El MAC proposa aquesta visita temàtica a l'alumnat d'educació primària, secundària i batxillerat.
El Mediterrani és un mar que, des dels orígens de les societats, ha jugat un paper molt important en l'esdevenir històric. Bressol de civilitzacions antigues, les seves aigües han estat testimoni de les relacions entre els pobles que ocupen les seves terres. Unes relacions que, tot i variar, han deixat empremta en tots i cada un dels territoris i societats mediterrànies.
La petjada de les cultures grega i romana a les nostres terres i l'herència cultural és encara molt visible avui dia. Amb aquesta visita es consolidaran algunes idees bàsiques de la cultura grecoromana i centrarem la nostra mirada en el jaciment d'Empúries.
Habilitats que desenvolupa: apropar l'alumnat al coneixement del món grec i romà a partir de les restes arqueològiques d'Empúries exposades al museu; aprendre a construir aquest coneixement a partir de les seves reflexions i de la pràctica, amb l'ajuda i les aportacions del grup; desenvolupar les capacitats imaginativa i artística, i aprendre a valorar i respectar el partimoni pel seu valor cultural i com a font de coneixement.
artística i cultural, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, coneixement i la interacció amb el món físic, social i ciutadana
L’alè de Grècia:
Per a l’imaginari grec, l’occident mediterrani constituïa el confí del món conegut, l’escenari de mites i llegendes, com el gegant Gerió o el jardí de les Hespèrides. Seguint l’estela dels vaixells fenicis i atrets també per les riqueses llegendàries del sud peninsular, els navegants grecs degueren explorar aviat les rutes fins a l’extrem occident, més enllà dels territoris colonials, ja ben coneguts, de la Magna Grècia i de Sicília.
Els nuclis colonials establerts a la península Ibèrica van ser escassos i només en el cas d’Empòrion i Rhode els coneixem a través de l’arqueologia; en altres casos únicament comptem amb breus esments a les fonts escrites. Tots aquests establiments tingueren una funció essencialment comercial i de recolzament a les rutes de navegació i a la intervenció dels mercaders grecs en els principals entorns d’intercanvi indígena.
Aquests intercanvis facilitaren la transmissió d’influències –en coneixements, tecnologies, creences, mites, pràctiques rituals, símbols i formes de representació...–, que van ser assimilades i reinterpretades per les poblacions ibèriques amb les quals s’establiren els contactes i van contribuir al seu propi procés de transformació cultural.
Roma:
L'arribada dels romans a finals del s. III aC va posar en marxa la romanització de la península Ibèrica, un procés d'adaptació de les comunitats indígenes cap a una nova cultura i organització social i econòmica. Roma va mantenir durant més de 700 anys un gran imperi al voltant de la Mediterrània, del qual l'actual Catalunya va ser un component important.
El territori que van anomenar Hispania els interessava tant per ampliar els dominis com pels valuosos metalls que podien extreure de les mines, o per les grans quantitats de cereals que obtenien dels seus camps. Els romans van estructurar el país traçant vies de comunicació on només hi havia camins enfangats, fundant noves ciutats i establint petites granges d'explotació agrícola i ramadera. Progressivament, la població ibèrica va ser absorbida i va quedar integrada dins d'aquesta nova estructura social, política i econòmica.
Les ciutats romanes van ser centres polítics, religiosos, administratius i econòmics del territori i reproduïen a petita escala el paper que exercia Roma, la gran urbs, en relació amb l'Imperi.
