Alt Pirineu | Page 3 | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Alt Pirineu

Les bruixes al Pallars i a Suïssa. Dones perseguides


Cerca més activitats

Muntanyes d'Europa. Veïns, comunals i guerres


Cerca més activitats

Bacallà dels Pirineus i formatge d'Holanda


Cerca més activitats

Del Pallars a Europa, d'Europa al Pallars.Fluxos en el temps


Cerca més activitats

Art i patrimoni a la vora de la Noguera Pallaresa

El municipi de Sort, impregnat de cultura pirinenca, és el punt de partida de la nostra escapada. En aquesta vila del Pallars Sobirà és imprescindible fer una visita a la Presó-Museu Camí de la Llibertat, un espai museïtzat que difon l’odissea d’aquells que van travessar les muntanyes del Pirineu tot fugint del nazisme durant la Segona Guerra Mundial.
 
Als afores de Sort trobem l’església parroquial de Sant Germà, que s’alça al capdamunt del poble abandonat de Pernui, situat a 1.027 metres d’altitud. Es tracta d’una església petita, de nau rectangular i campanar d’espadanya. I al poble de Montardit de Baix, al terme municipal de Sort, mereix una visita també el santuari de la Mare de Déu del Soler, edifici d’origen  romànic.
 
Deixem enrere Sort per anar fins a Llavorsí, un petit poble de teulades de pissarra on les cases s’esglaonen en els forts pendents que guien els seus carrers i centrades per la plaça de l’església dedicada a Santa Anna. Al seu terme municipal, situat al capdamunt d’un petit turó, trobem les restes del castell de Gilareny, l’últim baluard del comtat del Pallars.
 
Continuem la nostra escapada cap a Escaló, on podem fer una visita a Sant Pere del Burgal, un antic monestir que es va convertir en abadia benedictina femenina a finals del segle X, i que en poc temps va passar a ser un priorat masculí. Les seves restes estan situades a l’esquerra de la
Noguera Pallaresa i a la dreta del barranc de Sant Pere.
 
A continuació, ens desplacem cap a Saurí, una petita població coneguda per les pintures de Santi Moix a l’església de Sant Víctor de Saurí. Una obra artística que ha posat el poble al panorama internacional de l’art contemporani. Molt a prop, trobem també el poble de Bernui, on podem fer una visita a l’església romànica de Santa Maria de Bernui.
 
Finalment, terminem la nostra escapada a Gerri de la Sal, una vila medieval que conserva un fantàstic patrimoni històric. Aquest poble acull una mostra del romànic català en estat pur, el monestir de Santa Maria, del qual ara només en queda l’església amb l’atri o porxo d’entrada.
S’hi pot arribar creuant el pont romànic del segle XI que travessa la Noguera Pallaresa. A més, en aquest municipi trobem també la Torre de la Presó de Gerri, una torre de defensa medieval que data del segle XIII.

Corals de tota Catalunya es reuneixen a la Vall de Boí en la catorzena edició del Lleida Canta

25.04.2024
El diumenge 28 d'abril, amb motiu dels 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, es reuniran a la Vall de Boí 1200 cantaires de 38 corals de tot el territori català, en la catorzena edició del Lleida Canta.
 
L'esdeveniment s’organitza des de la Coral Maristes Montserrat de Lleida amb la col·laboració del Departament de Cultura, l'Ajuntament de la Vall de Boí i el Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, en el marc de les celebracions de l'Any Taüll i tots els actes programats s’ofereixen de forma gratuïta.
 
La jornada musical començarà amb la benvinguda a les corals, a les 10:15 h, al voltant de Sant Climent de Taüll. Els infants de la Vall de Boí donaran el tret de sortida a un dia en què la música omplirà tots els racons de la vall.
Des de les 11 h fins a les 13 h les corals es repartiran per les esglésies de Sant Feliu de Barruera, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Santa Maria i Sant Climent de Taüll.
 
Els cantaires aprofitaran la màgia d'aquests llocs privilegiats per conèixer la història i el patrimoni de la Vall de Boí. Voluntaris dels pobles de la vall explicaran als cantaires les seves experiències i les seves vivències amb el patrimoni cultural i natural. Les corals, per la seva part, oferiran cants i cançons als veïns i visitants que s'apropin en aquesta jornada a les esglésies.
 
A les 13:30 h es tornaran a reunir totes les corals al voltant de Sant Climent de Taüll pel cant comú, en el qual estaran acompanyats pel grup Ribatònics. Aquest serà el moment en el qual es presentarà la cançó creada, durant tot el matí, sobre el patrimoni de la Vall de Boí.

Viu i celebra el patrimoni festiu de Tots Sants!

Tots Sants és la festa per excel·lència de la tardor, on es troben tradició i gastronomia als carrers, places i cases d'arreu del territori. Una vegada cau la nit del 31 d'octubre, diversos indrets celebren festes tradicionals variades en honor als difunts. I quan arriba el primer de novembre, les llars s'omplen de l'aromàtica fragància de les castanyes, moniatos i panellets, tot després d'haver fet una visita al cementiri per recordar els que ja no són entre nosaltres.

Sabies que, de fet, la tradició de celebrar Tots Sants és herència d'una festa celta?


Viu la tradició popular

Nit d'ànimes a Puigcerdà | 31 d'octubre

Si la nit del 30 d'octubre passeges per Puigcerdà, sentiràs la remor d'uns timbals. Són els espantanens de la Cerdanya que passegen acompanyats d'un grup de timbalers. Cada any per Tots Sants en Papassa, en Rosegacebes, la Nit i altres fantasmes recorren els carrers i cases de la ciutat tot escenificant la visita dels esperits dels morts als vius.

Els espantanens són els personatges clau de la festa, es fan servir per espantar la mainada quan no es porten bé, així com l'home del sac o el Papus. Si els vols conèixer millor, el Grup de Recerca de Cerdanya, explica en aquest article com ha recuperat 13 espantanens històrics, relacionats directament amb indrets de la comarca i l'entorn immediat.


El ball de bruixes a Viladrau | 31 d'octubre

Sabies que Viladrau va ser on es van dur a judici i executar més dones acusades de bruixeria del territori català? Des de l'any 1997, el poble commemora per Tots Sants un dels seus episodis més tràgics, la persecució de bruixes. Explica la tradició, inspirada en fets històrics, que tot va començar en una Junta de Bruixes celebrada a Sant Segimon just la nit del 31 d'octubre de l'any 1617.

Durant la nit de Tots Sants, els veïns i veïnes de Viladrau interpreten una reflexió en forma de ball sobre les acusacions de bruixeria que es feien de manera malintencionada i sense fonament. En la representació, un grup de bruixes que adopten els noms i cognoms d'algunes d'aquestes dones sentenciades el segle XVII, celebren un sàbat on fan balls i rituals propis per invocar el dimoni al voltant d'una foguera. No us farem cap espòiler, si aneu a veure l'espectacle, ple de música, dansa, llum i foc, us impressionarà!



 

Visites als cementiris 

Els cementiris guarden autèntiques joies arquitectòniques i la seva visita val la pena tot l'any. Per exemple, al Cementiri de Canet de Mar s'hi troben obres de grans representants del modernisme com Lluís Domènech i Montaner o Eduard Ferrés i Puig, així com dels seus freqüents col·laboradors com Pau Gargallo, Josep Llimona, entre d'altres. A través de l’art funerari, també podem conèixer el llegat dels indians, com és el cas del Cementiri Modernista de Lloret de Mar. I si el que busquem és inspiració al Cementiri d'Olius hi trobarem un interessant exemple d'integració entre la natura ple de simbolisme, construit en un lloc de roques caigudes, que ens remeten a la mort, i envoltat d'alzines verdes, que representen la vida.


El receptari de la castanyera

Si aquesta proposta d'escapada t'ha obert la gana, et proposem algunes de les receptes més exquisides per maridar el patrimoni festiu que celebrem per Tots Sants. Tens clar com es fan els panellets tradicionals? Et proposem també experimentar amb una d'aquestes sis maneres de cuinar moniato o preparar una d'aquestes 6 postres amb castanyes. T'animem a emprendre aquesta aventura per un patrimoni per llepar-se els dits!



Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Rere la petjada dels dinosaures als Pirineus

On feien els nius els dinosaures? Com es reproduïen? Com van viure els últims dinosaures abans de la seva extinció a Europa? Aquestes preguntes tenen resposta als jaciments d’icnites i fòssils de Coll de Nargó i Fumanya. Una escapada que podem arrodonir amb la visita a l’interior de la galeria d’una mina de carbó, a Cercs.

Al Berguedà i a l'Alt Urgell hi ha dos jaciments amb icnites i restes fòssils de dinosaures que ens deixaran amb la boca oberta. I ens permetran conèixer com vivien i com es van extingir els últims dinosaures que van viure a Europa. Un cop al Berguedà, a més, visitarem un altre indret d’interès geològic, les mines de carbó de Cercs. Som-hi!

Dinosfera Centre Paleoambiental, a Coll de Nargó

Comencem l’escapada paleontològica i geològica al Dinosfera Centre Paleoambiental, a Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, un dels jaciments més importants del món d’ous i nius de dinosaure. De fet, aquest equipament proposa un viatge al passat, fa 70 milions d’anys, per conèixer com es reproduïen aquests animals.

Les visites guiades als jaciments són molt interessants. Els guies acompanyen els visitants als llocs on s’han dut a terme els estudis científics sobre els ous de dinosaures i els expliquen com treballen els paleontòlegs i, amb sort, potser trobaran alguns indicis fòssils del passat.

Centre d’Interpretació de Fumanya, al Berguedà

Un altre dels llocs on descobrir més coses sobre els dinosaures és el Centre d’Interpretació de Fumanya, al Berguedà. Val la pena anar-hi perquè s’hi exposa la impressió d’un fragment de pell d’un titanosaure que es va trobar en una roca del jaciment del Mirador de Vallcebre. Aquest fragment, on s’aprecien les escates, va ser recuperat a les acaballes del 2019 gràcies a una intervenció arqueològica d’urgència de la Direcció General del Patrimoni Cultural pel perill de despreniment de roques que hi havia en aquest lloc. És l’única impressió de pell recuperada a Europa, d’un dels darrers exemplars de dinosaure.

A més de poder veure-hi aquesta troballa, Fumanya destaca també per ser el jaciment europeu més extens amb petjades de sauròpode del cretaci superior i un dels més importants a escala mundial. Des del Centre d’Interpretació s’organitzen tallers i visites guiades als diferents jaciments que formen part d’aquest conjunt paleontològic excepcional.

A dins d'una mina de carbó

Per arribar a Fumanya cal passar per la colònia de Sant Corneli. I aquí podem fer una parada per visitar el Museu de les Mines de Cercs, que explica i dona a conèixer l’estreta relació entre el carbó i l’entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà del Berguedà. La visita comença a la planta baixa del museu amb la projecció d’un audiovisual que explica els 140 anys de la mineria a la comarca i la visita a les dues sales d’exposició permanent: la dedicada al carbó —característiques del carbó, tipus d’explotacions, magatzems, transport i usos i aplicacions—, i la de la vida quotidiana a la mina —la colònia minera, el treball de les dones, el dispensari i l’escola i l’habitatge miner—.

La visita continua a l’interior de la mina Sant Romà, on hi ha escenografies que ajuden a conèixer l’evolució tècnica i els canvis en les condicions de treball al llarg del 150 anys. Els visitants són introduïts a l’interior de la galeria amb un ferrocarril miner, i quan s’arriba al fons de la galeria fan el trajecte de sortida a peu, acompanyats de monitors.

En aquesta escapada paleontològica i geològica, Berga és un bon campament base per conèixer la comarca a fons, i val la pena: el Berguedà atresora uns entorns naturals increïbles on fer bones rutes a peu, des dels rasos de Peguera fins al massís del Pedraforca i el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Molt a prop de Berga, a més, hi ha el pantà de la Baells, on es poden practicar diferents activitats nàutiques.

Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir 

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Cap de setmana romànic: els Pallars i l’Alt Urgell

Castells encimellats, pintures amagades durant segles i, fins i tot, uns follets que no poden deixar de treballar ni un sol moment, tot i que no són responsables de l’excel·lent romànic de la zona, que se sàpiga...

Aquestes i altres sorpreses les trobaràs al recórrer tres de les comarques més extenses de Catalunya: l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà.

EL DOMINI DEL TERRITORI

A la Serra del Montsec, dominant la Conca de Tremp sobre un promontori, hi trobaràs una parella medieval de luxe separada per només un centenar de metres. El Castell de Mur i l’antic Monestir de Santa Maria són dos exemples extraordinaris de l’arquitectura religiosa i civil romànica.

Creuant el riu Noguera Pallaresa arribaràs a un altre lloc excepcional: Llimiana conserva  quatre esglésies del segle XI i les muralles d’un castell encara més antic. A Isona i Conca Dellà hi conviuen el patrimoni històric, arquitectònic i paleontològic: castells, esglésies, vestigis de la Guerra Civil i restes de dinosaures que podràs contemplar a l’aire lliure o al Museu de la Conca Dellà.

A la Vall Fosca cal fer parada a les esglésies de Cabdella i Torre de Cabdella. I si també t’interessa la història més recent, no et pots perdre una visita al Museu Hidroelèctric.

DE LA NEU A LA SAL

El Pallars Sobirà és la terra dels minairons, uns follets treballadors i incansables que han excavat la majoria de tarteres del Pirineu. Però aquesta comarca també alberga joies romàniques a València d’Àneu, Esterri i la Guingueta, amb els vestigis de la canònica de Santa Maria d’Àneu al capdavant.

Si t’endinses al Baix Pallars, val la pena aturar-se per contemplar el singular absis de dos nivells de Sant Serni de Baiasca i les seves pintures murals, de les poques que es conserven in situ al Pirineu. A Gerri de la Sal hi trobaràs l’església de l’antic monestir visigòtic i únic vestigi conservat de l’antiga abadia.

ALT URGELL, NUCLI DE LA CRISTANDAT

A la Seu d’Urgell hi ha una de les grans catedrals de Catalunya: Santa Maria d’Urgell és l’única íntegrament romànica que es conserva. Més modesta és l’església de Sant Climent de Coll de Nargó; els finestrals amb arc de ferradura del primer cos del campanar són fruit de la influència islàmica.

Visitar les pintures d’Estamariu i el monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, a Anserall, són dues de les millors maneres d’acabar aquesta ruta. Però ens trobem massa a prop d’Andorra per no acostar-nos a la petita església de Sant Miquel d'Engolasters i a l’interessant temple prerromànic de Santa Coloma.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Cap de setmana romànic: Vall de Boí i Val d’Aran

Els paisatges privilegiats de la Vall de Boí fan de perfecte contrapunt a una arquitectura antiga, genuïna i de senzilla bellesa. L’escapada que et proposem és un recorregut pels conjunts més cèlebres del romànic europeu: ben a prop del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici hi trobaràs el romànic llombard de la Vall de Boí; i si vas una mica més al nord, podràs conèixer el més tardà de la Val d’Aran.

NOU ESGLÉSIES PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Santa Maria de Taüll i, sobretot, Sant Climent, són les icones per excel·lència del romànic de la Vall de Boí. Però en total són nou les esglésies que la UNESCO va reconèixer com a Patrimoni Mundial l’any 2000.

Començant la ruta pel sud, trobaràs bons exemples del romànic de muntanya amb  l’Assumpció del Coll i Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro o l’ermita de Sant Quirc. Tots ells són temples de reduïdes dimensions, recollits i amb discretes obertures que deixen entrar poca llum. Santuaris espirituals aixecats en una vall que, durant part de l’edat mitjana, va ser un important nucli de població sota el domini dels senyors d’Erill.

Continuant la ruta t’acostaràs a l’epicentre del romànic de Boí. De l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall podràs admirar-ne la portalada, però el seu valuós conjunt escultòric -el Davallament d’Erill- es troba actualment repartit entre Vic i Barcelona.

A l’església de Sant Joan de Boí podràs contemplar la reproducció de les espectaculars pintures murals que la decoraven totalment, amb l’escena de la lapidació de sant Esteve com una de les més cèlebres. Sant Climent de Taüll, per la seva part, marca sens dubte l’skyline de la Vall de Boí, amb el seu esvelt campanar de sis pisos. A l’interior, la reproducció del cèlebre Pantocràtor, una figura que segueix impressionant nou segles després de ser pintada pel mestre de Taüll.

I al bell mig de Taüll hi trobaràs Santa Maria, on encara es poden apreciar al campanar restes de la pintura que decorava l’exterior del temple. A l’interior, la reproducció de la Maiestas Mariae que decorava l’absis.

OBRES MESTRES DE L’ESCULTURA A LA VAL D’ARAN

Un riu que mor a l’Atlàntic, un nom d’origen èuscara i tres llengües oficials; però les particularitats d’Aran no acaben aquí. A Viella hi ha una de les obres mestres de l’escultura romànica: el Crist de Mijaran, que es troba a l’església de Sant Miquèu de Vielha. Ben a prop tenim una altra gran obra: el Crist d’Escunhau al Musèu dera Val d’Aran.

No podràs marxar sense veure Santa Eulària d’Unha, l’única de les esglésies que conserva restes de pintures murals romàniques originals a l’absis central. I si encara en vols més... visita la singular Mair de Diu dera Purificacion de Bossòst, l’església de Sant Andreu de Salardú o la de Santa Maria de Cap d’Aran, a Tredòs.
 

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural