El relat que es va anar articulant per definir la figura dels tres Reis Mags de l'Orient ha anat evolucionant fins a arribar als nostres dies.
Als evangelis, però, se'n parla ben poc dels Reis Mags. La primera constància la tenim al de Mateu, dels versicles 1 al 12. Una descripció vaga, que obvia quants eren i d'on venien. Alguns experts afirmen que podien ser mazdeistes, una mena de sacerdots amb força influència a les comunitats perses i molt coneguts en el món antic.
Cal tenir en compte que, en l'antiguitat, ser mag era sinònim de ser una persona sàvia, molts cops especialista en la ciència. Amb les ofrenes, es va considerar que cadascuna pertanyia a un savi que controlava diferents disciplines.
Aquestes ofrenes aglutinaven les característiques del Messies. L'or i el poder, l'encens i la condició divina, i la mirra, que s'utilitzava per embalsamar els cadàvers, recordava la part humana i mortal de Jesús.
Tampoc sembla que el fet de provenir de l'Orient sigui baladí, ja que és des d'aquesta coordenada on surt el sol. Una metàfora de l'esperança i del naixement de la llum.
Devia ser al segle VI quan van començar a definir-se els noms concrets dels tres personatges. Una de les primeres constàncies la trobem en un mosaic a l'església de Sant Apollinare Nuovo, a Ravenna, on podem llegir els noms de Melcior, Baltasar i Gaspar.
Al segle XIV, a partir del Renaixement i gràcies a artistes com Rubens, Dürer o Velázquez, la imatge icònica establerta en l'actualitat va quedar fixada amb les vestimentes tradicionals que associem als Reis Mags i la inclusió d'un tercer rei negre.
