Cugat.  A l’última sala s’explica sobretot com era la vida rural i la Revolució Industrial a la ciutat contemporània. Fins i tot es pot entrar a una casa de la postguerra!

Les extensions del Museu de Terrassa portaran el visitant a la Torre del Palau i Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa (segle XII), el Claustre del convent de Sant Francesc (segle XVII), la Casa Alegre de Sagrera (segle XIX, però reconvertida en un habitatge burgès durant l’època modernista) i també a la Seu d’Ègara, l’element patrimonial més excepcional de Terrassa.