El
Museu d’Art de Girona obre una nova sala, a l’exposició permanent, basada en l’exposició “
Falsos Verdaders. L’art de l’engany”. Una mostra que es va poder veure al museu l’any 2019 i on les falsificacions i els falsificadors d’art eren els protagonistes. Des del passat 13 d’octubre, la sala forma part del circuit de visita de l’exposició permanent i serà un recurs per les noves
activitats didàctiques per a les escoles, a fi de treballar el binomi ciència i art.
Ara es presenta una versió reduïda d’aquesta mostra, centrada en l’anomenat
“cas Pere Mates”, on s’explica tot el procés d’estudi i anàlisi de tres obres, pintures sobre taula, atribuïdes al pintor renaixentista
Pere Mates (c.1450-1558), que va adquirir l’any 2010 el Museu d’Art i que, anys després, es van revelar com a falses.
La
nova sala del Museu d’Art mostra, acarades de nou, les obres
falses amb les
verdaderes. El discurs expositiu narra tota la crònica dels fets i presenta els resultats dels estudis tècnics i científics: anàlisis fotogràfiques, radiografies, anàlisis de mostres i de pigments, etc... Uns estudis que han permès identificar, entre altres aspectes, alguns pigments que esdevenen determinats per aproximar-nos a una cronologia de les taules no originals: la presència del blau de Prússia, descobert a principis del segle XVIII , o del blanc de titani, comercialitzat a partir del 1921.
L’any 2010 van sortir a subhasta tres taules del
Retaule de sant Joan Baptista atribuït a Pere Mates. Eren idèntiques a les documentades, fotografiades i publicades l’any 1956 per l’historiador i restaurador Joan Sutrà, qui més havia estudiat el corpus pictòric d’aquest mestre gironí, un dels pintors més destacats del Renaixement a Catalunya. Ningú va dubtar de l’interès d’adquirir-les i, malgrat fer-se evident un possible excés de restauració, les obres es van exposar al públic. Sis anys després, el 2016 una nova subhasta d’obres procedents del mateix retaule feia evident que dues del conjunt de sis que sortien a la venda eren exactament iguals a les que ja s’havien adquirit el 2010.
I les sorpreses van continuar: la tercera obra adquirida el 2010 tenia una rèplica conservada en els magatzems del
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Llavors es va destapar el que es va convenir a anomenar “el cas Pere Mates”.
Un
exhaustiu procés d’estudi i anàlisi de totes les taules, dirigit pel
Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, va acabar desvelant que les tres primeres, les adquirides el 2010, eren còpies d’època contemporània i les altres sis que sortien a subhasta correspondrien al segle XVI. El cas, però, es va tancar amb un
final feliç: es van comprar les sis obres verdaderes i es van retornar els diners de les falses. Ja en aquell moment el Museu d’Art de Girona va adquirir el compromís d’explicar, exposar i difondre tot el que la recerca històrica i científica hagués aportat de nova llum a un cas que incidia en el costat més fosc del mercat de l’art i del col·leccionisme: el de la falsificació d’obres d’art.
