- En fugida. Refugiats presenta una aproximació al fenomen del desplaçament i la migració forçada a través de l’experiència i el testimoni de persones refugiades i desplaçades.
- L’exposició és un viatge a la història i els presents de persones que han hagut de refer les seves vides lluny de casa per causa de les guerres, les persecucions, les fams o l’escalfament global.
- L’exposició es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya, del 15 de novembre de 2024 al 30 de març de 2025.
El Museu d’Història de Catalunya ha inaugurat
'En fugida. Refugiats', una exposició sobre el fenomen del desplaçament i la migració forçada, possiblement el problema humanitari més greu del nostre temps.
Durant la darrera dècada es calcula que el nombre de persones refugiades i desplaçades al món s’ha duplicat. Actualment, aquesta xifra se situa en uns 120 milions de persones. Fugir ha esdevingut l’experiència vital més important per a milions de persones. El nostre és un món de persones desplaçades, de les quals només en coneixem estimacions numèriques. Per això és tan important anar més enllà de les xifres i conèixer-ne les experiències. Darrere dels nombres hi ha històries de vides trencades, exili i incertesa, i també testimonis d’esperança i oportunitats renovades, valentia i resiliència.
El present demostra que aquesta és una història que no s’ha aturat. El XX va ser el segle de les persones refugiades, desplaçades forçades, migrants, exiliades, deportades: les perdedores de totes les guerres. Avui milers de persones es veuen obligades a fugir de casa seva pels bombardejos, la violència, les fams i les persecucions, arrisquen les seves vides a les fronteres tancades, s’ofeguen a les aigües del Mediterrani o pateixen devolucions en calent, viuen odi o solidaritat per part de les autoritats i la població autòctona. Aquesta exposició és un viatge a la seva història i als seus presents.
L’exposició ha estat organitzada amb la col·laboració de UNHCR. ACNUR. L'Agència de l'ONU per als Refugiats, i l’organització humanitària, no governamental i sense ànim de lucre Open Arms.
L’acollida a Catalunya
Europa s’ha convertit en el principal receptor d’aquests moviments migratoris forçats, cosa que ha situat la qüestió al capdamunt de l’agenda política. El 2015 van entrar a Europa més de 1.006.000 persones, de les quals més de 942.000 van sol·licitar asil. Només el 2023, a Catalunya hi ha hagut unes 15.000 peticions d’asil internacional.
Aquestes xifres, però, són eminentment una suma d’històries personals i humanes, de necessitats diferenciades i individuals de protecció dels drets humans; d’interseccionalitats que cal atendre, com el gènere, la racialització, l’orientació sexual, l’edat o les capacitats; de trajectòries en origen, circumstàncies durant el trànsit migratori, i de probabilitats diverses en l’accés a oportunitats al lloc de destinació.
Les dades del 2023 referents a l’Estat espanyol, extrapolables a la realitat catalana, sobre les persones sol·licitants de protecció internacional permeten observar un predomini de les d’origen llatinoamericà. No obstant això, s’hi observa una nova tendència arran de les arribades a les illes Canàries, a partir del 2023, de persones que provenen del Sahel. Per gèneres, l’any 2023, eren en un 53 % homes o nens i un 47 %, dones o nenes, una proporció que l’any 2024 augmenta en el cas dels homes. Una dinàmica que es manté és la presència d’un 20 % d’infants i adolescents, així com la preeminència d’un perfil jove d’entre 18 i 34 anys, el qual representa aproximadament el 50 % del total de persones que sol·liciten protecció internacional.
Les persones refugiades no necessiten que se’ls doni la veu: només cal escoltar-les. No necessiten empoderament: només cal reconèixer-ne el poder. Les persones refugiades són molt més que persones refugiades. Són activistes, mares, pares, artistes, educadores, fills, filles, germans i germanes. Ni més ni menys que la resta de persones que vivim a Catalunya. Amb una excepció: haver hagut de refer les seves vides lluny de casa, perquè a casa ja no podien continuar vivint.
