Quan es va morir el paleontòleg Miquel Crusafont, els fills van cedir el fons i la col·lecció de fòssils del seu pare a l’Institut Provincial de Paleontologia, amb la condició que no sortís de Sabadell.
Aquest institut va passar a anomenar-se posteriorment Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i avui és el centre de referència en la recerca, conservació i difusió de la paleontologia a Catalunya (la ciència que estudia els éssers vius del passat a través dels fòssils). Al llarg de la seva història, la col·lecció s’ha ampliat fins als 200.000 registres fòssils, obtinguts a diferents jaciments, convertint-se en una de les més importants d’Europa.
Entre les troballes més conegudes que custodia l’ICP hi ha en Jordi i la Montse (Hispanopithecus laietanus) i en Pau (Pierolapithecus catalaunicus). Tots ells són primats de més de 12 milions d’anys i han permès explicar millor el període entre els homínids i els seus ancestres primats.
Des del 2010, el museu s’ha convertit en el principal espai divulgatiu de l’ICP. Allà, a través de recorreguts interactius, es mostra com és el procés de recerca paleontològica, com és un laboratori de restauració de fòssils, fòssils en 3D i recreació de paisatges de fa 66 milions d'anys, quan el que avui són els Pirineus era una zona poblada per dinosaures.
Els Vilars (o Vilasos), una petita balma a l’oest d’Os de Balaguer, ha estat durant segles refugi de pastors, cosa que es pot veure en les seves parets i sostres ennegrits. No va ser fins als anys 70 que darrere de les marques del fum es van descobrir unes pintures rupestres amb més de 4.000 anys d’història. Actualment formen part del conjunt d’Art rupestre de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica.
Tot i no fer més de 60m2, la cova està ricament decorada: s’han identificat fins a 28 figures o traços. En tot el conjunt, es conserven tres grups de figures especialment significatives pel seu contingut. En primer lloc, una escena de dansa, on un home agafa per la cintura dues dones vestides amb les faldilles típiques de la pintura llevantina. Les tres figures estan pintades amb vermell intens.
Un altre dels grups està format per quatre cercles concèntrics i es creu que és una representació "heliolítica", de tribut al sol. Per últim, al fons de la cova, s’aprecia una escena de caça, on es representen cabres, llops, guineus i fins i tot una cérvola.
La ubicació de la cova és privilegiada. Per la seva orientació rep els primers raigs de sol i, alhora, té una àmplia visibilitat de la vall del riu Farfanya.
