Aquest mes de juny han finalitzat les obres de restauració del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia (Alt Camp). El projecte ha estat una restauració monumental que ha tingut com a objectiu resoldre les patologies del claustre gòtic, tot garantint la conservació del conjunt mitjançant la impermeabilització de les cobertes, la millora dels sistemes de drenatge de l’aigua i el nou enjardinament del claustre. Els dies 5 i 6 de juliol el monument fa jornada de portes obertes perquè la ciutadania pugui visitar el claustre després de la restauració.
Aquesta millora del conjunt retorna a l’edifici el seu valor patrimonial i cultural, a més de garantir la seva conservació per a generacions futures. El projecte global de restauració d'ha dut a terme en el marc del programa “Temps de Gòtic”, en el què la Fundació "la Caixa" i la Generalitat de Catalunya col·laboren per millorar i conservar el patrimoni gòtic de Catalunya.
Les actuacions s’han dut a terme al claustre i als seus espais immediats, contemplant les quatre galeries, els sepulcres, les creueries, les voltes, els paraments i el lavatori. Per tal de garantir un bon estat de conservació i d’ús d’aquest sector de l’edifici, una de les principals actuacions ha estat l’eliminació de les humitats en la coberta i la nova instal·lació dels canals d’evacuació. Unes obres que, més enllà de l’adequació i impermeabilització de la coberta, han millorat el sistema de drenatge, gràcies a la reutilització d’un antic pou cisterna que hi ha al pati del claustre i que garanteix l’absorció de l’excés d’aigua.
Alhora el projecte ha inclòs també la restauració de paraments petris i del templet del lavatori, el qual ha tornat a la seva fisonomia original amb el tancament de tots els costats, excepte el d’accés al claustre. També s’ha incorporat una nova il·luminació a les galeries del claustre i l’enjardinament del seu pati. Pel que fa a la il·luminació, que ha anat a càrrec de l’empresa especialitzada Intervento, cal destacar la instal·lació d’unes lluminàries que volen reproduir l’atmosfera sòbria i serena pròpia del Cister, alhora que permetrà incloure aquest espai claustral al programa cultural del monument amb noves propostes de visita.
El projecte de restauració s’ha desenvolupat de manera que comportés la menor incidència a la visita pública del monument. Per això, durant les obres, les visites al monument han continuat amb normalitat, adaptant-se a l’evolució de la intervenció.
El claustre, d’estil gòtic, és molt ric en decoració, tant a les galeries amb voltes de creueria i finestrals d’arcs ogivals com els capitells, amb una àmplia varietat de motius representats. Els éssers fantàstics o mitològics, els motius zoomòrfics, les escenes bíbliques, els elements heràldics i un gran ventall de personatges són alguns dels motius de decoració que estarien lluny dels preceptes de senzillesa i austeritat propis del Cister.
Recerca del conjunt funerari
En el decurs de les obres del claustre i, per tal de dur a terme la impermeabilització dels murs que degradaven els sepulcres i així poder-los restaurar, es va procedir al desmuntatge de sis sarcòfags de la galeria nord i tres de la galeria sud. En ells, reposen membres de la noblesa catalana dels segle XIII i XIV, enterrada a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.
Els treballs es van iniciar per la galeria nord amb l’obertura dels primers sarcòfags que posaven al descobert unes restes, la majoria d’elles intactes, que documenten diferents tipus d’enterraments, tant individuals com col·lectius, en molt bon estat de conservació.
Es tracta d’un important i inèdit conjunt funerari de la baixa noblesa catalana que obre immenses possibilitats d’estudi i de millora del coneixement, tant a nivell arqueològic com antropològic. L’anàlisi de mostres donarà resposta a preguntes que tenen a veure amb el perfil biològic, les condicions de vida i treball, quina era la seva alimentació, les patologies que van patir, les relacions de parentiu entre ells, la identificació dels personatges enterrats o les pràctiques funeràries vigents en aquell moment.
