Passejar pels carrers del nucli antic de Verdú, a l’Urgell, suposa tota una immersió en l’època medieval. Quan arribes al municipi, els ulls se’n van cap a la imponent torre de 25 metres del castell de Verdú, un edifici que presi¬deix la vila i que es va comen¬çar a bastir a finals del segle XII. A més, moltes de les cases que envolten la fortalesa són de pedra i estan construïdes amb sistemes tradicionals, amb inscripcions que suggereixen que van ser edificades entre els segles XVII i XVIII.
Verdú també és conegut per ser una terra d’artesans. La seva ceràmica negra, feta en forns de llenya i fumada amb tècniques ancestrals, és un dels elements més identitaris del poble. En diversos tallers i botigues del municipi podreu conèixer aquest ofici mil·lenari.
També podeu submer¬gir-vos en la història d’aquesta vila amb una visita al Museu d’Arqueologia Ramon Boleda, que ofereix una exposició permanent amb una selecció de peces de diferents èpoques prehistòriques; o el jaciment ibèric dels Estinclells, datat del segle III aC. No podeu marxar de Verdú sense visitar l’església parroquial de Santa Maria, una construcció amb elements romànics i gòtics inclosa en l’inventari del patrimoni arqui¬tectònic de Catalunya.
L’escapada continua a Bellpuig, una vila reconeguda pel seu patrimoni monumen¬tal, que combina arquitectura gòtica, renaixentista i barroca. Al seu nucli antic descobrireu racons amb encant i edificis històrics com l’Ajuntament o l’església de Sant Nicolau. De fet, a l’interior d’aquest temple es troba el sepulcre funerari de Ramon Folc de Cardona- Anglesola, que fou virrei de Sicília (1507) i Nàpols (1509). Una fastuosa i magnífica peça renaixentista feta en marbre.
També heu de visitar el con¬vent de Sant Bartomeu de Bell¬puig, un edifici que reflecteix un món en transformació. Un gran exemple del pas del gòtic tardà al renaixement, i una mostra d’una nova mentalitat que buscava la transcendència de l’individu i la seva glòria més enllà de la mort.
L’última parada és el castell de Bellpuig, una fortalesa que té els seus orígens al segle XI, tot i que no va ser fins al segle XII que es va consolidar. Perta¬nyia a la família dels Anglesola i, en concret, a la seva baronia. Ara, en un dels replans més elevats del municipi es troben les poques restes del castell, corresponents a diverses fases de transformació i reformes.
