La nostra realitat actual seria impossible d’entendre sense un període fonamental de la història mediterrània. Entre els segles IX i III aC, l’acció de fenicis i grecs damunt els pobles riberencs va provocar l’esvaïment definitiu de les boires de la prehistòria. Les societats indígenes s’incorporaren al concert dels pobles amb escriptura, conegueren avenços tecnològics determinants per a la seva economia i assoliren així un alt nivell de civilització que, segles més tard, els facilitaria la integració dins la comunitat global forjada per Roma.

La Mediterrània, definida poèticament com el “Pont de la Mar Blava”, va esdevenir el camí per on van transitar els comerciants i mariners del vessant oriental expandint la cultura i la civilització fins als confins occidentals del món antic.

El pont de la mar blava:

La nostra realitat actual seria impossible d’entendre sense un període fonamental de la història mediterrània. Entre els segles ix i iii aC, l’acció de fenicis i grecs damunt els pobles riberencs va provocar l’esvaïment definitiu de les boires de la prehistòria. Les societats indígenes s’incorporaren al concert dels pobles amb escriptura, conegueren avenços tecnològics determinants per a la seva economia i assoliren així un alt nivell de civilització que, segles més tard, els facilitaria la integració dins la comunitat global forjada per Roma.

La Mediterrània, definida poèticament com el “Pont de la Mar Blava”, va esdevenir el camí per on van transitar els comerciants i mariners del vessant oriental expandint la cultura i la civilització fins als confins occidentals del món antic.

Phoínikes. Els homes vermells:

Els grecs van anomenar "phoeniki" o "homes vermells" als habitants de les ciutats-estats de l'actual territori del Líban, com ara Tir o Sidó. Feien referència a la seva indústria amb la púrpura, que produeix un color entre violeta i vermellós. Els fenicis van ser un poble que, arraconat per terra, es va llançar a conquerir els territoris ultramarins.

La seva presència colonitzadora va suposar una revolució per a les comunitats de l'Occident d'aquells temps, més subdesenvolupades. Els fenicis cercaven minerals valuosos i materials per les manufactures de luxe. A canvi van deixar l'escriptura, el vidre, noves tècniques d'explotació agrària, patrons artístics orientals, sistemes d'extreure i transformar els metalls i una visió del món que va arrelar profundament.

L’alè de Grècia:

Per a l’imaginari grec, l’occident mediterrani constituïa el confí del món conegut, l’escenari de mites i llegendes, com el gegant Gerió o el jardí de les Hespèrides. Seguint l’estela dels vaixells fenicis i atrets també per les riqueses llegendàries del sud peninsular, els navegants grecs degueren explorar aviat les rutes fins a l’extrem occident, més enllà dels territoris colonials, ja ben coneguts, de la Magna Grècia i de Sicília.

Els nuclis colonials establerts a la península Ibèrica van ser escassos i només en el cas d’Empòrion i Rhode els coneixem a través de l’arqueologia; en altres casos únicament comptem amb breus esments a les fonts escrites. Tots aquests establiments tingueren una funció essencialment comercial i de recolzament a les rutes de navegació i a la intervenció dels mercaders grecs en els principals entorns d’intercanvi indígena.

Aquests intercanvis facilitaren la transmissió d’influències –en coneixements, tecnologies, creences, mites, pràctiques rituals, símbols i formes de representació...–, que van ser assimilades i reinterpretades per les poblacions ibèriques amb les quals s’establiren els contactes i van contribuir al seu propi procés de transformació cultural.