Carla Lucea & Antoni Madueño

Les històries del trobadors recollides a les seves Vidas ens mostren personatges i amors plens de follia i de tendresa, exageracions de fets reals, o tal vegada simplement relats d’un temps en què l’amor no coneixia limitacions raonables. El públic dels trobadors coneix els cants, els arguments i les biografies dels protagonistes, i participa activament en el desenvolupament de la performance. La disposició dels oients és còmoda, amb una copa de vi a la mà i amb el tast de menges sovint exquisides. Es tracta de nobles o cortesans que en moltes ocasions són ells mateixos els protagonistes dels poemes, i gaudeixen de l’experiència musical accentuada pels plaers del paladar i de la companyia, certament en diàleg amb les llums i el paisatge de les arquitectures antigues.

El castell de Miravet continua la seva col·laboració amb el festival Eufònic i enguany acollirà les propostes musicals de Maria Coma i Leuclus. Serà el diumenge 14 de juliol a les 7 de la tarda a l’església de la fortalesa miravetana. El concert l’organitzen l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, responsable de la gestió del monument i Eufònic - Festival d'arts sonores, visuals i digital performatives a les Terres de l'Ebre amb l’objectiu d’apropar l’activitat cultural a la ciutadania i oferir una manera complementària de gaudir del patrimoni monumental.

Fundat l’any 2000 pels Artistes Steinway Carles Lama i Sofia Cabruja, el Festival de Música de Sant Pere de Rodes és un dels festivals amb més encant de la Costa Brava. Des dels seus orígens ha estat dedicat al piano i a la música de cambra i ha vist desfilar importants artistes tant nacionals com internacionals.

Amb l’arribada del bon temps, es posen en marxa noves reunions i celebracions. La festivitat de Sant Joan marca el solstici d’estiu i el canvi d’estació, els dies s’allarguen i la bonança s’escenifica, també, al voltant de la taula: es reomple el rebost amb productes de temporada i es reben les festes amb energia renovada, amb nous (i vells) comensals.

Us convidem, doncs, a descobrir com era una taula parada per Sant Joan al castell monestir d’Escornalbou, en algun dels sopars que, al llarg de la dècada del 1920, va organitzar Eduard Toda al castell d’Escornalbou, reconvertit en casa al segle XX, i que va esdevenir punt de trobada dels pobles de la baronia.

Tot plegat té lloc acompanyat d’un mosaic de plats, gots, coberts i estovalles que ens parla no sols d’una manera de relacionar-se i d’entendre la festa, en un passat més o menys llunyà, sinó també de nosaltres mateixos, de convivència i de conflictes, de la pervivència de les tradicions i, en definitiva, de la nostra cultura.

A l’estiu de l’any 1300 Dalmau de Fortià era abat de la canònica de Santa Maria de Vilabertran. A l’abadia, hi vivien 12 canonges, a més d’una dotzena de persones de servei, entre els quals trobem un cuiner, un forner i un hortolà, i 25 treballadors del camp. Al refetor, però, només hi podien menjar els canonges i, excepcionalment, s’hi convidava algun dels pelegrins que, de camí a Jerusalem, Roma o Compostel·la, s’allotjaven a l’hospital de l’abadia.

"Les mil cares de la nit" al Castell de Miravet

El músic miravetà farà una actuació on desgranarà les cançons del seu setè disc, el cinquè en solitari, on mostra, d’una manera més oberta, el seu món interior.

Els monjos cartoixans segueixen un ideal de vida contemplativa auster i estricte basat en dos preceptes bàsics: la solitud i el silenci. Un recorregut a través dels espais principals de la Cartoixa ens permetrà conèixer i entendre com es distribuïa una cartoixa, com eren els claustres de clausura, com s’organitzaven les zones comunes o quina va ser la seva història.

Però aquesta visita ens permetrà també endinsar-nos en la quotidianitat més diària de la comunitat de pares i germans, un viatge a la seva espiritualitat a través de la cuina blanca: com era la seva alimentació, quins preceptes seguien, com s’estructuraven els dejunis per purificar cos i ànima, així com explicar algunes de les seves receptes.

Un viatge espiritual, contemplatiu i gastronòmic als peus de la serra de Montsant, amb una sorpresa final en forma de petit tast.

Al llarg de la visita, coneixerem el paper de les dones en els cercles de la noblesa catalana medieval; a través dels sepulcres nobiliaris de Guillema de Claramunt, Guillema de Montcada, coneguda com la "Invicta Amazona" i la capella de Magdalena Salva. A més a més, visitarem dues tombes reials femenines situades a l'església, la de Blanca d'Anjou i la de Margarida de Prades; dues reines a les quals la maternitat va decidir el seu destí. Una maternitat molt significativa també per a l'Orde del Cister que es regeix per una devoció mariana, a través del culte a la Mare de Déu de la Llet, representada al retaule principal de l'església.

Presentem un escape room per a famílies basat en el joc com a eina d’aprenentatge, fomentant la comunicació, el raonament, la creativitat i el treball en equip. L’objectiu principal és donar a conèixer el Reial Monestir de Santes Creus, la seva història, el seu valor patrimonial i la vida espiritual dels monjos.

L’activitat es centra en la recerca de la relíquia oculta que va ser amagada per l’últim abat de Santes Creus, Pere Carrera, junt amb el vicari fra Miquel Mestre, al voltant de l’any 1835, coincidint amb l’exclaustració de la comunitat i el final de la vida cistercenca al monestir.

L’objectiu dels i de les participants serà col·laborar en la recerca de la relíquia per tal de poder desvelar la seva localització i tornar-la al seu lloc original. Però no serà fàcil, per aconseguir-ho hauran de resoldre un seguit d’enigmes i misteris que van deixar redactats tant l’abat com el vicari, enigmes que han servit per custodiar i guardar el secret de l’amagatall de la relíquia perduda de Santes Creus fins a dia d’avui.

Any 1308, els darrers sis cavallers templers que resistien el setge al castell de Miravet decideixen claudicar, exhausts, malalts i envoltats de penúries. Només un any abans, aquests mateixos cavallers no s’haguessin imaginat mai arribar a aquest extrem ni patir aquest setge tant perllongat!

Quin es l’origen de l’Orde del Temple? Com vivien els Templers? Perquè eren coneguts com els soldats de Crist? Com va esdevenir el Castell de Miravet la seu de l’Orde del Temple a la Corona d’Aragó? Com era la vida dins un castell templer?

Un protagonista, un templer. La seva història, la seva vida, el seu relat. Una nova experiència històrica per descobrir el castell de Miravet amb un dels seus protagonistes en temps de setge!

En aquest espai tranquil i protegit per la serralada del Montsant, els monjos cartoixans van seguir un model de vida marcat pel silenci i l’oració, combinant la solitud eremítica amb la vida comunitària. La cartoixa es va fundar el 1194 gràcies a una concessió d’Alfons I, amb el propòsit de fixar un poblament en les terres acabades de conquerir. Les donacions i compres que es van produir posteriorment van convertir la cartoixa en un gran «senyor feudal», atès que va arribar a posseir un ampli territori, que coincideix amb l’actual comarca del Priorat.

Escaladei va ser la primera cartoixa de la Península i va intervenir en la fundació de moltes de les que es van crear més endavant. A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres que eren propietat de l’Església i els saquejos que hi van tenir lloc durant les revoltes populars van provocar l’abandonament i la profunda degradació del conjunt. Actualment, però, les darreres obres de restauració han tret a la llum una part d’aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable, corresponent a l’àrea de vida comunitària.

Visita guiada pel monument per conèixer els espais més emblemàtics de la cartoixa i la vida cartoixana.

Activitat dinàmica i enriquidora apta per a tots els públics, a partir d'un joc de pistes basat en l'enginy i la recerca. A través del coneixement de les tres grans cultures: la musulmana, la jueva i la cristiana; aprendrem les costums, les tradicions, els grans avenços i descobriments que formen part de les nostres arrels i de la nostra identitat. La troballa d'uns objectes permetrà accedir a un tresor molt ben guardat. Una manera diferent de visitar el monument.