Professionals | Page 2 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Professionals

Acció exterior en temps de guerra. La presència internacional de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)


Cerca més activitats
El desembre de 1936, abocada a la urgència d’atendre la protecció dels ciutadans estrangers residents al país, la Generalitat republicana va constituir una Secretaria de Relacions Exteriors depenent del Departament de Presidència. Després, davant la necessitat d’aconseguir proveïments i finançament, de difondre els valors i la justícia de la causa republicana a l’exterior i de generar complicitats institucionals i canals d’eventuals futures negociacions, va teixir una xarxa d’agents i activitats al món, formada per delegacions i impulsada principalment des del Comissariat de Propaganda i el Departament d’Economia.



La UPF, un diàleg urbanístic amb Barcelona


Cerca més activitats

Documentum. Mostra de documents curiosos i singulars


Cerca més activitats

Canal d'Urgell


Cerca més activitats
Exposant plànols i dibuixos tècnics de la construcció del canal i l'ús de l'aigua que se'n va derivar: molins, salts d'aigua, destil·leries, casetes de guarda, La Forestal d'Urgell i Castell del Remei, entre d'altres.
Col·labora l'Associació Xarxa Canal Viu, el Centre de Recerques Mascançà, a més de la col·laboració a l'Espai Cultural Canals d'Urgell.

La taula parada: “Poema de Nadal” a la Casa Museu Prat de la Riba


Cerca més activitats
T
L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça (ACAR) és el trenta-novè arxiu de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya.

La seva seu se situa al carrer del Pont, 9 del Pont de Suert. Es tracta de l’edifici de l’antic Palau Abacial, del segle XVI, residència dels diversos abats del monestir de Santa Maria de Lavaix al llarg dels anys. Té una superfície total de 600,88 m2 i està distribuït en quatre plantes.
 
A la planta baixa hi ha la sala de treball i de recepció i tria de documentació, a més d’un petit vestíbul que exerceix de pas entre la plaça amb la biblioteca i l’església vella, darrere de l’arxiu, seu de la col·lecció d’art sacre.
 
La segona i la tercera planta, que són d’accés restringit, tenen dos dipòsits, cosa que permet instal·lar-hi 1.468,80 m lineals de documents. Aquests dipòsits estan dotats d’un sistema de climatització per garantir el control de la temperatura i la humitat relativa. A més, hi trobem un magatzem i una sala per a la conservació de documents de suports materials especials (fotogràfics, audiovisuals, sonors, etc.), amb una climatització específica.
 
A la quarta planta hi ha el despatx de direcció i la sala de consulta, amb una capacitat per a 8 usuaris/àries, punts de connexió a internet i una biblioteca auxiliar.
L’accés a l’edifici i a les instal·lacions està adaptat a persones amb diversitat funcional. També disposa de les mesures de seguretat pertinents contra el foc i la intrusió.
T
L’edifici de les Drassanes Reials, on es van construir moltes de les embarcacions que van sortir a la mar durant l’època Medieval i Moderna, acull ara el Museu Marítim de Barcelona (MMB). No hi ha, per tant, un lloc millor per explorar i conèixer la cultura i la història marítimes a Catalunya.

Les grans naus gòtiques alberguen les embarcacions de la col·lecció permanent del museu, com la Galera Reial, la barca República o el llaüt Jean et Marie, fent un repàs a la construcció naval entre els segles XIII i XVIII. Altres peces destacades de la col·lecció son els diversos mascarons de proa que conserva el museu i instrumental marí com octants i sextants, sonars mecànics, compassos i astrolabis nàutics, entre altres.

Les Drassanes Reials de Barcelona restaurades van obrir les portes el 16 de febrer de 2013, un cop acabada la rehabilitació d’aquest conjunt patrimonial extraordinari. La reforma també incloïa el Museu, que ara mostra elements que faciliten el diàleg interactiu, l'experiència vivencial i el coneixement transversal de la cultura i la història marítima a partir de múltiples disciplines. 
T
Tres elements físics han marcat el desenvolupament de Santa Coloma de Gramenet: la muntanya (Puig Castellar), el riu (Besòs) i la ciutat (Santa Coloma).

Aquests tres conceptes articulen el discurs del Museu Torre Balldovina, un museu local pluridisciplinari inaugurat el 1987, que vetlla pel patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat del Barcelonès. Començant per l’edifici que ocupa, una torre de defensa del segle XI, que ha tingut diferents usos al llarg de la història: edifici agrícola al segle XIV, gran casal al segle XVIII i, finalment, residència d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra.

Una part important de l’exposició permanent es remunta als orígens de la ciutat, vinculats al jaciment ibèric del Puig Castellar. Imperdible és la Sala dels tresors, on hi ha exposades les peces ibèriques més significatives trobades durant les excavacions. Algunes són realment valuoses com un capfoguer de ferro forjat de tipus zoomorf o una làmina de plom amb una inscripció.

Durant el recorregut es pot conèixer com vivien els laietans que es van instal·lar en aquesta zona: economia, tecnologia, societat, escriptura, creences... I fins i tot es pot veure la reconstrucció d’una casa ibèrica.

Del fons d’història medieval i moderna destaca la col·lecció de monedes i ceràmica procedents del Molí d’en Ribé i del Mas Fonollar. Diversos objectes de diferents oficis procedents d’antics establiments de Santa Coloma serveixen per explicar part de la història contemporània de la ciutat.
T
Com se sent un jugador del Barça a punt de sortir a la gespa? Els amants del futbol ho poden experimentar en pròpia pell en aquest museu. Actualment és un dels més visitats de Catalunya, amb una mitjana anual de més d’1.200.000 persones.

La idea de fer un Museu del Barça va néixer amb Joan Gamper, el fundador del club. Finalment es va inaugurar l’any 1984. Des de llavors s’hi poden veure els trofeus aconseguits per totes les seccions esportives del club català al llarg de la seva història i tot tipus d'objectes relacionats amb l'equip, els jugadors o els seguidors.

També compta amb un fons d’art de temàtica esportiva, amb obres de Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies o Josep Maria Subirachs. A més, custodia la Col·lecció Futbolart, propietat de Pablo Ornaque, considerada una de les millors col·leccions privades del món sobre el futbol.

A partir de l’any 2010, va néixer el projecte Camp Nou Experience, un recorregut que converteix el visitant en protagonista a través de tecnologies immersives (video walls, taules tàctils, àudios, recreacions, etc). A més del museu es visita l’Estadi, l’Espai Messi i la Zona Multimèdia. Durant la visita, es pot recórrer el túnel de vestidors i transportar-se a una gran final o fotografiar a la sala de premsa una rèplica de la Copa d’Europa.
T
Què va significar viure a cavall de la Marca Superior de l’Al-Àndalus i els comtats catalans? El Museu de la Noguera explica com va marcar socialment, ideològicament i culturalment la comarca, i molt especialment la ciutat de Balaguer, que conserva un dels conjunts de patrimoni andalusí més importants de Catalunya i un dels referents de la península.  

A partir dels materials arqueològics exposats, es mostra el caràcter propi de la cultura del món andalusí, diferenciada del món feudal representat pel comtat d’Urgell. I és que al 1105 el comte d’Urgell conquereix Balaguer i això va suposar un punt d’inflexió per a la ciutat.

De tot el fons, destaquen les restes provinents del jaciment d'època andalusina de Pla d’Almatà. Permeten construir un relat de com era la vida a la medina de Balaguer des dels seus orígens al segle VIII, quan era un campament militar, fins que es va convertir en una pròspera ciutat on hi convivien musulmans, cristians i jueus. Es poden veure ceràmiques, una safa o fins i tot instruments quirúrgics o cosmètics d’aquesta època.

El museu també dedica un espai al hisn (castell) de Balaguer que representa el centre del poder, tant en època andalusina com en època comtal. Es mostren les guixeries que decoraven el palau taifa (segle XI), un dels pocs conjunts d’arquitectura islàmica d'aquesta època a la península Ibèrica. Es recullen també alguns elements decoratius i domèstics de l’època en què el hisn en converteix en el palau dels comtes d’Urgell.