El 24 de gener de 1919 es va inaugurar a la seu del CEC una exposició de mapes antics i moderns de Catalunya, amb l’objectiu d’aportar documentació cartogràfica que facilités la nova divisió territorial en comarques. Aquesta divisió era un dels projectes que es plantejava a l’Estatut d’Autonomia. La mostra va constar de 217 peces, entre mapes, fotografies i maquetes procedents del fons de l’entitat, de particulars i d’altres institucions. Tot i que aquell Estatut no va tirar endavant, aquella va ser la primera gran exposició de mapes de Catalunya.
Els 62 mapes que ara s’exhibeixen al Museu d'Històra de Catalunya formen part de les 217 peces que es van mostrar el 1919. Entre aquestes peces hi ha la primera edició del mapa de Josep Aparici de 1720 o la proposta manuscrita de divisió comarcal de Norbert Font i Sagué, guanyadora dels Jocs Florals de 1897.
Igualment s’hi pot veure una destacada selecció de mapes geològics dels segles XIX i principis del XX, així com dos mapes en relleu de la muntanya de Montserrat i de Barcelona i els seus voltants fets de guix cap el 1915.
L'exposició acaba amb una àrea dedicada a la cartografia del segle XXI, que permet copsar tant els canvis que ha portat la tecnologia a aquesta disciplina com també els nous hàbits de la ciutadania en l’ús dels mapes. Inclou dues instal·lacions, una que mostra els avenços en l’observació de la Terra i l’altra, la potència de les geodades i les possibilitats d’interacció que ofereixen amb les persones usuàries.
"Mapes, país, futur: centenari de l'exposició cartogràfica catalana (1919) es pot veure al
Museu d'Història de Catalunya fins al 19 d'abril.