Els tres Reis Mags a Santa Maria de Taüll | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya

Històries

Els tres Reis Mags a Santa Maria de Taüll

Els Reis Mags d'Orient formen part, sense cap dubte, del nostre ADN cultural. Però quina relació estableixen aquests personatges mítics amb l'art romànic català? Ho descobrim, a la vegada que viatgem al passat per investigar els seus orígens.

Epifania!

Abans de començar aquesta història plena de màgia, ens hem d'aturar en una paraula que molt sovint s'ha utilitzat a la història de la humanitat i que, fins i tot, continuem fent servir avui en dia: "epifania".
 
La paraula deriva del grec i significa, literalment, "manifestació". Al cristianisme, trobem diferents epifanies: l'adoració a Jesús, la de Joan Baptista al riu Jordà i la del miracle del Canà. Si parlem d'altres confessions, també van tenir aquest tipus d'experiència líders espirituals com Buda, Moisès o Mahoma.
Adoració dels Mags (1445) d'Antonio Vivarini (Miguel Hermoso Cuesta - Wikipedia Commons)
El baptisme de Crist (1667) de Juan de Pareja (WideAngleEyes - Wikipedia Commons)
Les noces de Canà (1563) de Paolo Caliari, El Veronese (Artwork - Wikimedia Commons)

A escala més terrenal, podríem descriure l'epifania com aquella sensació de comprensió de l'essència o significat d'alguna cosa, quan sentim que el cercle es tanca i hem aconseguit solucionar un problema. 
 
Avui, ens aturarem en l'accepció cristiana del terme i en com la visita dels tres Reis Mags d'Orient va tenir un paper cabdal en la representació del naixement de Crist a l'art romànic.
Frontal d'Avià (1770-1190), anònim (Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Retaule de la seu major de Saragossa (1441-1445) de Pere Johan (Carlos Teixidor Cadenas - Wikimedia commons)

El 3, un número màgic

La història dels tres Reis Mags d'Orient està plena de simbologia i misteri. Més enllà del més obvi, la seva figura aglutina múltiples capes i significats que han interpel·lat centenars de generacions.
 
Un dels punts clau per entendre-ho és el número tres. Per què ens resulta tan especial? Les tres Gràcies, els Tres Tombs... El tres amaga darrere seu moltes lectures. A la tradició judeocristiana equival a la plenitud i a la divinitat, representades per la Santíssima Trinitat.
 
Així doncs, no sembla una casualitat que els Reis Mags fossin tres. Els historiadors de la religió afirmen que representen les tres edats vitals de l'home: joventut, maduresa i vellesa. A partir del segle XIV, aproximadament, s'hi va afegir un nou significat, que relacionava els tres Reis amb els continents coneguts fins aleshores (Europa, Àsia i Àfrica); es buscava així la unió de l'espècie humana. Una unió que també es relaciona amb les dimensions del temps (passat, present i futur).
Mosaic dels Reis Mags de Ravenna (segle VI dC), anònim (Jose Luiz Bernardes Ribeiro - Wikimedia Commons)

L'origen dels Reis Mags

El relat que es va anar articulant per definir la figura dels tres Reis Mags de l'Orient ha anat evolucionant fins a arribar als nostres dies.
 
Als evangelis, però, se'n parla ben poc dels Reis Mags. La primera constància la tenim al de Mateu, dels versicles 1 al 12. Una descripció vaga, que obvia quants eren i d'on venien. Alguns experts afirmen que podien ser mazdeistes, una mena de sacerdots amb força influència a les comunitats perses i molt coneguts en el món antic.
 
Cal tenir en compte que, en l'antiguitat, ser mag era sinònim de ser una persona sàvia, molts cops especialista en la ciència. Amb les ofrenes, es va considerar que cadascuna pertanyia a un savi que controlava diferents disciplines.
 
Aquestes ofrenes aglutinaven les característiques del Messies. L'or i el poder, l'encens i la condició divina, i la mirra, que s'utilitzava per embalsamar els cadàvers, recordava la part humana i mortal de Jesús.
 
Tampoc sembla que el fet de provenir de l'Orient sigui baladí, ja que és des d'aquesta coordenada on surt el sol. Una metàfora de l'esperança i del naixement de la llum.
 
Devia ser al segle VI quan van començar a definir-se els noms concrets dels tres personatges. Una de les primeres constàncies la trobem en un mosaic a l'església de Sant Apollinare Nuovo, a Ravenna, on podem llegir els noms de Melcior, Baltasar i Gaspar.
 
Al segle XIV, a partir del Renaixement i gràcies a artistes com Rubens, Dürer o Velázquez, la imatge icònica establerta en l'actualitat va quedar fixada amb les vestimentes tradicionals que associem als Reis Mags i la inclusió d'un tercer rei negre.
 
 
Adoració dels Reis Mags (1485-1500) de Hieronymus Bosch (Vincent Steenberg - Wikimedia Commons)
Adoració dels Reis Mags (1504) d'Albrecht Dürer (Wikimedia Commons)

La divinitat de Jesús i els Reis Mags

Segons la tradició cristiana, l'adoració dels Reis Mags a Crist reflecteix, per primera vegada, el reconeixement de la divinitat del Messies per part de totes les nacions i els seus governants. Una estampa recollida en la figura literària del viatge de l'heroi, que hem pogut trobar en molts referents culturals contemporanis: de Dune a Star Wars.
 
És per aquest motiu que, en moltes pintures i obres d'art dedicades al naixement del Nen Jesús, apareix l'estampa de l'Epifania. En alguns casos, amb els Reis, Josep i Maria, i d'altres només amb Maria, símbol de la divinitat engendradora.
Frontal de l'altar de Cardet (segle XIII), del taller de Ribagorça (Blog del Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Frontal de l'altar de Mosoll (segle XIII), anònim (Web del Museu Nacional d'Art de Catalunya)

Els tres Reis a Santa Maria de Taüll

Santa Maria de Taüll és una església molt especial i, fins a cert punt, avançada a la seva època. A diferència d'altres temples, l'espai consagra la figura de la Verge, asseguda al tron de l'Infant, acaronant Jesús.

L'absis està dedicat a l'Epifania. La Mare de Déu, asseguda en un tron decorat amb gemmes i envoltada per una màndorla, sosté el Fill a la falda. L'Infant té un pergamí a la mà esquerra i alça la dreta en senyal de benedicció, alhora que fixa la seva mirada cap a Melcior.
Absis de Santa Maria de Taüll (segle XII), Mestre de Santa Maria de Taüll (Rafael Jiménez - Wikimedia Commons)

Podem identificar els Reis Mags gràcies a les inscripcions. A l'esquerra, Melcior (MEL.HIOR), i a la dreta, Gaspar (GASPAS) i Baltasar (BALDASAR). Van vestits ricament i amb corones al cap, elements que reforcen el seu estatus social.

Aquest estatus, de fet, va més enllà de l'estrictament material, ja que la visita dels Reis posa en relleu el paper diví i extraordinari de Jesús i verifica, sense cap dubte, que és el Messies enviat per Déu a la Terra.

A dalt de l'absis, trobem dues estrelles que reforçarien aquest canvi de paradigma, retratant la llei antiga i la nova que estaria a punt de començar.
Sala de Santa Maria de Taüll (Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya)

L'altra epifania de Santa Maria

Així doncs, a l'art romànic, l'Epifania era molt important i acabava sent un motiu recurrent, fins i tot en un mateix espai. Per exemple, a Santa Maria de Taüll, a part de l'absis, en trobem una altra de plasmada en les pintures situades a l'epístola, on els Reis Mags comparteixen una altra escena amb el rei Herodes, que els va encarregar trobar Jesucrist.

Maria està asseguda a l'interior d'un globus màndorla de tradició carolíngia. Els Mags se situen sota unes arcades, sostingudes per columnes llises i torsives, que recorden un palau ricament decorat. L'escena té una composició simètrica molt important que es pot resumir amb la màxima del "més és menys", utilitzant el mínim nombre d'elements narratius.
Reproducció de l'epístola de Santa Maria de Taüll (Oscar Rodbag, Centre del Romànic de la Vall de Boí)