Divina Comèdia. L’infern de Mir Geribert
Entre els segles X i XI, en plena edat mitjana, només hi havia a Catalunya deu ciutats. Una d’elles era Olèrdola, enclavament de frontera. A través de la música, la llum i la paraula recuperem la memòria d’aquesta Ciutat Perduda, la memòria que roman en la pedra i el paisatge.
La segona edició del festival Olèrdola, la Ciutat Perduda, està dedicada enguany a la Divina Comèdia, en una versió lliure al voltant de la figura del noble Mir Geribert.
Un espectacle participatiu i itinerant en una confluència màgica entre patrimoni i art contemporani. Un recorregut pels diferents espais del conjunt monumental d’Olèrdola a la descoberta de l’infern de Mir Geribert a través d’espectacles i instal·lacions artístiques.
Artistes participantsRoger Subirana, Sílvia Isach-Sinoca, Amèbik [Joan Gol/Jordi Murillo], Keith Khan, Carlos Alma, Taller zona 230, Col·lectiu Artpirineus, Venivinum. Salvador Giralt/Marc Egea/Jordi Rallo), Cantarines, Montse Nicolás (Celler Torreblanca).
Idea original i direcció: Antoni Madueño
Informació pràctica
Dates: Divendres 30 de juny i dissabte 1 de juliol
Horaris: - 20.30h. Tast de vins i mostra d’art
- 21.30h. Espectacle. Divina Comèdia: L’infern de Mir Geribert
Preu: 6 euros
- L’aforament a l’espectacle és limitat.
- Espectacle per a públic adult. Els accessos no estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda
La vida de Mir Geribert va girar entorn de la revolta. Durant gran part de la seva vida es va enfrontar al comte de Barcelona, en l’espai de la terra de frontera que constituïen les terres del Penedès. A l’altra banda, els musulmans, enemics dels comtes cristians, esdevingueren els seus aliats. La seva derrota davant del comte va provocar l’acte final de sacrifici: l’enfrontament amb els seus antics companys, i la mort a les seves mans, també d’un fill seu, tot complint el deure a què obliga la noblesa i les lleis de fidelitat.
Els inicis del segle XXI han assistit també a contradiccions i matances. Camuflat en l’infern de Mir Geribert inserim els inferns particulars del nostre, materials i mentals.
Inspirat en la cosmologia aristotèlica, Dant aplica l’estructura de les esferes concèntriques també al món sublunar. El poeta penetra els successius cercles a través de la coneguda “selva oscura”, on s’hi poden trobar els luxuriosos, els mandrosos, els avars, els irats... i els càstigs corresponents. En la nostra versió suggerirem només alguns d’aquests espais, sempre provant de trobar la connexió amb el món dels nostres dies.
