Penedès

La part del Baix Penedès que mira al mar ho fa amb els ulls posats en el patrimoni que n’ha configu­rat el seu perfil. A Calafell, l’edifici de l’antiga Confraria de Pescadors s’ha convertit en el centre d’interpretació del passat mariner de la vila i explica una part de la seva memòria col·lectiva. Mentres­tant, el passeig marítim del municipi conserva un dels pocs elements arquitectònics d’aquesta època: la Casa Barral, una antiga botiga de pescadors on va viure el poeta i editor Carlos Barral, i que ara és un museu que recorda la seva figura. De fet, no és l’únic centre dedicat a personatges destacats del Baix Penedès, al Vendrell en trobarem més.
 
Però tirant encara més enre­re en el temps i sense sortir de Calafell, arribem a l’època dels ibers. La localitat conserva una ciutadella ibèrica recons­truïda que en permet recórrer els seus carrers i entrar a les cases, moblades amb rèpliques d’objectes trobats al mateix jaciment. El passeig per temps pretèrits segueix pel castell de la Santa Creu, un recinte fortificat d’època medieval. Juntament amb el seu entorn, la fortalesa conforma un parc arqueològic a l'aire lliure que explica la història de Calafell.
 
La capital de comarca, el Vendrell, té en les figures de Pau Casals, Àngel Guimerà i Apel·les Fenosa els seus ambai­xadors més destacats. Del famós intèrpret d’El cant dels ocells se’n pot visitar la casa nadiua, que recrea l’ambient de quan hi va viure la família de Casals i els instruments que van marcar l’inici de la seva carrera musical, i el Museu Pau Casals. La ruta que porta el seu nom permet endinsar-se en la seva bio­grafia, de la mateixa manera que ho fa l’itinerari literari que descobreix el dramaturg i poeta Àngel Guimerà. L’autor de Terra baixa té al centre del Vendrell la casa museu que porta el seu nom i que explica la seva trajectòria.
 
Al seu torn, la Fundació Apel·les Fenosa recull escul­tures originals en terracota o guix sortides de l’estudi de l’artista, així com una selecció de bronzes monumentals. Ho fa al mateix edifici que va adquirir Fenosa, la casa del Portal del Pardo, on hi estiue­java. L’art, al Vendrell, també es dona a conèixer de manera més àmplia a través del Museu Deu, una casa senyorial convertida en testimoni del col·leccionisme català del segle xx a través d’objectes de tot tipus.

Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

PARC PREHISTÒRIC DE CAPELLADES

A l’Anoia s’ha trobat un tresor excepci­onal: les restes del crani d’un neander­tal de fa més de 60.000 anys. Aquest avantpassat nostre va viure a l’abric Romaní de Cape­llades, i han hagut de passar més de 40 anys d’excavacions continuades perquè la troballa aflorés. Feta a l’agost passat, és molt rellevant: ha posat l'abric Romaní en el podi dels jaciments arqueològics més importants del món per conèi­xer el comportament social i cultural dels nostres parents ancestrals. L’abric Romaní és un dels jaciments del Parc Prehistòric de Capellades, que es pot visitar i que s’estén per la curiosa formació geològi­ca de la cinglera del Capelló, on Capellades s’aboca sobre el riu Anoia.

MUSEU MOLÍ  PAPERER
 
Sense moure’ns de Capella­des, visitem un altre dels seus indrets emblemàtics, el Museu Molí Paperer, que recull el lle­gat d’una important indústria: durant els segles XVIII i XIX, la vila va ser un dels més impor­tants centres paperers del país i va arribar a assolir renom internacional. El museu recull la història del paper des dels seus orígens fins als proces­sos actuals de fabricació. I al soterrani del molí encara avui es continua elaborant paper fet a mà. De fet, entre les seves activitats educatives, n’hi ha una on els visitants fan paper reciclat, per sensibilitzar sobre la necessitat del reciclatge i la sostenibilitat.
 
El de Capellades no era l’únic molí paperer de la zona. Els Camins del Paper reuneix 5 itineraris que permeten descobrir el llegat d’un pai­satge industrial format pel riu Anoia, les rieres, els recs, les rescloses i els molins paperers.

CASTELL DE CLARAMUNT
 
L’Anoia és també una terra de castells. Se n’hi van aixecar molts entre els segles X i XI per vigilar els límits dels territoris conquerits als musulmans. Un dels castells que va adquirir més poder va ser el de Claramunt, situat a la Pobla de Claramunt, a tocar de Capellades, i al capdamunt de la serra de la Guàrdia, des d’on protegia la conca d’Òdena.
 
Té l’estructura clàssica dels castells del segle XII, amb dos recintes murallats: el sobirà, on hi ha l’àrea residencial, la sala gòtica i quatre torres, i el jussà, que acollia els serveis del castell i que avui és un gran pati envoltat de muralles. És ideal per anar-hi amb la canalla, perquè la ruta a peu per arribar-hi és plena de sorpreses: La muntanya dels nens convida a relacionar-se amb l’entorn a través del joc, l’experimentació o l’acció.


Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir.


Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

Et proposem descobrir els cementiris de Sitges i Vilanova i la Geltrú, testimonis incalculables de la història d’aquestes poblacions i dels indians. Aquests eren persones de classe alta de la comarca que van emigrar a Amèrica durant la segona meitat del segle XIX. Hi van fer negocis i, en tornar a casa, van voler mostrar el seu estatus i la fortuna que havien obtingut durant els anys passats al continent americà: ho van fer construint monumentals panteons.
 
Comencem, doncs. La primera parada és Sitges. És hora de fer una immersió en els tresors arquitectònics i escultòrics del cementeri de Sant Sebastià.
 
CEMENTIRI DE SANT SEBASTIÀ
 
Fes un passeig pel Sitges més íntim visitant l'antic cementiri. La història d'aquest recinte també va estretament lligada a l'arribada dels indians a la vila. Les famílies que havien fet fortuna a Amèrica invertien el seu capital en grans cases i palauets senyorials, però també en bellíssimes escultures, dels millors artistes de l’època, que els acompanyarien en el repòs etern.
 
Hi veuràs obres d'escultors i arquitectes reconeguts com Josep Llimona, Frederic Marès, Manuel Fuxà, Agapit Vallmitjana, Alexandre Mariotti o Pere Jou.

CEMENTIRI DE VILANOVA I LA GELTRÚ
 
Seguim la ruta. La segona parada és Vilanova i la Geltrú, una localitat amb gran moviment cultural.
 
La visita al cementiri d’aquest municipi, catalogat com a bé cultural d’interès local,  et permetrà observar les tombes i les senyorials sepultures dels indians i d’alguns personatges importants del món de la política, la cultura o l’empresa. Arquitectes com Bonaventura Pollés o Domènech Estapà van convertir en obres d’art els panteons de Víctor Balaguer, Manuel Cabanyes, Joaquim Mir, Francesc Gumà, Joaquim Soler i Gustems, Jaume Marià Ramona o Ramon Junqué.
 
Pel seu interès artístic i cultural, els cementiris de Sitges i Vilanova i la Geltrú formen part de la ruta dels cementiris europeus.

L’ARQUITECTURA INDIANA
 
A més de la visita als cementiris, fent un passeig pels carrers i les places d’aquestes dues poblacions veuràs diverses referències a l’arquitectura indiana o colonial. Un gran exemple són els antics habitatges de famílies que van dedicar-se a la comercialització amb Amèrica, com els Cabanyes, els Papiol o els Llopis.
 
Avui en dia, aquests edificis són equipaments patrimonials oberts al públic: el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC), el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú i el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.
 
 
 
Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

El Garraf

La primera parada és el Garraf, un nucli encisador que conserva a la platja les casetes de fusta dels banyistes. Després de fotografiar-les, agafem la ruta que surt des de l’estació de tren i va fins al Palau Novella. No cal fer-la sencera, en podem fer un tram i fer un tastet de natura feréstega pròpia del Parc del Garraf, des d’on s’albiren la mar blava i els horitzons infinits.

Sitges
 
La següent parada és Sitges. Després de perdre’ns pels carrerons del nucli antic, com el d’en Bosch o el de la Davallada, i passejar per racons icònics com la plaça del Baluard, és hora de fer una immersió en la riquesa artística que atresoren els seus museus. De fet, aprofitant que som a la plaça del Baluard i el carrer del Fonollar, visitem el Museu del Cau Ferrat, on Santiago Rusiñol tenia la casa-taller, avui museïtzat i on es conserven les col·leccions d’art de l’escriptor i pintor; el Museu de Maricel, que proposa un sorprenent itinerari artístic des del segle X fins al realisme i la figuració de la primera meitat del segle XX, i el Palau de Maricel, un dels edificis més emblemàtics de Sitges, amb salons magnífics com el Saló d’Or, el Saló Blau o la Sala Vaixells, i també un claustre i unes terrasses que tenen una vista privilegiada de la Mediterrània. A Sitges també podem visitar la Fundació Stämpfli, que reuneix una de les col·leccions d’art contemporani més rellevants de Catalunya.
 
Vilanova i la Geltrú

Seguim el recorregut amb el tren. La següent, i última, parada és Vilanova i la Geltrú, una localitat amb una gran vida cultural. La podem començar a assaborir al costat mateix de l’estació, al Museu del Ferrocarril de Catalunya, que impacta per les locomotores a vapor que té, altives i monumentals. No gaire lluny, en direcció a la mar, hi ha l’Espai Far, on es poden visitar el Museu del Mar, a l’antiga casa del faroner; el bot de salvament Víctor Rojas, un dels tres que es conserva a Catalunya, i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, que mostra ginys de vaixells, sorres de tot el món, maquetes navals...
 
I si ens endinsem pels carrerons del nucli històric, descobrirem el Museu Romàntic Can Papiol, una casa museu on és possible conèixer com era la vida quotidiana d’una família benestant del segle XIX gràcies al recorregut que es fa per les seves estances, decorades amb mobiliari de l’època.


 
*Una proposta d’escapada en col·laboració amb la revista Descobrir

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural

L'ANOIA, TERRA DE CASTELLS

En el darrer terç del segle X, retirats ja els musulmans que havien poblat la conca del Llobregat des del segle IX, el territori que avui ocupa l’Anoia va ser repoblat pels cristians i s’hi van construir castells roquers a les muntanyes. És per això que en aquesta comarca hi ha una vintena de fortaleses, i cal mirar dalt dels turons sempre, perquè el més probable és que estiguin coronats per panys de muralla i torres, com el castell de Boixadors, el de la Manresana, el d’Òdena o el de Calaf, entre d’altres.

Bona part d’aquest patrimoni es va construir entre mitjan segle X i mitjan segle XI per ordre dels comtes de Barcelona, Osona i Manresa, i Berga i Cerdanya per protegir el territori dels antics possessors musulmans. Avui, molts estan oberts a les visites, i se’n fan de guiades, que valen molt la pena perquè permeten fer una immersió en la seva època d’esplendor.

Per fer un tast d’aquest patrimoni monumental, us proposem conèixer quatre fortaleses importants, que ofereixen visites guiades i estan situades molt a prop d’Igualada.

EL CASTELL DE CLARAMUNT

El castell de Claramunt, a la Pobla de Claramunt, és del segle X i està situat al capdamunt de la serra de la Guàrdia. La visita s’endinsa pels espais i les estances d’un castell que conserva la seva estructura i l’impressionant aspecte de fortalesa.

EL CASTELL DE VILADEMÀGER

El castell de Vilademàger ja existia al segle X. Ubicat a la Llacuna, és un castell imponent ubicat dalt d’un espadat, i en destaquen el cinturó de muralles i les torres.

EL CASTELL DE TOUS

El castell de Tous, a Sant Martí de Tous, és especialment estratègic: s’hi dominen dues conques, la d’Òdena i la de Barberà. Ara és un gran casal amb una torre emmerletada, molt restaurat i ampliat als segles XVI i XX.

EL CASTELL DE MONTBUI

El castell de Montbui, a Santa Margarida de Montbui, corona la muntanya de la Tossa, on també hi ha l’església de Santa Maria, un dels monuments de l’alta edat mitjana més interessants del nostre país.

De camí a aquestes fortaleses, si alceu la mirada, trobareu també els castells de la Torre, Orpí, Jorba o Miralles. Només es poden visitar per fora, però podeu pujar-hi a peu i arrodonir l’escapada amb una ruta senderista que us portarà, segur, a un excel·lent mirador.


*Una proposta d'escapada en col·laboració amb la revista Descobrir .

Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural