Et proposem descobrir els cementiris de
Sitges i Vilanova i la Geltrú, testimonis incalculables de la història d’aquestes poblacions i dels
indians. Aquests eren persones de classe alta de la comarca que van emigrar a Amèrica durant la segona meitat del segle XIX. Hi van fer negocis i, en tornar a casa, van voler mostrar el seu estatus i la
fortuna que havien obtingut durant els anys passats al continent americà: ho van fer construint
monumentals panteons.
Comencem, doncs. La primera parada és Sitges. És hora de fer una immersió en els tresors arquitectònics i escultòrics del cementeri de Sant Sebastià.
CEMENTIRI DE SANT SEBASTIÀ Fes un passeig pel Sitges més íntim visitant l'
antic cementiri. La història d'aquest recinte també va estretament lligada a l'
arribada dels indians a la vila. Les famílies que havien fet fortuna a Amèrica invertien el seu capital en grans cases i palauets senyorials, però també en
bellíssimes escultures, dels millors artistes de l’època, que els acompanyarien en el
repòs etern.
Hi veuràs obres d'escultors i arquitectes reconeguts com
Josep Llimona, Frederic Marès, Manuel Fuxà, Agapit Vallmitjana, Alexandre Mariotti o
Pere Jou.
CEMENTIRI DE VILANOVA I LA GELTRÚ Seguim la ruta. La segona parada és Vilanova i la Geltrú, una localitat amb gran moviment cultural.
La visita al
cementiri d’aquest municipi, catalogat com a bé cultural d’interès local, et permetrà observar les tombes i les
senyorials sepultures dels indians i d’alguns personatges importants del món de la política, la cultura o l’empresa. Arquitectes com Bonaventura Pollés o Domènech Estapà van convertir en obres d’art els panteons de
Víctor Balaguer, Manuel Cabanyes, Joaquim Mir,
Francesc Gumà, Joaquim Soler i Gustems, Jaume Marià Ramona o
Ramon Junqué.
Pel seu interès artístic i cultural, els cementiris de Sitges i Vilanova i la Geltrú formen part de la
ruta dels cementiris europeus.
L’ARQUITECTURA INDIANA A més de la visita als cementiris, fent un passeig pels carrers i les places d’aquestes dues poblacions veuràs diverses referències a l’
arquitectura indiana o colonial. Un gran exemple són els antics habitatges de famílies que van dedicar-se a la comercialització amb Amèrica, com els Cabanyes, els Papiol o els Llopis.
Avui en dia, aquests edificis són equipaments patrimonials oberts al públic: el
Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC), el
Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú i el
Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.
Hem aconseguit inspirar-te? Tens altres idees interessants per aquesta proposta? Envia’ns-les a través de Facebook o publica les teves imatges a Instagram amb el hashtag #patrimonicultural 
